COMPANYS DE VIATGE

L'esperit d'una època

RAFAEL ARGULLOL
RAFAEL ARGULLOL Escriptor i professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

En el seu epitafi, Henri Beyle, Stendhal, va deixar escrit que era milanès malgrat haver nascut a Grenoble, expressant així un amor per la cultura italiana que potser és la més alta expressió literària del viatge a Itàlia tan comú en artistes i escriptors europeus des del Renaixement. Aquest idil·li queda perfectament expressat en la molt citada síndrome de Stendhal, una mena de desbordament psicològic davant la bellesa que alguns no tenen mai i d’altres creuen tenir massa. Stendhal va ser un coneixedor fora del comú de la pintura i la música italianes, però per sobre de tot va ser un pioner de la literatura de viatges, un rodamon excepcional que sabia capturar els paisatges físics i humans que l’envoltaven amb un talent esplèndidament ben dotat per convertir la descripció objectiva en apreciació subjectiva.

Aquesta característica, que ens fa gaudir dels seus llibres de viatges, sovint de prosa precipitada, i dels seus relats sobre pintura i música, amb mostres tan brillants com la Vida de Rossini, es trasllada també a la seva condició de novel·lista. En certa manera, Stendhal inaugura la narrativa moderna perquè aconsegueix una fusió sense precedents entre individu i història. És un romàntic inclinat al realisme, o un realista encara romàntic. La cartoixa de Parma, malgrat les irregularitats formals d’un text escrit en tan sols dos mesos, és un avenç del gran arc novel·lístic europeu que s’estén de Balzac a Tolstoi. Stendhal demostra ser un mestre en l’encarnació d’una època a través de les destinacions dels seus protagonistes.

Em quedo, no obstant això, amb El roig i el negre, que potser no arriba a l’altura estètica de La cartoixa de Parma però que, com a contrapartida, ens ofereix un heroi literari que transcendeix vigorosament el seu temps per convertir-se en prototip universal. Julien Sorel, en efecte, és un fruit genuí del clima moral produït a França pel període de la Restauració. Però, més enllà d’això, és un personatge atemporal que incorpora les ambicions i frustracions dels que en algun moment creuen que posseiran el món. Gairebé tots tenim el rastre d’un Julien Sorel en el camí.

Més continguts de

El + vist

El + comentat