Daniel Munevar: “L’Eurogrup veu un bon acord per a Syriza com una amenaça existencial”

BarcelonaDaniel Munevar treballa en l’equip del ministre de Finances grec, Iannis Varufakis. Ha visitat Barcelona convidat per la Plataforma de l’Auditoria Ciutadana del Deute. Resumeix l’argumentari del govern grec en el procés negociador.

Com hem arribat fins aquí?

El problema va començar el 2010, quan la troica va decidir rescatar els bancs privats creditors de Grècia [sobretot francesos i alemanys] i transferir el seu deute al poble grec. Alhora, el risc d’una possible fallida grega es traslladava als contribuents europeus. Els dos programes d’ajustament del 2010 i el 2012 i les actuals negociacions s’han fet sobre aquesta base i sobre el principi que Grècia podria pagar el seu deute amb més austeritat. Però tothom sap que això no és possible. Des del 2010 el Fons Monetari Internacional ha insistit que sense una reestructuració del deute el programa rescat no pot funcionar. Ara ho han repetit, amb el suport de la Reserva Federal nord-americana. El problema és estructural: és el disseny del programa. És com demanar a un malalt que és a l’UVI que corri una marató.

I Syriza no té aliats a Brussel·les.

El problema no és només econòmic: també hi ha un factor polític de fons. L’Eurogrup ha decidit no arribar a un acord que Syriza pugui presentar com un èxit, perquè això suposaria un perill per a les institucions europees, ja que seria un exemple per a moviments polítics amb agendes semblants en altres països. Demostraria que es pot desafiar les institucions europees i alhora el fracàs dels programes d’austeritat, i altres països demanarien el mateix. L’Eurogrup veu un acord positiu per a Syriza com una amenaça existencial per a l’ statu quo a Europa. I per això són inflexibles.

Aleshores arribem a un carreró sense sortida.

Sempre hi ha sortides en democràcia. Depèn del que decideixi la gent a Grècia i de la resposta de les institucions. Si guanya el sí al referèndum, les institucions haurien de facilitar l’aplicació del programa d’ajustament: seria un gran error que forcessin un pitjor deteriorament de les condicions de vida. Si guanya el no, el govern de Grècia demostraria que el seu rebuig no és una qüestió ideològica, sinó que tindria un mandat reforçat per negociar un nou acord mútuament beneficiós.

Tsipras sempre ha dit que vol renegociar un acord amb les institucions que inclogui una reestructuració del deute i mantenir-se dins l’euro. Però en cinc mesos això no ha funcionat. No hi ha pla B?

No. El govern grec entén que Europa ha de ser prou flexible per encaixar les decisions democràtiques. Encara ara insisteix que està disposat a cedir en una sèrie d’àrees i imposar mesures recessionàries a curt termini, a canvi d’una reestructuració del deute i un programa de finançament. I el govern grec continuarà negociant i defensant que cal canviar la resposta d’Europa a la crisi. Passi el que passi diumenge, el Banc Central Europeu, com a garant de l’estabilitat financera, té l’obligació de mantenir el finançament als bancs grecs. I els bancs reobriran, amb controls de capitals fins que s’arribi a un acord.