DINAMARCA ESTÀ DECIDIDA A FRENAR l’arribada de demandants d’asil. Així ho ha demostrat aquesta setmana el Parlament danès, que ha aprovat per àmplia majoria una llei que imposa més restriccions als refugiats. Acostumada a ser el model a seguir en gairebé tot, Dinamarca ha hagut d’entomar aquestes últimes setmanes dures crítiques d’organitzacions i institucions internacionals. La mesura més polèmica és la que permetrà a la policia requisar diners i béns materials als refugiats acabats d’arribar, perquè contribueixin a sufragar el cost dels serveis que reben de l’estat. L’ACNUR ha alertat que aquest tipus de polítiques poden “alimentar la por i la xenofòbia” en altres països.

Zachary Whyte, doctor en antropologia de la Universitat d’Aalborg, explica a l’ARA que aquesta mesura és “simbòlica” i que “hi ha altres aspectes d’aquesta llei que són molt més problemàtics”. El nou marc amplia d’un a tres els anys que hauran d’esperar els refugiats per poder sol·licitar la reunificació familiar. Per tant, hauran de deixar “les seves famílies en països en guerra durant cinc anys o més”, puntualitza Whyte. Anne Laursen, representant de la Creu Roja danesa, creu que aquesta mesura pot tenir conseqüències “dramàtiques” per als refugiats i que “en dificultarà la integració”.

L’OBJECTIU DEL GOVERN ÉS “reduir el nombre de demandants d’asil que arriben al país”, segons ha manifestat a l’ARA Marcus Knuth, portaveu d’immigració del partit del govern, el liberal Venstre. Knuth considera que molts refugiats decideixen anar a Dinamarca i no a altres països de la UE perquè el sistema danès “és més generós i hospitalari”. “Si volem atendre les persones que ja hem rebut i les volem integrar, hem de mirar de reduir el nombre de les que arriben”, afegeix. En aquesta línia, el govern va publicar l’any passat anuncis en diaris libanesos advertint els potencials demandants d’asil que les prestacions que rebrien al país s’havien retallat a la meitat. El cert és que molts refugiats prefereixen exercir el seu dret d’asil als països nòrdics. El Hamid, que protegeix la seva identitat amb un nom fictici, és un pare de família que va arribar a Dinamarca el novembre del 2014. D’aquí poc rebrà la notificació que, si és positiva, li permetrà portar la seva dona i tres fills des de la ciutat siriana de Hama a Aalborg, al nord del país escandinau. Reconeix que va escollir Dinamarca perquè sabia que era un dels països on podria portar la seva família més ràpidament. Per això afirma amb rotunditat que si hagués hagut d’esperar tres anys per poder iniciar els tràmits, tal com ho estipula la nova llei, no hauria vingut a Dinamarca.

DES DE PRINCIPIS DEL 2000 hi ha hagut un canvi en la política de refugiats, sobretot en comparació amb països com Suècia. Tal com explica Zachary Whyte, “això té a veure amb l’ascens del Dansk Folkeparti [d’extrema dreta], que es va convertir en un actor polític més important en la política danesa que el seu homòleg a Suècia”. Elisabet Svane, cap de política del diari Fynes Stiftstidende, apunta que el Dansk Folkeparti ha aconseguit que progressivament la resta de partits de dretes, i fins i tot els Socialdemòcrates -la primera força en vots-, hagin assumit molts dels seus postulats en temes d’immigració. Tot i això, els dos experts coincideixen a dir que la societat danesa està polaritzada en aquest tema i que la nova llei no té un suport tan ampli entre la població com al Parlament.

La ministra danesa d’Immigració, Inger Stojberg, al Parlament.