No deixem de banda la realitat
Si aixequem la mirada dels nostres mòbils i observem de veritat, veurem el que necessiten
EducadorQuin paper ocupen les noves tecnologies en el procés d’aprenentatge d’un nen? Per poder respondre a la pregunta, primer hauríem de tornar-nos filòsofs i preguntar-nos: quines tecnologies ens fan més humans? I en conseqüència, què és ser més humà?
Montaigne deia que “cada home porta en ell la forma sencera de la condició humana”, i és just això el que veiem en descobrir com coincideixen el procés d’aprenentatge d’una sola persona amb la història de la humanitat: el tacte amb els primers estris; els primers sons amb els idiomes; les primeres passes amb el transport; la parla amb els escrits; el desenvolupament de l’escriptura amb la impremta, i així fins a arribar a l’aparició d’internet i dels smartphones.
Això ens podria donar força pistes de quan hauríem d’introduir les noves tecnologies: després de tota la resta. I resulta que aquesta postura coincideix amb els estudis i conclusions d’experts i investigadors: la tecnologia no aporta res a la primera infància, en tot cas, li resta.
El paper dels adults
El que sí que necessita un nen és un adult sensible a prop, capaç de percebre les subtileses que el nostre món aclaparador difumina fins a fer-les desaparèixer. Caldria també que fos íntegre i combatiu, capaç de reconèixer els seus propis ideals i recuperar els seus somnis sobre com educaria els nens. I un cop recuperats, combatre en aquesta guerra no declarada a la infància. Els nens necessiten espai físic, temporal i emocional per poder escoltar la realitat externa i interna, i per a això necessiten que simplifiquem la seva vida identificant el que és essencial.
La investigadora Catherine L’Ecuyer subratlla sovint que “no hi ha dreceres en educació”. I aquestes “dreceres” sacrifiquen en pro de la innovació i la tecnologia els veritables motors d’aprenentatge dels nens: la seva relació amb l’entorn i els altres, la imitació i una curiositat i voluntat infinites i indestructibles.
Un veritable canvi en l’educació requeriria més recursos que els que actualment s’estan invertint en sectors amb més retorn econòmic. Amb tota aquesta inversió podríem comprar temps i espai per aturar i reflexionar, i ens podríem permetre el luxe de no anar a la velocitat de creuer que imposa el mercat.
Si des dels col·legis ens deixem guiar pel que demana el mercat i tractem les famílies com a clients que s’han d’acontentar, passarem de ser el pastor per al ramat a ser el ramat per al pastor.
Més enllà dels aparells
Les noves tecnologies són útils, això ningú pot negar-ho, però qualsevol que hagi dedicat temps a estudiar la infància i sobretot a observar-la com es mereix, s’haurà adonat de la barbaritat que estem fent, de manera voluntària o involuntària, posant els nens davant de pantalles sense pensar en les seves possibles conseqüències i en les “alternatives” que s’estan perdent. Una d’elles: la realitat.
Si aixequem la mirada dels nostres mòbils i observem de veritat, veurem el que necessiten. Encara som a temps d’evitar aquesta massacre global i contínua que està acabant amb l’atenció i la sensibilitat dels futurs ciutadans de la nostra societat.
