Les plantes també pateixen càncer

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) recupera una valuosa col·lecció de gales, una afecció que pateixen les  plantes comparable als tumors, tot i que no solen ser malignes

QUALSEVOL JARDINER HA VIST COM A ALGUNES PLANTES ELS SURTEN PROTUBERÀNCIES. Si el vegetal pogués anar al metge i preguntar-li “Doctor, què em passa?”, la resposta que obtindria seria que té una gala. I si li demanés “Doctor, no entenc què vol dir...” li aclaria que pateix un tumor. Col·loquialment, fent un símil amb els humans i en paraules de Juli Pujade, professor i investigador a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, es tractaria d’un càncer. En el cas de les plantes, aquesta hipertròfia i hiperplàsia “és una multiplicació anormal de cèl·lules vegetals”, explica Pujade.

La causa és una picada o la posta d’ous de diferents grups d’organismes, que van des dels virus i bacteris fins a un ampli ventall d’artròpodes, sobretot vespes i mosquits d’entre els més habituals al nostre entorn. De fet, hi ha unes 14.000 espècies que poden arribar a produir les gales. Poden afectar totes les parts de la planta: els borrons, els fruits, les fulles, les flors, les tiges, les arrels o el tronc. N’hi ha de petites i de grosses. Poden ser des d’una petita inflamació entre les capes superior i inferior de l’epidermis, fins a pústules a la part de darrere de les fulles, amb formes de berruga, enrotllaments foliars, butllofes o altres malformacions.

SALUT DE L’ECOSISTEMA

Continuant amb el diàleg entre pacient i doctor, si la planta pogués preguntar “M’he de preocupar?”, la resposta més probable seria “No ha de patir”. A diferència dels tumors humans, la majoria de gales no són una malaltia maligna. La planta no acostuma a morir-se, a menys que la gala es trobi dins de les tiges. “Quan una branca presenta moltes cambres larvals i aquestes estan molt juntes poden impedir que circuli la saba i provocar la mort de la branca, però passa en comptades ocasions”, explica Pujade.

Les gales formen part del nostre ecosistema. Són una part de l’engranatge i sorgeixen com a procés de coevolució entre el vegetal i l’organisme inductor de la malformació. El procés acostuma a ser beneficiós per als dos organismes. La planta se’n beneficia perquè els herbívors que s’alimenten de les plantes no els fan cas, ja que arran de la gala generen un component químic que els provoca mals de panxa. I, per tant, per a l’insecte és un refugi i hi té assegurada l’alimentació.

Els pocs casos en què una gala es pot qualificar com a maligna estan sovint relacionats amb alteracions de l’ecosistema, entre altres coses amb l’aparició d’espècies invasores. “Al nostre territori és el cas de poblacions descontrolades de Plagiotrochus amenti (una espècie de vespa) a l’alzina surera”, explica Pujade. També passa amb les gales produïdes per una altra vespa, Dryocosmus kuriphilus, provinent d’Àsia “que ataca els castanyers i està produint molts problemes en les plantacions del nostre territori i de tot Europa”, afegeix Pujade. També es poden formar dins les llavors o als fruits. En aquests casos afecten la fecunditat de l’hoste atacat.

Per elles mateixes, doncs, no són una malaltia sempre que sorgeixin entre espècies relacionades en el mateix ecosistema i no ataquin parts “vitals” de la planta. “En un ecosistema hi ha moltes peces que la gent desconeix perquè no les veu -explica Pujade-. I són bàsiques per al manteniment de l’ecosistema”.

COL·LECCIÓ VALUOSA

El MCNB disposa d’una valuosa col·lecció de gales produïdes per artròpodes llegada per Antoni Vilarrúbia (1901-1957), que va arribar a ser conservador d’entomologia del museu. Va ser sobretot el seu germà, Lluís Vilarrúbia, qui va recol·lectar gales a Catalunya, tot i que també n’hi ha d’altres indrets, possiblement pel contacte amb altres experts. De fet, també es conserva la correspondència mantinguda amb el que en aquells temps era el millor especialista en gales de l’època, el portuguès Joaquim da Silva Tavares.

Ara, des del MCNB s’ha realitzat una important tasca de documentació i catalogació, i s’ha creat un arxiu fotogràfic que il·lustra els models més comuns de gales a Catalunya. Darrere d’aquesta feina hi ha la biòloga Maria Blanes, que ha realitzat aquesta tasca en el marc del seu treball de final de grau, amb Juli Pujade i Berta Caballero, conservadors del museu, com a tutors.

Maria Blanes treballa com a jardinera i tot i que ja havia vist gales va tenir ocasió d’aprofundir-hi quan va entrar a fons en la col·lecció. “La planta i la gala coevolucionen juntes, la larva creix i es forma el teixit a l’hoste vegetal. Quan es fa gran surt l’adult però la protuberància de la planta queda”, explica Blanes. És a dir, quan es tracta de la posta d’un insecte la descendència tira endavant i deixa la gala de la planta com a testimoni.

La col·lecció, amb material inèdit, està a disposició de tots els investigadors, al Laboratori de Natura, al Castell dels Tres Dragons, on es conserven les col·leccions del MCNB. “La col·lecció de parasitoides obtinguts a partir de les gales col·lectades de roures no es va estudiar mai, moltes dades d’aquesta col·lecció encara són inèdites”, explica Juli Pujade. Així doncs, la col·lecció dipositada al museu consta de 728 mostres de gales i 210 espècies i 87 gèneres de diferents agents que hi ha darrere de la formació de la gala, com ara proteobacteris, fongs, àcars i insectes, que obren la porta a obtenir nous coneixements sobre les gales.