Publicitat
Publicitat

CRÍTICA XARXES

Aquest joc de mòbil sap què mires a la tele

El codi de l’empresa Alphonso indentifica quins anuncis i programes veiem

Una llegenda urbana diu que si Facebook l’encerta tant amb els anuncis que ens mostra -a les seves pròpies pàgines i aplicacions, i a les de tercers que fan servir el seu gestor de publicitat- és perquè espia les nostres converses amb el micròfon del telèfon mòbil per saber quins són els temes que ens interessen. La xarxa social ha desmentit repetidament que sigui així, i de fet tampoc li cal aquesta mena d’intrusió perquè com a propietària de WhatsApp i Instagram ja sap molt bé de què parlem.

Ara bé, que Facebook no ens escolti no vol dir que no ho facin altres empreses. El New York Times ha descobert que centenars de jocs per a mòbils disponibles a les botigues d’aplicacions de Google i Apple inclouen codi de l’empresa Alphonso que escolta contínuament el so del que mirem a la tele per identificar quins anuncis i programes veiem. Aquestes dades, combinades amb la geolocalització, permetrien relacionar l’exposició dels usuaris a la publicitat amb el seu comportament: per exemple, una marca de cotxes podria saber a quin canal hem vist el seu anunci abans de visitar el concessionari. Alphonso diu que la informació es transmet de manera anònima als seus servidors, que els usuaris concedeixen voluntàriament el permís per accedir al micròfon quan instal·len les aplicacions, i que a la seva web hi ha publicades les instruccions per desactivar-lo. Però no inspira gaire confiança que el seu sistema d’escolta funcioni en segon pla, fins i tot quan l’usuari no està fent servir el joc. I encara menys que s’hagi trobat el codi inclòs en jocs per a nens.

L’ús de la veu com a interfície alternativa per comunicar-nos voluntàriament amb els nostres dispositius serà cada vegada més habitual, si ens hem de guiar per la pressió comercial de les marques amb els altaveus intel·ligents i connectats. Veurem com s’ho fan per conciliar-ho amb la principal reticència dels consumidors a adoptar-los, que és precisament la por que algú escolti el que diuen a casa.

Etiquetes

Més continguts de