COMPANYS DE VIATGE

El poeta estimat

RAFAEL ARGULLOL
RAFAEL ARGULLOL Escriptor i professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

Enlloc, ni tan sols a Anglaterra amb Shakespeare o a Itàlia amb Dante, he vist la devoció que hi ha a Rússia amb Puixkin. El nom de Puixkin és per tot arreu (als carrers, als instituts, als museus, a les biblioteques), i no hi ha ni una sola ciutat russa on no tingui un o diversos monuments dedicats. Però no és només una devoció oficial: els versos de Puixkin es poden sentir als mercats, als casaments o en qualsevol sopar, de manera que no és estrany que un comensal elevi la veu de cop i volta per recitar el poeta. Encara que això pugui sorprendre els europeus occidentals, és un fet que ratifica el caràcter de poeta popular, d’educador del poble, que té Aleksandr Puixkin entre els russos.

De vegades tenim una idea més nítida d’això que dels seus propis escrits. Una mica a la manera de Lord Byron, la llegenda de Puixkin, i el fet que els seus textos hagin generat òperes tan populars com Borís Godunov o Eugeni Oneguin, fa que hi hagi una certa boira sobre els seus escrits. Fora de Rússia, Puixkin és poc llegit o no és llegit com es mereix. Malgrat això, gran part de l’obra del poeta segueix extraordinàriament vigent, i llegint-la pots comprendre per què és considerat el pare de la literatura russa moderna: la seva escriptura acull amb admirable equilibri l’èpica i la ironia, la sensibilitat per la captació de les coses contingents i la capacitat per a la reflexió espiritual.

M’agraden especialment els seus relats caucàsics, entre els quals sobretot la novel·la La filla del capità. Crec que Puixkin hi porta a les últimes conseqüències el seu talent per combinar una atmosfera general i un acurat dibuix dels caràcters individuals. És un text socialment rebel, moralment inconformista, estèticament renovador. I és una obra que supera la prova de foc: la relectura és millor que la lectura.