ARA Llegim

Vida i obra de Salvador Espriu, rellegida i actualitzada al CCCB

L'exposició 'He mirat aquesta terra', comissariada per Xavier Bru de Sala i Julià Guillamon, es podrà veure des d'aquest dimecres i fins al 24 de febrer del 2014

Coincidint amb el centenari del seu naixement, l'exposició 'He mirat aquesta terra', amb guió del comissari de l'Any Espriu, Xavier Bru de Sala, i executada pel crític Julià Guillamon, dóna a conèixer al públic un personatge polièdric, del qual es desenvolupen diferents aspectes de la seva biografia i s'ensenyen documents inèdits fins ara, com cartes manuscrites en la seva lletra de formiga i en majúscula, a les quals era molt aficionat.
També es reivindica la seva vigència amb, per exemple, un audiovisual sobre la seva obra 'Els subalterns', un conte d''Ariadna en el laberint grotesc', del 1935, en què un pròcer català, ben vestit i fumant un cigar, visita els seus subalterns i els diu que aquell mes no cobraran, fingint acceptar-ho tots menys la senyoreta Teresiana Cacao.
El protagonista de la història dóna la culpa de la situació a l'Estat i, abaixant la veu, se li sent pronunciar: "Quan siguem independents....".
Per a Bru de Sala, cap aspecte fonamental de la vida i l'obra de l'intel·lectual queda per cobrir en l'exposició, que serà recordada perquè "el que veurà l'espectador és immillorable, a l'haver-se aconseguit que Espriu entri per tots els sentits".

Espriu, víctima de la Transició
Guillamon, que té la sensació que l'escriptor va ser víctima de la Transició i per això les generacions més joves amb prou feines el coneixen, ha explicat que ha plantejat el recorregut expositiu a partir de quatre apartats: els seus orígens i el seu món mític; el que va suposar per a ell la guerra civil i la seva posterior consagració pública; la seva conversió en icona públic; per últim, "una desfilada final" de quinze personatges significatius seus.

La seva eclosió com a poeta, la relació amb la càbala, els espectacles de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual o la creació d'una imatge d'home "endolat, transcendent, solemne", representant "el paper de consciència crítica de la societat catalana", també apareixen en l'exposició, igual que les intervencions amb entrevistes com la de Josep Maria Espinàs.
Tampoc s'amaga que la seva relació amb Josep Pla, l'altre gran escriptor català del segle XX, va ser "complexa i conflictiva", mentre que amb el cantant Raimon va ser tot al contrari, com també es consigna en aquesta exposició.