Els pagesos de Lleida, obligats a organitzar-se per improvisar tallafocs

LleidaPluja de cendra a Llardecans, un núvol de fum com no s’havia vist mai a Seròs i una pudor de cremat que arribava fins a la capital del Segrià. La Laia, una veïna de Maials, embarassada, començava a sentir la pudor de fum a casa seva dimecres a la tarda i sense dubtar-ho ni un segon va marxar cap a casa dels seus pares, que viuen a Lleida. Des d’allà es comunica cada dia amb el seu home, que és un dels voluntaris que estan ajudant a llaurar i remullar els tallafocs que han aconseguit controlar significativament el foc. “Serà un cap de setmana molt dur -deia ahir-, i les previsions, ara per ara, no són gaire bones”.

L’incendi de la Ribera d’Ebre, a prop de Flix, com ja s’havia previst, arribava dimecres a la tarda al sud de la comarca de les Garrigues empès per la temible marinada. Els veïns de Maials i Llardecans observaven amb impotència la columna de fum, que cada cop era més a prop de les seves contrades, sabedors del que suposa tenir una gran massa de terreny forestal abandonat tan a prop. Gairebé al mateix temps que Protecció Civil ordenava l’evacuació d’algunes masies i els Mossos d’Esquadra començaven a tallar carreteres, com la C-12 entre Maials i Flix, els veïns de Maials es començaven a organitzar.

Només va caldre una crida des de l’Ajuntament de Maials perquè més de cinquanta pagesos es concentressin a la plaça. Era necessari començar a llaurar tallafocs tan aviat com fos possible, o ves a saber què es podrien trobar al despertar-se l’endemà. Calia, però, esperar que es calmés la marinada, i quan això va passar el mal ja era immens. Els efectius destinats a la Torre de l’Espanyol, on va començar l’incendi, van focalitzar els seus esforços en el flanc dret de les flames per evitar que es repetís el que va passar fa 25 anys, quan es va cremar el Parc Natural de la Serra de Montsant i, per tant, la zona del nord-oest -les comarques del Segrià i les Garrigues- quedava bastant desemparada. Els municipis de Maials, Bovera, Llardecans i la Granadella, situats al sud de les dues comarques, van ser els afectats. Tot i això, els pagesos no van retrocedir.

La nit de dimecres, el primer dia de l’incendi, es va fer llarga i marxaven a dormir, o, més ben dit, a no dormir, a les sis del matí. “Nosaltres mateixos ens anàvem trucant i guiant els uns als altres, no vam rebre indicacions de ningú”, explicava l’Albert l’endemà, quan encara no havia pogut descansar. “La veritat és que ens hem sentit abandonats”, continuava, mentre es desplaçava al lloc on es trobaven els seus companys, remullant la zona llaurada, per portar-los mes cisternes d’aigua: “Hem fet el que hem pogut”.

No només l’Albert ha sentit el desemparament aquests dies. L’alcalde de Maials, David Masot, destacava també la falta d’efectius a la zona: “Per als bombers la zona sud era prioritària, no volien que el foc arribés al Montsant, però aquí, sobretot dijous a la tarda, estàvem indefensos, tant a Maials com a Bovera, Llardecans i la Granadella”. “Si haguessin vingut només quatre camions de bombers, un per cada poble, els veïns no hauríem patit ni la meitat”, afegia.

Evitar que el foc s’aproximés

A Llardecans la situació aquests dies ha sigut similar. Convocats en aquest cas pels Agents Rurals, els veïns de Llardecans tenien com a objectiu principal protegir la serra del Penjat, per evitar que el foc s’aproximés al nucli urbà. Per a ells, la nit de dimecres a dijous també es presentava llarga, i fins i tot van haver de demanar reforços als veïns de Maials en algun moment puntual.

Dijous al matí, amb l’atenció general encara fixada al flanc dret, els habitants de Llardecans i Maials es despertaven (o no) amb la tensió de la nit anterior encara latent i sense temps per recuperar l’alè. Entre dimecres i dijous l’esforç de tots els voluntaris va resultar clau per determinar el destí de l’agressiu foc a les terres garriguenques: ahir al matí, amb la zona sud més controlada, l’arribada d’un gran nombre d’efectius a les Garrigues i gairebé sense marinada, el foc estava, si no controlat, almenys, acorralat.

Els tallafocs ininterrompudament reforçats havien aconseguit limitar el perímetre del foc i l’escenari que s’esperava per a la nit, tot i que no era idíl·lic, resultava força esperançador: “No podem dir que estigui controlat, però almenys el foc no guanyarà terreny”, explicava ahir un agent rural, mentre observava el terreny des d’un turó situat a menys de tres quilòmetres del poble de Llardecans. Al seu costat, tres camions de bombers. Al mateix moment que l’agent pronunciava aquestes paraules un dels camions es posava en marxa, perquè un dels focus que encara no havien pogut apagar del tot estava reviscolant.

Mentrestant, a la sala d’actes de Llardecans, l’alcaldessa, Carme Pinyol, i alguns voluntaris preparaven ahir entrepans a discreció i neveres plenes d’aigua per als bombers, agents rurals i voluntaris que encara no havien descansat. El termòmetre marcava 44 graus i la marinada començava a fer acte de presència de nou. Més de 900 hectàrees cremades i molt silenci, trencat només pels avions sufocadors i els helicòpters.