Busqueu les set diferències entre Betevé i tevetrès. Difícil, oi? Sobretot en cas de ser lleidatà o lleidatana. Betevé és la televisió municipal de Barcelona i TV3, oficiosament, la televisió autonòmica de Catalunya. Ara bé, si Generalitat de Catalunya és un nom massa ampli per a una administració les mires de la qual no acostumen a sobrepassar les fronteres del Barcelonès, Televisió de Catalunya (TVC) esdevé un compendi de canals televisius que paguem tots plegats però que disposen d’un retorn limitat fora de les comarques contigües a la Ciutat Comtal. Malauradament, si volem informar-nos de l’actualitat lleidatana a través del nostre televisor no ens queda més remei que sintonitzar Lleida TV, per molt que ens dolgui consumir informació desdibuixada, alhora que disbauxada, producte d’ingents subvencions econòmiques.
Jo confesso: no miro TV3. És una televisió que fa del bonisme una declaració d’intencions (que no passa d’això) i del clientelisme un modus operandi, amb continguts en què el seny preval sobre la rauxa fins al tedi més absolut. En aquest sentit, tinc la sensació que els programes de TV3 no estan pensats per agradar al públic, sinó per agradar-se a si mateixos. Per no parlar del tuf centralista que emana dels seus Telenotícies, en els quals de cap manera m’hi puc sentir representat. I és que Lleida disposa d’una presència escassa –i nefasta– en els espais informatius de TV3, que prefereix entendre una Catalunya que comença i acaba a Barcelona que no pas una Catalunya que conflueix a Barcelona. Fins i tot la seva ficció ens menysté, ridiculitzant la nostra forma de parlar sempre que en té l’oportunitat.
De la mateixa manera que entenc, comparteixo i defenso com a pròpies les crítiques nacionalistes cap a un estat centralista que ens manté inerts en l’oblit, també entendreu i compartireu les meves crítiques provincials –o comarcals– cap a una televisió centralista que tan sols ens recorda en les desgràcies. Assumeixo que criticar TV3 fa de mal català, i més avui, que molts s’entesten a dividir-nos entre bons i mals catalans, però potser la meva prioritat principal passa per ser simplement un bon lleidatà. De fet, en ocasions somio que Catalunya s’independitza i que Lleida en queda al marge, convertint-se en una rèmora per al progrés català, representat pel cosmopolitisme barceloní. Però només és un malson. O, tal vegada, una mala sèrie de TV3.
