Va costar trobar un criteri per ordenar els elements perquè quedessin ben endreçats. Ni el color ni la densitat ni el punt de fusió ni altres criteris físics simples donaven ordenacions adequades per als objectius de Mendeléiev. Va ser una propietat química poc evident, anomenada pes atòmic, el que li va donar la resposta. El pes atòmic és el pes d’element que es pot combinar amb un gram d’hidrogen; i si no es combina amb l’hidrogen, amb els pesos equivalents d’oxigen o de carboni. Així es pot donar a cada element un pes atòmic propi -ara es prefereix parlar de massa atòmica-. Per cert, no té res a veure el pes atòmic amb la densitat: el xenó té un pes atòmic de 131 i és un gas, i en canvi el ferro té un pes atòmic de 55 i és un sòlid metàl·lic. Totes les taules periòdiques des del 1869 fins al 1913 estaven basades en els pesos atòmics dels elements.
Però les taules actuals no es basen en el pes atòmic, sinó en el nombre atòmic de cada element. Quan s’escalfa molt un element o un compost que contingui l’element s’observen colors característics, com veiem en els focs artificials. L’anàlisi d’aquests colors, juntament amb les teories sobre l’estructura de l’àtom, permet deduir que el nucli dels àtoms tenen un nombre de càrregues positives -protons- que és característic de cada element, i que coincideix amb el nombre d’electrons del seu entorn. Aquest és el nombre atòmic. Hi ha una bona correspondència entre els pesos atòmics i els nombres atòmics, però no és una correspondència exacta. El 1913 Moseley, a partir de suggeriments de Van den Broek, va calcular els nombres atòmics dels elements, i des d’aquell moment les taules periòdiques classifiquen els elements pel seu nombre atòmic, que avui va de l’1 al 118.
Hi ha qui diu que el 1913 es va passar de la taula periòdica química -basada en els pesos d’elements que es combinaven en les reaccions- a la taula periòdica física, basada en les estructures atòmiques. Però la ciència és només una, i frases com “tot és química” o “en el fons, tot és física” demostren, al meu entendre, un cert xovinisme impropi del científic.
