Publicitat
Publicitat

Festa del Renaixement

El submón renaixentista de la taverna d’Enrico

L’espectacle dels Quicos compleix 20 anys i ja és un clàssic de la Festa del Renaixement

Qui es vulgui submergir realment en la Festa del Renaixement de Tortosa no pot deixar d’acudir a La Taverna d’Enrico, que aquest any compleix 20 anys, només un menys que la mateixa festa i que, per tant, es considera un dels clàssics d’aquest esdeveniment de recreació històrica que transporta Tortosa al segle XVI.

Aquest espectacle de teatre musical, creat, escrit i dirigit per Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, té un punt de clandestinitat, ja que recrea l’ambient d’una taverna de l’època en què conviuen àrabs, jueus i cristians i que freqüenten rodamóns, pelegrins i fugitius de tota mena.

Aquí els Quicos fan de pelegrins que cada any acudeixen a la taverna per ajudar Enrico Provinciale, l’amo, a muntar un espectacle i posar-hi la música a canvi de menjar i dormir. És com un submón de la festa i un dels espectacles més vistos.

Es calcula que uns 40.000 espectadors hi ha fet parada i molts d’ells repeteixen cada any. “Una part important del públic es renova i hem detectat que ve més gent de fora del territori. Però el més curiós és que la gent que repeteix vol veure els mateixos gags i vol que cantem les mateixes cançons. És com un ritual”, apunta Arturo Gaya, dels Quicos.

La clau de l’èxit de l’espectacle cal buscar-la en la capacitat de convocatòria que tenen els Quicos en l’àmbit territorial, a la qual s’afegeix “la comicitat de l’espectacle, la complicitat amb el públic, l’excel·lent treball de l’equip d’actors que hi col·laboren”. “Tot plegat fa que la gent ens digui sovint que durant una hora se submergeixen absolutament en un altre món i es deixen portar per les seues aromes”, argumenta Gaya.

Les novetats

Aquest any la taverna canvia d’ubicació. Els primers anys es representava al claustre de l’antic convent de Sant Joan però el 2008 es va traslladar a la zona de les muralles coneguda com Avançades de Sant Joan. Ara, amb l’objectiu de fer l’espectacle més accessible al públic, torna al nucli urbà per situar-se al Call jueu, a la plaça de Menahem Ben Saruq.

També hi ha alguns canvis en el repartiment dels actors. Així Elena Llaó substituirà Laia Oliveras en el paper de la princesa Abdelaiza. Seran els canvis principals de l’espectacle, que han obligat a revisar una mica el guió, però això sí, sense perdre l’essència ni eliminar cap dels quadres escènics bàsics. “La història és sempre la mateixa i l’espectacle està plantejat des dels seus inicis com un clàssic. Tot i que sempre hi ha qüestions d’actualitat social o política que ens inspiren a crear noves situacions”, afegeix Gaya. Situacions adaptades a l’època. Com un “no a l’aqüeducte” en substitució del “no al transvasament”.

Després de 20 anys, diu Gaya que encara queda molta corda per a La Taverna d’Enrico : “Els Quicos mantenim l’energia del primer dia i això és important i es transmet al públic, que és en definitiva qui, amb la seua resposta, ens dóna corda a nosaltres i als organitzadors per mantenir-nos aquí”.

Enrico Provinciale, un tortosí d’ascendència genovesa

Sens dubte, el personatge central de La Taverna d’Enrico és el seu amo, Enrico Provinciale, un tortosí d’ascendència genovesa a qui des del 2008 dóna vida Isaac Morera. “És un personatge molt agraït d’interpretar per la seua ambivalència: d’una banda és una persona valenta que se la juga acollint individus de tota mena a la seua taverna, però d’una altra està tota l’estona patint perquè aquests personatges no ho emboliquin i acabin venint els guàrdies”, explica.

A banda d’actor, Morera també és coreògraf d’esgrima i ha participat en espectacles com Cyrano de Bergerac, amb Pere Arquillué, o El rei Lear, de Lluís Pasqual. Els coneixements d’esgrima els ha aplicat a La Taverna d’Enrico, en què els últims anys s’han incorporat algunes escenes de lluita i ha ensenyat els actors a fer anar l’espasa.

Morera és l’actor que més anys que interpreta el paper d’Enrico. Anteriorment l’havien fet Quique Pedret, abans de ser el Noi dels Quicos; Iban Beltran; Cesc Casanovas; Xavier Serrano, i Toni Vives. “Mentre m’aguantin continuaré”, assegura. I és que per a ell La taverna..., més enllà de ser un escenari on “ si mangia, si bevi i si trova un amico ”, és una mena de “vodevil renaixentista molt vivencial i explosiu, on hi ha molta interacció amb el públic”.

“Sempre surten coses noves i som allí per captar-les i improvisar”, afegeix. Potser la clau de l’èxit de La Taverna... és també això, les ganes que hi posen els que la fan possible.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT