EL SECRET DE ...

Josep Maria Fonalleras

La vida de l'escriptor Josep Maria Fonalleras que inspira Climent (Amsterdam) sembla una existència cosida per detalls literaris. L'acció transcorre entre diverses ciutats, Girona, París, Roma i Barcelona; la capital italiana és el motor de l'argument. Climent hi va, els seus amics també. Com Fonalleras i la seva quadrilla d'amics i gent de la cultura de Girona. Les picades d'ullet a les seves experiències romanes són sucoses i nombroses. Quedem-nos només amb la primera pàgina del llibre: qui és el poeta gironí que marxa a viure una temporada a Roma i que acaba tornant sense haver trepitjat un cafè?

"El que és segur és que, a diferència d'un poeta que conec i que sé que s'hi va estar una temporada, aniré a fer cafès. Ell no hi anava mai". Aquest poeta anònim és el seu bon amic Antoni Puigverd. Aquest va instal·lar-se uns mesos a Roma per escriure la seva novel·la La gàbia d'or (Empúries). De retorn, Puigverd va explicar a la colla gironina que en aquells mesos no havia sortit de la residència eclesiàstica on s'havia tancat per trobar la inspiració i escriure. No va trepitjar cap cafè. Aquest seria el pecat de Puigverd. I per què un cafè? Per què no una pizzeria o un cinema? Aquest és un altre secret, el secret de l'origen de tot plegat. I també el trobem a la primera pàgina de Climent : Climent diu que vol prendre el cafè cada dia a Sant'Eustachio. Era la cafeteria favorita del sacerdot filòleg Modest Prats, l'alma mater del grup de gironins que cada any feien una escapada cultural i gastronòmica a Roma. Diu el llibreter Guillem Terribas que tot va començar amb unes visites llampec que es permetien quan Ryanair es va instal·lar a Girona. Feien un recorregut de cafeteries i racons de Roma que havien d'avaluar en un cartronet. "Sant'Eustachio guanyava la puntuació més alta", diu Terribas. En un parell d'ocasions, Fonalleras va conduir el grup a visitar la tomba del poeta John Keats. Això també queda registrat a la primera pàgina de Climent .

Fonalleras recorda un cop, quan el grup ja era davant la tomba de Keats, que ell va recitar en català L'oda a una urna grega i el filòleg i polític Francesc-Francisco Busquets, en anglès.

Més continguts de