Els alcaldables 
per Lleida, dividits 
pel model urbanístic, 
la seguretat ciutadana i la sequera

LleidaTrets de cansament són visibles a les cares d’una bona part dels candidats de Lleida. La campanya està entrant a la seva recta final i els alcaldables acumulen múltiples actes electorals. L’ARA va organitzar dilluns un debat a la sala Maria Rúbies de la Llotja de Lleida en què els líders dels partits amb representació a la ciutat van centrar gran part dels seus arguments a contraposar models urbanístics i avaluar el nivell de seguretat als carrers. De fet, van ser els dos grans temes de discussió. Hi estaven convocats l’actual alcalde, Miquel Pueyo (ERC); el seu soci de govern, Toni Postius (Junts); l’edil Laura Bergés (Comú de Lleida), que va trencar amb el pacte tripartit després de dos anys de legislatura; el portaveu de l’oposició, Fèlix Larrosa (PSC); Xavi Palau (PP); Maria Burrel (Ciutadans), i Domènec Vila (Activem Lleida), que pel fet d’estar sota el paraigua del PDECat disposa de la meitat dels drets electorals de Junts.

El pla de l’estació de tren, que preveu la construcció d’un ampli centre comercial i lúdic, a més del cobriment de les vies i l’habilitació de la terminal de busos, és un macroprojecte del qual es parla des de fa molts anys. “Fa massa –va reconèixer el candidat socialista, Fèlix Larrosa–, i soc escèptic: si les botigues del centre s’hi acaben desplaçant, tindrem un problema”. Larrosa va reclamar que es creïn pols d’atracció per a l’eix comercial, inclòs un fons per a la implantació de nous negocis, i deixar el pla de l’estació per a l’oci i l’oferta comercial complementària.

Postius va defensar el pla de l’estació com “una gran transformació de la ciutat” per recuperar permanentment la imatge de Sant Jordi d’una “rambla Ferran viva, amb molta gent”. Pueyo va defensar també el projecte com “el que genera més consens entre els agents econòmics” i va assegurar que reforçarà l’eix comercial. “Cosirà la ferida que hi ha entre el barri de Pardinyes i el centre de la ciutat”, va dir. Però va voler contraposar aquest projecte al de Torre Salses (ara Promenade), una altra gran proposta comercial però allunyada del centre. Es tracta d’una iniciativa heretada de legislatures anteriors que l’equip de govern pretén aturar, i que ha patit fins i tot denúncies penals. Els promotors han acusat Pueyo i Postius de prevaricació.

Precisament aquest fet va desencadenar retrets del candidat popular, Xavi Palau, que, malgrat lamentar la “judicialització de la vida política”, va advertir que si el projecte compleix amb la legalitat s’acabarà desenvolupant per més causes penals que s’hagin obert. Palau va lamentar que la ciutat perd massa oportunitats, sobretot durant campanyes electorals en què es “fan promeses que no s’acaben complint”.

La candidata taronja, Maria Burrel, va denunciar que “el comerç de Lleida està estancat” i va recordar que hi ha hagut “fuga d’empreses i de compradors”. També va reivindicar un model de comerç diferent, amb menys burocràcia. Defensora del pla de l’estació, però també de Torre Salses, Burrel va afegir cal “donar suport al comerç de barri”. Precisament Laura Bergés va defensar també els petits botiguers, però va afegir que la seva formació va oposar-se al projecte de Torre Salses “perquè treu el comerç fora de la ciutat i està promogut per una empresa amb seu en un paradís fiscal”. De fet, va ser aquest mateix projecte el que va provocar la sortida del Comú de Lleida del pacte de govern.

Comerç i cultura

Burrel va exigir abaixar impostos, els quals considera que són excessius per als comerços. Pueyo va assumir que són alts, però va matisar que són una herència d’anteriors governs. “Com més lluny s’està de governar, més a prop s’està de la reducció dels ingressos [procedents dels impostos]”, va advertir. I va concloure: “Al govern no ens podem permetre les frivolitats”.

Domènec Vila va connectar el debat sobre el comerç amb el món de la cultura. És dels que opinen que “dinamitzar la cultura afectaria directament l’activitat econòmica”. Per això, proposa que Lleida treballi per convertir-se en la Capital Europea de la Cultura l’any 2031.

Sensació d’inseguretat

El tema de la seguretat està sent una constant en els debats electorals de Lleida, sobretot per la discrepància de visions. El Partit Popular i Ciutadans van dir que les seves dades validen la certesa que Lleida és una de les ciutats més insegures del país, mentre que Pueyo va respondre amb dades a la mà que Lleida presenta un índex del 69,7% de criminalitat per cada mil habitants, lluny de ciutats com Barcelona (102%). Va afegir que la majoria dels delictes a la ciutat (32%) corresponen a un de tan menor com el furt. Però, això sí, tant Pueyo com Postius van fer una referència directa a la multireincidència en aquest tipus de delictes i van fer una crida a l’enduriment de penes.

Domènec Vila va voler ser més caut en l’ús de les estadístiques, però va afirmar que “sí queha crescut la sensació d’inseguretat”. Va reclamar més lideratge de la Junta Local de Seguretat.

Larrosa va insistir en no vincular l’increment de les ocupacions a la ciutat amb la seguretat, al considerar-ho un problema d’habitatge, i en aquest sentit Pueyo va afegir que barrejar aquests dos temes “és sempre el somni humit de les forces conservadores quan s’acosten les eleccions municipals”. “Quan nosaltres vam ser al govern –va recordar, per la seva banda, Laura Bergés– va ser quan més va créixer el parc d’habitatges públics i de lloguer social”.

Política davant la sequera

La realitat climàtica que pateix Catalunya està afectant també políticament la Paeria. Tant el PSC com el PP fa temps que reclamen que l’alcalde convoqui l’anomenada Taula de la Sequera per abordar polítiques que, des de les competències municipals, puguin pal·liar la greu crisi hídrica que es pateix. “Davant de cada problema, vostè proposa la constitució de taules –es va queixar Pueyo–. Les mocions que presenten vostès són brindis al sol, i el que hem de fer és treballar”. Postius va afegir que ja fa temps que l’equip de govern actua de forma preventiva davant la sequera. “Hi treballem des del 2019, quan ningú en parlava”, va dir, i va citar l’aprovació de la nova ordenança de l’aigua, l’arranjament del dipòsit de la plaça de la Sardana i el permís de la CHE per utilitzar l’aigua de la depuradora per netejar carrers. Bergés va lamentar que, a més, s’estigui depurant aigua de pluja, “quan no fa falta”, i Pueyo va increpar-la ràpidament: “Però si no plou!”

Domènec Vila va recordar que la ciutat disposa de 17.000 hectàrees de regadiu i va reclamar molta més eficiència en la gestió de l’aigua.

Miquel Pueyo va assumir que no tindrà majoria absoluta i va insistir que ell és “la garantia de la continuïtat del govern que es va implantar l’any 2019”, juntament amb Junts i el Comú de Lleida. Però Laura Bergés no va coincidir en revalidar el tripartit: “Considerem que el govern que vam pactar el 2019 responia a una voluntat de canvi que no s’ha complert en àrees importants –va dir Bergés–. Sembla que tant ERC com el PSC mirin sempre a la dreta per fer pactes”.

Fèlix Larrosa no es va mullar. Ell va assegurar que negociarà amb tothom si cal. “A qui no trucaré serà a Vox”, va avisar. Per la seva banda, Postius ja li va respondre que descarten “la sociovergència” i qualsevol pacte amb els partits “que provinguin de l’espectre de l’article 155” de la Constitució. Burrel va replicar que Ciutadans tampoc no pactarà amb els independentistes. “El secessionisme està desmobilitzat en aquestes eleccions”, va concloure el popular Xavi Palau, i va avisar que no pactarà ni amb ERC, ni amb Junts ni amb el Comú.e