Qui té por de la democràcia?

Alternança política i capacitat de consens partidista; societat civil compromesa, joves mobilitzats i manifestacions quan la transició perilla. Els atributs del procés de canvi polític a Tunísia són inqüestionables. Possiblement no satisfan tothom. Queda molt per fer i encara hi ha tanta frustració i tant temor que retorni l’antic règim disfressat de salvapàtries que molts tunisians, sobretot joves, se senten decebuts. L’ambigüitat de Nidaa Tounes, el partit guanyador de les últimes eleccions i al qual pertany el vell nou president, genera recels entre l’anomenada “joventut revolucionària” però ha guanyat perquè jugava amb l’avantatge de l’experiència i del fracàs de la coalició governamental anterior per millorar la vida dels ciutadans. Ennahda, l’únic partit islamista supervivent de les Primaveres Àrabs ara que els Germans Musulmans egipcis estan condemnats i demonitzats, ha fet gala d’una estimable capacitat de negociació i d’un pragmatisme polític que l’allunyen del dogmatisme i el converteixen en un partit més madur i dialogant, però també més oportunista políticament. Malgrat la ferotge confrontació entre l’un i l’altre, finalment han pactat i el perdedor islamista ha entrat al govern amb un ministeri i algunes secretaries d’estat.

El clam ciutadà

Les campanyes electorals aquest cop han girat entorn del que preocupa de debò: les reivindicacions socioeconòmiques i la seguretat. Els ciutadans demanen la reforma institucional però també més oportunitats, principalment a les zones rurals, lluny de la prosperitat de la capital i les zones costaneres. Seguretat perquè els grups violents entestats a sembrar el terror fins ara han fracassat gràcies a la determinació de la societat, però no es rendiran fàcilment. Abans van ser figures polítiques, forces de seguretat; ara han estat turistes. Més enllà de la tragèdia, és un altre intent de desestabilitzar el país i esquivar l’horitzó democràtic, un revés perillós a un sector econòmic clau, el turisme, i una amenaça més de l’òrbita jihadista adreçada a tot el món la vigília del Fòrum Social Mundial, la setmana vinent, a Tunísia. El monstre terrorista s’alimenta del caos, la fragilitat institucional i la por. Només cal veure com aprofita la crisi a Líbia, la inestabilitat d’Algèria, la porositat de les fronteres i la fragilitat regional. El monstre té por. Sap que la democràcia podria ser el seu certificat de defunció i per això intentarà impedir-la sigui com sigui.

Més continguts de

El + vist

El + comentat