CATALUNYAIJOGLARIA

‘Sarri, Sarri’

La Polla Records torna als escenaris. Els meus dos germans grans, que eren més punks que els imperdibles de Sid Vicious, van aconseguir que als 10 anys me’n sabés les lletres de memòria. La BSO de la meua innocència era “ ¡No a la cárceles del estado asesino / que encierra a quien le sobra / ¡No queremos nadie preso y lucharemos por eso! ” O “ Era un hombre y ahora es poli ”. I ja que parlem d’euskalpunk, dijous passat l’Aula de Poesia de la Universitat de Lleida va presentar l’edició català-eusquera de l’antologia poètica que Joseba Sarrionandia va compilar el 2017. Sarrionandia, Sarri, és un escriptor i intel·lectual basc dels més lúcids de l’Europa del tombant de segle. I no exagero. El 1985 es va escapar de la presó dins un bafle del cantautor Imanol, que aquell dia hi feia un concert. Hi havia entrat 5 anys abans per haver atracat un banc com a membre d’ETA (deia Brecht: “Robar un banc és certament un crim; però encara ho és més haver-lo fundat” -i perdoneu-me l’incís-). De la cèlebre fugida, Kortatu en feu la famosa cançó Sarri, Sarri. Un dels editors de Sarrionandia al català, Jordi Panyella, de Pol·len Edicions, i Víctor Sunyol, que ha col·laborat en l’edició aportant el seu profund coneixement de l’ofici poètic a la traducció d’Ainara Munt Ojanguren, ens van explicar això i moltes coses més.

“Els bons autors porten problemes”, digué Sunyol al·ludint a Sarrionandia. Té raó. Les paraules lúcides pertorben l’estabilitat ètica i moral de l’individu. Però també la de la societat. Qui parla amb clarividència n’altera el sistema i l’obliga a replantejar-se’l. Per això l’estat espanyol ignora Sarri i la literatura no escrita en castellà: no vol problemes per al seu concepte d’Espanya. I quan n’apareixen, els liquida. Sempre. Panyella ens explicà com un assaig de Sarri evoca l’assassinat d’un cabdill de la Cuba indígena a mans dels espanyols. Abans d’encendre la foguera on el tenen pres, els compassius colons li demanen si es vol convertir al cristianisme. Aquell els demana el perquè i els botxins li responen “Per entrar al Cel”. “Que hi ha espanyols al Cel?”, pregunta el cabdill. “N’és ple!” “Doncs ni parlar-ne!” Cal agrair l’empresa minoritària, deficitària i segons com patibulària a Pol·len Edicions i a Sunyol. Perquè ara que les rates del reaccionarisme han pres el control de la nau, fa falta que ens fem companyia a les catacumbes de la utopia. Aquell dia, les 5 persones que érem al públic ens en vam fer. Després de tot, aquell fadrí palestí que es dedicà a la profecia no comptava amb gaires seguidors més.

Més continguts de