Anatomia de les aplicacions Android

Despatxar 50.000 milions d’unitats d’un producte és una fita a l’abast de poques empreses. McDonald’s va trigar 36 anys a servir l’hamburguesa número 50.000 milions en els seus restaurants de menjar ràpid. En la nostra era digital les coses van molt més ràpid: Google en té prou amb dotze mesos per assolir 50.000 milions de descàrregues d’aplicacions de la seva Play Store. Aquest ritme no sembla tenir aturador. Hi ha 1.400 milions de telèfons i tauletes Android actius i la majoria dels que es venen fan servir aquest sistema.

Tanmateix, l’usuari mitjà sap ben poca cosa del que fan realment les aplicacions que té al dispositiu -més enllà de la funció aparent per la qual les va descarregar- i accepta les condicions d’ús i els permisos d’accés que demanen per funcionar pràcticament sense mirar-los. Afortunadament, dos estudis recents ens proporcionen un perfil molt detallat d’aquests factors, i algunes de les conclusions són sorprenents.

El primer ha sigut elaborat pel Pew Research Center i és probablement el més complet que s’ha fet fins ara, ja que els investigadors han examinat els 1.041.336 títols que hi havia disponibles a la Play Store el setembre del 2014 -actualment n’hi ha més d’1,7 milions, cosa que indica la velocitat amb què es desenvolupa nou contingut digital per a mòbils-. De les 41 categories principals del catàleg, les 8 amb més títols acumulen més de la meitat del total; les més concorregudes són la d’educació (83.885, un 8% del total) i la d’entreteniment (80.372, un 7,7%); a l’altre extrem hi ha les aplicacions de música, que només són 668. Un 82% dels títols disponibles es poden descarregar gratuïtament.

La popularitat de les aplicacions Android és molt variable. Gairebé la meitat han sigut instal·lades menys de 500 vegades, i més del 90% no arriben a les 50.000 descàrregues. En canvi, alguns títols són de difusió gairebé universal. Quatre aplicacions (Google Maps, Gmail, Google Play Services i YouTube) s’havien descarregat entre 1.000 i 5.000 milions de vegades en la data de l’estudi; tot i que hi ha trampa: totes són de Google i d’instal·lació obligatòria. Al grup següent hi ha set títols instal·lats entre 500 i 1.000 milions de vegades: Facebook, Google Play Books, Google+, Google Search, Google Text-to-Speech, Google Street View i WhatsApp. En aquesta llista ja hi ha dos títols -Facebook i WhatsApp- que no són de Google.

L’aspecte al qual l’estudi de Pew dedica més atenció són els permisos que demanen les aplicacions, i que fins a la tot just estrenada versió 6 del sistema Android -fins ara només disponible en dos models de telèfon de Google- l’usuari ha d’acceptar en bloc si vol fer servir l’aplicació. En total hi ha 235 permisos possibles: 165 són per accedir a informació del dispositiu i 70 a dades de l’usuari. No totes les aplicacions demanen els mateixos permisos: el títol més exigent en vol 127, però la mitjana en reclama cinc i hi ha gairebé 100.000 títols que no en demanen cap.

El permís més demanat per les aplicacions Android (més del 80% dels títols) és l’accés total a la xarxa; gairebé el 70% volen consultar l’estat de la xarxa; el 54% pretenen saber si poden gravar dades a la memòria, i el mateix percentatge aspiren a modificar o esborrar aquestes dades; una de cada tres vol permís per llegir l’estat i la identitat del telèfon; el 27% poden evitar que el telèfon entri en situació de repòs; el 24% volen saber la ubicació exacta del telèfon (només el 21% es conformen a saber-la de manera aproximada); el 23% consulten la informació de la xarxa wifi, i el 21% pretenen controlar la funció de vibració de l’aparell. Cadascuna d’aquestes funcions pot ser utilitzada per les aplicacions de manera justificada o bé maliciosa, i de fet una enquesta complementària del mateix institut Pew indica que 6 de cada 10 usuaris que descarreguen aplicacions (un de cada quatre es conforma amb les que el telèfon porta preinstal·lades) renuncien a instal·lar-les quan descobreixen la quantitat d’informació personal que recullen.

Quan les aplicacions fan més coses de les que n’esperem, això sovint acaba afectant el rendiment del telèfon. L’empresa de seguretat AVG analitza cada trimestre, a partir de les dades anònimes d’un milió d’usuaris del seu antivirus per a mòbils, quins són els 20 títols per a Android que gasten més bateria, ocupen més memòria i consumeixen més dades de la connexió. Segons l’informe més recent, el títol que perjudica més les prestacions dels aparells entre els que són iniciats per l’usuari és la missatgeria efímera Snapchat, perquè fa servir simultàniament la càmera, la xarxa de dades i el GPS. El segueixen l’aplicació de compres d’Amazon, Spotify, la missatgeria Line, el reproductor de vídeo de Samsung, Netflix, l’optimitzador de memòria Clean Master -curiós, perquè precisament promet millorar el rendiment del mòbil-, el lector de llibres Amazon Kindle i l’aplicació de notícies de la BBC.

En canvi, de les aplicacions que s’engeguen soles o que funcionen en segon pla, les que consumeixen més recursos del telèfon són Facebook, els serveis de Google Play, la missatgeria BBM, el joc Words With Friends, Instagram, el xat ChatON de Samsung i la previsió del temps de The Weather Channel.

AVG només ha estudiat aplicacions que tenen més d’un milió de descàrregues, de manera que és molt probable que en tingueu instal·lada alguna. Si el vostre telèfon ha deixat de respondre com el primer dia, potser no és culpa de l’aparell.