VIATGE

Passejada per la nova ciutat dels trons

El Barri Vell de Girona és un dels escenaris de la nova temporada de ‘Joc de trons’. Aprofitant l’avinentesa, Xavier Moret traça una ruta pels seus racons preferits de la ciutat

El cul de la lleona és un bon lloc per començar una passejada pel Barri Vell de Girona. La lleona de pedra que s’enfila a la columna sembla, d’entrada, poca cosa, però la tradició de fer-li un petó al cul l’ha convertit en una de les icones de la ciutat. “Si li fas un petó al cul, segur que tornes a Girona”, et diuen. I tu què fas? Doncs fer-li un petó, ves. No és estrany, doncs, que tingui el cul gastat, però no cal patir, ja que la lleona de carrer és una reproducció (l’original, del segle XII, és al Museu d’Art de Girona).
La lleona és en un bon lloc: entre el pont de Sant Feliu (a Girona en diuen de Sant Fèlix) i l’església del mateix nom, amb aspecte de fortalesa. El córrer tranquil de l’Onyar i les façanes de colors de les cases que donen al riu han fet que desaparegués de Girona la grisor de fa uns anys, quan Josep Pla deia que tenia “un color reumàtic”. Sigui com sigui, els ponts sobre el riu són una bona invitació per visitar un Barri Vell que millora amb els anys.
Davant de la gran església de Sant Feliu hi ha The River Café, una cafeteria cosmopolita que ja fa anys que està de moda. Una mica més enllà, a la plaça del Pou Rodó, hi trobem el Context, un bar llibreria on es deixa veure sovint el cineasta Isaki Lacuesta. I al costat mateix de les escales de Sant Feliu hi tenim el König, tot un fenomen gastronòmic gironí, amb quatre locals a la ciutat, on fan bona cervesa i bons entrepans.
Som a l’entrada del Barri Vell de Girona. Si enfilem el carrer Mercaders i la pujada de Sant Feliu, anirem a parar a un altre lloc que mereix una visita: els Banys Àrabs. Daten del segle XII i tenen un preciós templet octogonal per on entra una llum difusa que diuen que va encantar als productors de la sèrie 'Joc de trons'. Aquí ja es veu la pedra antiga i els carrers empedrats que caracteritzen el Barri Vell, però si entrem al recinte emmurallat pel portal de la Bona Mort ens trobarem gairebé per sorpresa amb una escalinata desproporcionada que encara fa semblar més majestuosa la façana barroca de la catedral, un altre dels escenaris de la sèrie.
La catedral imposa de fora i meravella de dins, amb una única nau gòtica (la més ampla del món), els vitralls, el claustre i l’admirable 'Tapís de la Creació', del segle XII. Els ecos de la novel·la 'Josafat', de Prudenci Bertrana, publicada el 1906, s’hi deixen sentir encara avui. Al peu de l’escalinata hi ha la cafeteria L’Arc, fundada el 1954. Si les seves taules poguessin parlar, explicarien les reunions de conxorxa que hi feien els intel·lectuals durant el franquisme. Avui, però, la terrassa reuneix sobretot turistes que s’extasien amb les vistes de la catedral. No en va un cartell avisa: “Tenim una catedral al pati”.
Si baixem ara pel carrer de la Força, trobem els carrerons misteriosos del call de Girona, alguns amb escales que s’enfilen turó amunt. Les façanes nobles i els patis senyorials ens parlen de glòries antigues, però si volem aprofundir en aquest barri, hem de visitar el Museu d’Història dels Jueus, al centre Bonastruc ça Porta. Tant l’edifici com el que s’hi exposa mereixen una visita. Al pati, una gran estrella de David recorda que allà hi havia la sinagoga i que, abans de l’expulsió del 1492, els jueus eren un grup important a Girona. A prop, al mateix carrer de la Força, hi tenim el Museu d’Història de Girona i la llibreria Portal del Col·leccionista, on val la pena remenar llibres una estona. Una mica més avall hi vivia, en la seva etapa gironina, el ciclista Lance Armstrong, quan encara era una figura respectada.
 
Més endavant, en una cantonada, el bar El Vermutet aconsegueix fer el ple a partir de l’hora del vermut. El Barri Vell s’ha anat enriquint en els últims anys amb moltes restauracions i botigues noves, però per sort no hi ha la proliferació de comerços per a turistes del Barri Vell de Barcelona. De restaurants, això sí, n’hi ha cada vegada més, però s’entén, ja que a Girona s’hi sol menjar molt bé. El restaurant Draps, al carrer de la Cort Reial, aposta per barrejar modernitat i tradició des del 2005, com ho fa el Llevataps, amb una bona selecció de vins. A prop hi ha una llibreria que és tota una referència per als viatgers, l’Ulyssus, i una altra que és com un temple per als lectors gironins, la Geli, fundada el 1879.
A la pujada de Sant Domènec, en un replà de les escales, hi trobem Le Bistrot, un restaurant amb encant, amb taules de marbre i ferro forjat, que va obrir el 1978. L’han freqüentat estudiants i escriptors com Javier Cercas i Roberto Bolaño. Cercas el va fer sortir a la novel·la (i a la pel·lícula) 'Soldados de Salamina'. Som a prop de la plaça de l’Oli, on va néixer el músic Xavier Cugat i on comença l’elegant carrer dels Ciutadans, amb la Fontana d’Or oferint un espai historiat per a tota mena d’exposicions. Aquest carrer va a parar a la plaça del Vi, on hi ha l’Ajuntament, però val la pena perdre’s pels carrerons que hi ha entre Ciutadans i la Rambla, un passeig arbrat i porticat ideal per practicar-hi la passejada de diumenge.
En aquests carrerons hi trobem llocs meravellosos com la llibreria Sweet Books, oberta fa dos anys, que combina els llibres de segona mà amb els caramels, en un ambient envejable. Per aquí també hi ha algunes botigues de moda juvenil i restaurants d’estètica moderna, com l’Occi, on fan uns arrossos excel·lents, i el Nu, obert fa cinc anys, amb una cuina creativa que compta amb la garantia del xef Pere Massana. A la plaça del Vi, rectangular i amb porxos i edificis senyorials, hi trobem l’Ajuntament, el Teatre Municipal i un restaurant, el Plaça del Vi 7, amb una bona cuina de mercat i una de les millors seleccions de vins de Girona, a càrrec del sommelier Roger Viusà, format a El Celler de Can Roca.
A tocar de la mateixa plaça, a l’inici del carrer Ciutadans, hi ha un parell de locals que val la pena destacar: el Colmado Moriscot, amb uns aparadors on el rellotge sembla haver-se aturat dècades enrere, i El Cafè, un petit local que té fama de fer el millor cafè de Girona. A prop de la plaça del Vi hi ha el majestuós pont de Pedra, on conflueixen la Rambla amb la plaça de Catalunya. Des d’aquí es poden veure els ànecs que xipollegen al riu i el pont de Ferro, fet per Gustave Eiffel et Cie el 1876. A l’altra banda hi ha la temptació d’una ciutat nova més endreçada, amb els carrers Nou i de Santa Clara, el Museu del Cinema i la Llibreria 22, però val més mantenir-se fidel al Barri Vell i tombar pel carrer Nou del Teatre muntanya amunt.
En aquest carrer hi trobem La Penyora, un altre bon restaurant a tenir en compte, i fins fa poc hi havia Los Padules, un bar on es trobaven els Sopa de Cabra, autors de la cançó 'El carrer dels torrats', que homenatja aquest carrer. Al capdamunt hi ha encara un últim secret per descobrir: Els Jardins de la Mercè, un restaurant instal·lat en una casa antiga, preciosa, que compta amb una bona cuina i un jardí ideal per entaular-s’hi quan fa bon temps. A partir d’aquí, podem acabar el passeig caminant per sota de les muralles de la part alta, deixant enrere els Cinemes Truffaut, temple cinèfil de Girona, i uns carrerons bonics i tranquils que ens tornen a la catedral i al punt de partida del cul de la lleona. A partir d’aquí, ja ho sabeu: només queda fer-li un petó a l’estàtua per tenir la garantia que tornareu a Girona.

Més continguts de