600 dones, 20 anys, tot Ponent

LleidaMaria Sans Moyà, nascuda a Arbeca el 1920, va ser una infermera de guerra que a Mataró va conèixer Ernest Hemingway. Els seus atributs causarien tal impressió en l’escriptor que la noia es convertiria en la Maria de la novel·la Per qui toquen les campanes, la infermera voluntària de la Guerra Civil Espanyola de qui s’enamora el protagonista. Una coetània seva, la comunista agramuntina Carme Brufau Civit (1915-1969), es va exiliar a la Unió Soviètica i acabaria sent considerada per la CIA una de les espies més importants del KGB a Mèxic.

Són dues de les 600 dones dels segles XIX i XX que recull el darrer llibre de la historiadora i escriptora lleidatana Antonieta Jarne, Pioneres i singulars (Pagès Editors), que tot just comença a arribar a les llibreries. Comparteixen pàgines amb noms com el de Maria Teresa Miralles, l’última locutora de ràdio de la Catalunya republicana; Carme Solanes Asmet, cofundadora de la cadena de supermercats Plusfresc; Araceli Segarra Roca, la primera catalana (i dona de l’estat espanyol) a trepitjar el sostre del món, i Maria Rúbies Garrofé, no tant per la seva trajectòria política sinó com a referent en la matemàtica moderna. N’hi ha de totes les comarques de Ponent, fruit de prop de vint anys de recerca d’una autora especialitzada en la història política, social i de gènere i amb experiència en diversos diccionaris biogràfics.  

És un nou intent d’esmenar la invisibilitat d’aquella part de la història que ha fet avançar en silenci el teixit social, cultural, esportiu, científic, industrial i comercial de Lleida. Igualment, s’hi salva de l’obliteració la memòria de dones de l’exili i víctimes de la violència política. Tal com expressa l’escriptora, el llibre és un melting pot que dibuixa "la riquesa d’un territori sovint sotmès a estereotips superficials dictats des de la centralitat". Hemeroteques, bibliografia, arxius municipals i parroquials i la memòria oral han estat les múltiples fonts d’on ha pouat la informació per construir aquest diccionari enciclopèdic únic a Catalunya. També hi han fet contribucions Teresa Ibars, Marc Macià, Noemí Riudor, Míriam Roma, Ferran Dalmau, Josep Rubió i Xavier Santesmasses.

Pioneres i singulars és l'obra d’algú que de molt jove va descobrir Simone de Beauvoir a través de les seves memòries i, cap als 18 anys, la pionera del feminisme interseccional Angela Davis, que incardina gènere, classe i raça. "El meu gran somni, mai complert, era assistir a les seves classes de moviments socials contemporanis a la Universitat de Berkeley", explica l’Antonieta. El màxim que s’hi va atansar va ser amb l’assignatura de la mateixa matèria que durant uns anys va impartir a la Universitat de Lleida.

Sobre el reconeixement del col·lectiu LGBTI a partir de la lluita compartida, coincidint amb el 28-J, opina que s’ha avançat molt en la dimensió cultural. Però fa seva la visió de les les pensadores feministes marxistes, segons les quals aquest avenç no s’ha acompanyat del reequilibri econòmic. Es refereix al capitalisme rosa i a tot un segment social benestant, que "no té res a veure amb aquell homosexual o persona transgènere que pot viure, per exemple, a la Mariola de Lleida". Assenyala, així, la distància identitària entre una persona negra del col·lectiu LGBTI professionalment arquitecta i resident a la Bonanova de Barcelona i un homosexual que treballa precàriament i viu en un barri perifèric.

Les setmanes vinents, l’agenda d’Antonieta Jarne s’omplirà de presentacions del seu últim llibre a totes les comarques ponentines. I, quan el temps lliure li ho permeti, potser cisellarà una possible segona novel·la –ja n'ha escrit unes vuitanta pàgines–. En la línia de la primera, Carrer Galera, 5 (2021), ens endinsarà en l’univers de dones pobres del món rural. No té clar si l’acabarà, però sí que està convençuda que aquelles "situades als marges dels marges" en seran les protagonistes.