DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

El sobiranisme debat si concórrer als comicis de Rajoy

Diverses veus del PDECat i ERC defensen presentar-s’hi i buscar una fórmula per evidenciar el rebuig al 155

El Parlament, només amb els independentistes, el dia de la declaració. / CÈLIA ATSET
ALEIX MOLDES / GERARD PRUNA / NÚRIA ORRIOLS

Quatre dies i una declaració d’independència després, el debat sobre una convocatòria electoral torna a sacsejar l’independentisme. Si dijous era la proposta del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, la que tensava les costures de les forces sobiranistes i amenaçava de fer-ho saltar tot pels aires, ara són les eleccions catalanes convocades per Mariano Rajoy per al 21 de desembre les que forcen els partits a tornar-se a asseure al voltant de la taula per buscar una posició comuna davant d’una nova cita amb les urnes. La discussió -que avui es farà evident a les executives reunides tant pel PDECat com per ERC- és si cal rebutjar frontalment unes eleccions convocades per l’Estat a través de l’article 155 o si, per contra, és millor participar-hi i tornar a aconseguir la majoria en unes urnes que han sigut sempre el principal símbol del Procés.

El Govern esperava de Rajoy la repressió a través del 155, però no unes eleccions tan immediates, i ara s’esforça per donar resposta a un imprevist que diverses fonts admeten que suposa “un dilema molt gran”. El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, reconeixia ahir en un article a El Punt Avui que en els pròxims dies s’hauran de prendre decisions “que no sempre seran fàcils d’entendre” i que “potser hi haurà moments d’incerteses, de dubtes o de contradiccions”. El líder d’ERC explicava que ara és moment “d’acumular forces” en un front comú contra la intervenció de les institucions catalanes “sense renunciar mai a les urnes per validar la República”. Junqueras no feia al·lusió en cap moment al 21 de desembre i, en públic, cap representant del Govern ho ha fet. L’article de Junqueras i la breu compareixença de Puigdemont dissabte a TV3 són els únics inputs d’un Govern que, després de ser cessat divendres pel govern espanyol i d’un cap de setmana d’impàs, avui -quan coneixerà l’abast de la querella que presentarà el fiscal general de l’Estat per rebel·lió- afronta l’hora de la veritat: mantenir-se al seu lloc de treball o no.

De moment, la bandera espanyola segueix onejant al capdamunt del Palau de la Generalitat i l’executiu català no ha pres cap de les mesures que li reclamava l’acord de divendres al Parlament, com ara començar a impulsar el DNI català. De fet, les agendes dels consellers segueixen buides des de divendres, i l’única aparició pública oficial ha sigut el discurs de Puigdemont gravat a Girona i emès per TV3. Una falta d’activitat que ahir els va retreure el diputat de la CUP Benet Salellas, que va expressar dubtes sobre l’actuació de l’executiu de les últimes hores. “Genera un important desconcert i és un signe de debilitat que no s’hauria d’estar mostrant en aquests moments”, va dir el cupaire, que, tanmateix, va garantir l’acompanyament de la CUP a l’única administració que consideren “legítima”. De fet, Salellas va anar encara més enllà i va considerar que hi ha una falta de “previsió política” sobre l’escenari actual: “El Govern no estava preparat per un escenari d’unilateralitat pura”.

La falta d’instruments per fer efectiva la República és, de fet, un dels arguments que empenyen part de l’independentisme a plantejar-se la necessitat de concórrer a les eleccions de Rajoy per guanyar-les, recuperar les institucions i continuar treballant. Aquesta opció va prenent força entre algunes veus sobiranistes -que estudien propostes imaginatives, com ara una candidatura unitària encapçalada per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, extrem que la llei electoral espanyola permetria-, però no és ni de bon tros unànime. Dins dels partits conviuen les veus que defensen tant el boicot obert a uns comicis considerats “il·legítims” com les que creuen que el sobiranisme no pot plantar una convocatòria electoral i ha de sortir a guanyar.

Divisió al PDECat i a ERC

Totes aquestes veus es trobaran avui en les reunions convocades per les executives del PDECat i ERC. En el cas dels primers, la fragilitat interna mostrada arran de la crisi que va obrir la decisió inicial de Puigdemont dijous de convocar eleccions evidencia que serà difícil trobar unitat. A tot això s’hi afegeix la delicada situació econòmica que travessa la formació i que posa en dubte la seva viabilitat fora de les institucions, i els riscos que diverses fonts veuen a deixar el Parlament “en mans de Ciutadans” mentre l’independentisme protesta al carrer.

També entre els quadres d’Esquerra, que fins divendres rebutjaven frontalment els comicis i els consideraven una “alta traïció” al referèndum de l’1 d’octubre -el partit va amenaçar de deixar el Govern immediatament si Puigdemont els convocava-, comença a créixer la sensació que podria ser una sortida per construir un bloc “democràtic” ampli i transversal que s’oposés als atacs contra l’autogovern. Però a Esquerra també hi ha molta gent que reclama “defensar la República” i no acatar les imposicions d’un govern que no reconeixen com a màxima autoritat a Catalunya. El debat està servit.

Ahir Junqueras no es posicionava clarament sobre les eleccions del 21 de desembre, però sí que ho feia sense matisos a favor de l’aliança contra el 155. Els comuns, però, ja han dit que no participaran electoralment en un instrument d’aquestes característiques.

“Estem en un moment que necessita àmplies majories, però no pensem en un front electoral ni amb Junts pel Sí ni amb la CUP”, va apuntar ahir en una entrevista a RAC1 la portaveu de Catalunya en Comú, Elisenda Alamany. L’executiva dels comuns va aprovar ahir a la nit la participació a les eleccions, que haurà de ser validada diumenge vinent per la coordinadora nacional. I Podem? El Consell Ciutadà Català, controlat per Albano Dante Fachin, va decidir obrir una ronda de contactes amb organitzacions contràries al 155 per decidir de quina manera es pot afrontar la convocatòria electoral, cosa que obria la porta a participar en algun front comú. Des de Madrid, però, la direcció estatal de Podem hi va respondre convocant un referèndum entre els inscrits catalans perquè decideixin si han d’anar en coalició amb els comuns el 21-D, que és l’opció de Pablo Iglesias. El xoc està servit.

Per la seva banda, la CUP no avala cap mesura que surti de l’article 155 de la Constitució i tampoc considera legítimes les eleccions. Tanmateix, no va tancar la porta a presentar-s’hi. “Seria irresponsable com a actor polític descartar absolutament cap opció en una situació tan complexa”, va afirmar ahir a Sabadell la portaveu del secretariat, Núria Gibert. Les fonts cupaires consultades coincideixen que les eleccions de Rajoy no tenen “legitimitat” ni són legals, però admeten que no saben en quin escenari es produiran. “Podrien ser constituents”, afirma un dels consultats, mentre que un càrrec local afegeix que “només es faran comicis si ho diu el president”, i hi ha fonts que parlen de “boicot”. Els anticapitalistes celebraran un consell polític a Perpinyà, dissabte, per debatre-ho.

Ho faran després d’una setmana en què tot pot canviar. Avui mateix, l’abast de la querella de la fiscalia i les possibles detencions de membres del Govern poden capgirar de nou el tauler. El debat, però, haurà de ser per força ràpid. El calendari electoral ja descompta els dies i en menys de dues setmanes cal definir les coalicions. Després de la DUI, la partida continua.

Més continguts de

El + vist

El + comentat