Vaig conèixer Sílvia Soler, premi Ramon Llull 2013, a Badalona, el municipi on va créixer. La vaig conèixer en una presentació a la llibreria Saltamartí, un referent de la ciutat. Saltamartí té el costum d'obsequiar els que hi presenten un llibre amb un exemplar d' El Saltamartí , poemari de Joan Brossa. Poemes com aquest: "Aquí és un home / Aquí és un cadàver / Aquí és una estàtua". Aquell dia em van obsequiar amb un altre poemari: la Sílvia em va regalar la Poesia completa de Carme Guasch, la seva mare. Poemes molt tristos, marcats en gran mesura per la mort del seu marit, i pare de Soler. Guasch és en part responsable de la vocació literària de la seva filla.

Professora de llengua i de literatura catalana, quan va morir el marit, Guasch -lletraferida de mena- encara va abocar-se més a l'escriptura, i va guanyar fins i tot el Víctor Català pel llibre de narrativa breu Situacions insulars (Selecta). La seva poesia completa és una elegia al seu marit, mort el 1982, quan ella tenia 66 anys. El poema Amat i amic conté versos depriments i alhora preciosos: "Sobre la porta de l'infern de Dant / -del meu infern també- / s'hi pot llegir: «Abandoneu tota esperança»". El vincle amb la fe religiosa hi apareix sovint, a vegades amb decepció per l'absència de Déu: "¿On vaig, si hi vaig, amb crosses migpartides / fustam corcat que un dia fou la Creu?"

Del patiment per la desaparició del pare, Soler diu que a L'estiu que comença l'únic que podem trobar és la mort en accident de les mares dels dos protagonistes "quan encara són molt joves". "Això marca la seva manera de mirar la vida i la seva actitud. Jo tenia 20 anys quan va morir el pare".

A Petons de diumenge (Columna) Soler elabora un record més sòlid de la relació entre els seus pares: "El títol ve d'aquí: quan eren promesos, la mare pensava que si es feien petons «de veritat» se n'havia de confessar i, com que no tenia propósito de enmienda , tot plegat la neguitejava molt... Era una discussió força habitual. El pare li va proposar un pacte: els petons «de veritat» els guardem només per als diumenges".