La televisió per salvar un esport sense fans

Els clubs professionals depenen dels drets televisius, però a l’esport modest sobreviure li serà més complicat

Jock Stein, un famós entrenador escocès, va ser el primer en defensar que “el futbol sense aficionats no és res”. Però en temps de covid-19, serà la televisió qui pugui salvar part del negoci d’un esport amb graderies buides. “El futbol professional necessita acabar la temporada pels drets televisius. A més, té diners per invertir en prevenció del coronavirus quan es jugui sense espectadors, diners que els clubs amateurs no tenen”, explica el president de la Federació Catalana de Futbol, Joan Soteras. La major part d’esports, del waterpolo al tenis taula, de l’handbol al voleibol, ja han donat per acabades les temporades i ara es discuteixen qui és el campió, qui puja o qui baixa. Però no hi ha diners per afrontar un retorn sense espectadors. I sense espectadors, es redueixen els ingressos. “L’esport modest viu dels espectadors, del bar al camp el dia de partit. No té sentit tornar a jugar sense gent”, diu David Jiménez, president de l’Associació de Clubs de Segona B.

El futbol professional, en canvi, prioritza jugar sense que no importi gaire tenir les graderies buides. “Més de la meitat dels ingressos de gairebé tots els clubs de Primera i Segona provenen dels drets de televisió. Per això cal acabar la competició, per garantir que es cobren tots els diners”, explica Patrícia Rodríguez, directora general de l’Elx. Aquesta dirigent basca abans havia treballat a l’Eibar i al Gipuzkoa Basket, i admet que “en molts equips, més del 80% dels ingressos provenen de la televisió”. A l’Espanyol és més del 70% del pressupost.

Per mitjana, el Barça és el club que depèn menys de la televisió. Una mica més del 20% del pressupost blaugrana depèn d’uns drets que encara no han estat pagats en la seva totalitat. Algunes lligues de futbol, com la belga o l’escocesa, han proposat donar per acabada la temporada. Però es tracta de lligues en què tots els diners de la televisió ja són a la butxaca dels clubs. No és el cas de la lliga espanyola, en què sense televisió també podrien caure patrocinadors. “Alguns clubs poden plegar, sense ajudes. I això significa llocs de feina perduts”, diu Jiménez.

Pèrdues milionàries

El Barça afronta uns mesos complicats, ja que cada dia de partit a l’estadi significa guanyar entre 1,5 i 6 milions d’euros en un sol dia, diners que desapareixen. Tal com va avançar Catalunya Ràdio, el club treballa amb un escenari en què es jugaria sense públic com a mínim fins a mitjans de novembre. La planificació més pessimista no descarta que s’hagi de jugar a porta tancada fins al febrer del 2021. “Aquesta crisi canviarà els preus del mercat i costa molt imaginar com serà el futur en uns mesos”, diuen des de la directiva del Barça. L’Eurolliga de bàsquet o la NBA tenen un escenari similar: busquen acabar la temporada per salvar bona part dels acords comercials i de televisió. “Si la temporada té menys partits, els patrocinadors poden reclamar pagar menys d’allò acordat”, apunta Patricia Rodríguez. “A l’esport modest els patrocinadors són negocis locals que potser ja no poden pagar més”, puntualitza David Jiménez. Altres esports, directament, no poden tornar, com les 200 curses populars organitzades cada any a Catalunya. David Porcar, organitzador de la Marató de Barcelona, creu que ells podran aguantar, “però algunes empreses que organitzen curses estan pendents de fer un ERTO i de si podran seguir”.

Al tenis, els tres millors jugadors del món, Novak Djokovic, Rafa Nadal i Roger Federer, han proposat crear un fons econòmic amb diners de la seva butxaca per ajudar tenistes que sense competició, no arriben a final de mes. Al ciclisme, la prioritat ha sigut salvar com sigui el Tour de França, posposat del juny al setembre. La Unió Ciclista Internacional creu que salvant la prova que mou més diners es podran repartir ajudes a proves que no es puguin organitzar aquesta any. L’esport professional es posa en mans de les televisions. I part d’aquests diners poden ajudar l’esport modest.

El + vist

El + comentat