8-N: ATURADA DE PAÍS
Efímers 09/11/2017

Barcelona viu una mobilització de sol a sol

La societat civil es va organitzar des de primera hora del matí per paralitzar la ciutat en la jornada de vaga

Albert Cadanet Anna Mascaró
4 min
Dues imatges de l’acte que van organitzar l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural ahir a la plaça Sant Jaume.

Barcelona“Els carrers seran sempre nostres” i “Llibertat presos polítics” van tornar a ressonar ahir per tot Barcelona. Milers de persones es van mobilitzar per tota la ciutat, tallant diversos carrers de la capital catalana i acudint a concentracions multitudinàries per rebutjar les decisions de la justícia i el govern espanyols.

Des de primera hora diversos manifestants van tallar nombroses vies de la ciutat. L’avinguda Meridiana, la Diagonal a l’altura de Maria Cristina i diversos accessos a les rondes eren alguns dels trams afectats a primera hora del matí. A mesura que avançava el dia, les columnes de manifestants s’anaven acostant a la plaça Sant Jaume per acudir al primer acte central del dia: a les 12.00 h, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural hi havien convocat una concentració per exigir la llibertat de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i els membres del Govern -a hores d’ara en presó preventiva- i mostrar el seu rebuig a l’aplicació de l’article 155.

“Davant els empresonaments, el poble ha de respondre. Aquesta situació ens afecta a tots: Catalunya és a la presó”, exclamava Agustí Alcoberro, vicepresident de l’ANC, des de la tarima que s’havia instal·lat en una cantonada de la plaça. Per la seva banda, Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural, va exigir que s’aturi la repressió de l’estat espanyol “de forma immediata”. “Ho direm avui, dissabte i cada dia fins que es deixi d’atacar el poble de Catalunya”, va dir Mauri.

A la convocatòria hi van acudir prop de 8.000 persones segons la Guàrdia Urbana. Un d’ells era Julio López (03), un jove que feia onejar la bandera independentista gallega. “L’actuació del govern espanyol no és correcta: no pot ser que el que s’ha aconseguit a les urnes se suspengui”, va dir. López considera que la forma triada per la Moncloa per convocar unes eleccions “no és la correcta” i va afirmar que “empresonar representants públics no és just”.

Les pancartes també van ser elements recurrents al llarg de la jornada d’ahir. Marta Guerrero i Sara Miralles (02), de Castelldefels, eren algunes de les manifestants que exhibien proclames per la plaça. “Lamela no està cega, mira cara al sol”, va ser la seva elecció. Totes dues van explicar que feien vaga “per la llibertat i la independència” i van lamentar que els partits independentistes no es presentin a les eleccions sota una llista única de país.

Cap possibilitat descartada

Entre els presents a la plaça també hi havia diversos representants polítics, tots amb un missatge clar i unitari: l’alliberament dels presos polítics i el rebuig frontal a l’aplicació de l’article 155. A part de valorar les mobilitzacions, també van ser preguntats, precisament, per la fórmula que utilitzarien per presentar-se als pròxims comicis. Un dels presents a l’acte era Alfred Bosch, cap de files d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona. Bosch va anunciar que “s’està treballant en una aparició conjunta dels tres partits independentistes” per explicar com es presentaran el 21-D. Qui també va opinar sobre la formació d’una llista unitària de cara als pròxims comicis va ser Neus Munté, vicepresidenta del PDECat i exconsellera. Munté va dir que “el 21-D sobrepassa els partits: és un repte de país”.

Per altra banda, la diputada de la CUP al Parlament Gabriela Serra va explicar que aquest cap de setmana decidiran com es presenta la seva candidatura a les eleccions. “El 21-D és un tràngol que cal entomar, però això mai farà que deixem de pensar que són unes eleccions il·legítimes”, va concloure.

Aturar l’AVE, un pla discret

A les 16.00 h, la plataforma Universitats per la República havia convocat una mobilització que tenia el seu origen a la plaça de Sants. Poc abans de l’hora indicada, el nombre d’estudiants no arribava als cent. Alguns dels presents desconeixien quin era el propòsit de la convocatòria. El motiu era la discreció amb què els organitzadors van planificar la interrupció del transport a l’estació de Sants.

Els estudiants van sortir cap a les 16.30 h de la plaça enfilant el carrer de Sants i es van dirigir l’estació. Ràpidament, els estudiants van envair les vies i van aconseguir tallar-ne set (sis de trens d’alta velocitat i una de Rodalies). S’hi van estar quatre hores i mitja. Durant aquest temps, els joves van buscar la manera de passar l’estona. Al principi, la megafonia anunciava retards; després, la suspensió del servei. Jugant a cartes hi havia Marina Vinardell (04), estudiant de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra. La Marina, que ja va aturar les classes ahir al matí al Campus de la Ciutadella, considera que “els grans sindicats han quedat en evidència”. El fet que la vaga d’ahir no estigués convocada ni per CCOO ni per la UGT no va impedir que s’aturés el país i per això la Marina va explicar que, davant els fets d’ahir, els grans sindicats van quedar “desbordats”.

A mesura que anava corrent la veu de l’èxit que estava tenint el col·lapse a Sants, diverses persones es van anar acostant a aquesta part de la ciutat per donar suport als manifestants. Va ser el cas de Francesc Forn i Koro López (01). “Érem a la manifestació de la plaça de la Catedral i ens han avisat que faltava gent a Sants”, va explicar el Francesc. “Això fa més mal que una manifestació, es tracta que s’aturi el país. A més, les comunicacions de llarga distància afecten tot l’Estat”, va afegir. A mesura que avançava la tarda, cada vegada era més difícil arribar a l’estació, ja que la majoria d’accessos estaven tancats. Per això, cada vegada que arribava algú per afegir-se a l’aturada era fortament aplaudit.

Una cloenda massiva

L’acte final de la jornada d’ahir va tenir lloc en una plaça de la Seu plena de gom a gom, just al davant de la catedral de Barcelona. Davant de 25.000 persones (segons dades de la Guàrdia Urbana), Agustí Alcoberro i Marcel Mauri van agrair tot el seguiment que havia tingut la vaga i van animar els presents a seguir “tossudament alçats fins que es torni a la democràcia”. L’acte va concloure amb l’actuació musical de Cesk Freixas, que va interpretar L’estaca, una cançó que aquestes setmanes s’ha tornat a erigir en tot un himne. Després, els manifestants van tornar a entonar “Els carrers seran sempre nostres” i la tornada de La presó del rei de França, de la Companyia Elèctrica Dharma. Després d’una llarga jornada, cares de satisfacció però també alguna queixa: “Potser convindria actualitzar el cançoner”, deixaven anar algunes veus.

stats