L’ACCENT
Terres de Lleida 21/12/2022

888

La regla dels tres vuits

GERARD MARTÍNEZ MINGUELL
2 min

“¿Ja segueixes la regla dels tres vuits?”, m’interrogava amb les celles mig arrufades el meu metge de capçalera. Tothom a qui he traslladat la qüestió a posteriorisabia que existia aquesta teoria, però servidor, allunyat dels plaers més mundans, romania esbalaït una bona estona mentre un mico filós feia repicar els platerets dins del meu cervell mononeuronal. “Què coi és la regla dels tres vuits?”, li pregunto amb el desdeny de qui sap que ha estat humiliat a causa de la seva ignorància supina. La resposta cau damunt meu com una espasa de Dàmocles: “Vuit hores de son, vuit hores de treball i vuit hores d’oci al dia. Per exemple, quantes hores destines a la jornada laboral?” Li confesso que treballo setze hores cada dia durant els set dies de la setmana. “Gerard, no necessites un metge, sinó dues vides”, em plany amb un to paternalista que fa més mal que dues puntades als collons. Tinc un problema, ho sé.

Recopilem: si treballo setze hores al dia i en dormo unes sis, això significa que dedico entre dues i tres hores diàries a l’oci, incloent-hi els àpats, les necessitats bàsiques i, amb sort, un coit de durada més aviat ínfima. En definitiva, pixo, cago, menjo, follo (poc, però m’agrada pensar que bé) i treballo, treballo, treballo, treballo, treballo... Així és la vida de qualsevol autònom, o emprenedor, que sona millor. Ho hem elegit, ningú no ens hi ha obligat; per tant, no tenim dret a queixar-nos. Si haguéssim volgut distribuir les hores del nostre dia a dia d’una altra manera, com ara vuit per dormir, vuit per descansar i vuit per simular que treballem, hauríem optat pel món polític o sindical com a destins professionals. Però ens agrada tant el que fem que estem disposats a tot per continuar-ho fent, a costa, fins i tot, de deixar-hi la salut.

Per això, de cara al nou any m’he proposat cuidar-me una mica més: fisioteràpia, reiki, pa d’espelta, llet d’avena, quinoa (tinc seriosos dubtes sobre les propietats d’aquestes llavors), vambes del Decathlon per estrenar i una petita dosi de serotonina abans d’anar-me’n al llit per dormir més i millor. Tot i que estic fent els deures per millorar el meu estil de vida, escric aquesta línia, justament la que esteu llegint ara mateix, a dos quarts de tres de la matinada. Unes paraules ressonen al meu cap, més sorolloses que el mico amb els platerets i més doloroses que les dues puntades als testicles: “Gerard, no necessites un metge, sinó dues vides”. Tinc un problema, ho sé. Tres si compto el simi al cap i els ous adolorits.

stats