Hi havia una vegada una ciutat petita on per Carnaval penjaven un ruc del campanar

SolsonaMés de 20.000 visitants. Fins a nou dies de festa. Més de 70 actes i més de 150 comparses. En total, 32 elements folklòrics i 15 carrosses. Més de 800 socis que ho fan possible. I un ruc penjat del campanar. Parlem del Carnaval en majúscules, el de Solsona, una festa declarada d’Interès Nacional l’any 1978 per la seva singularitat i personalitat, que la diferencien de la resta de Carnavals del territori i que fan aflorar el sentiment de pertinença dels solsonins, com a mínim, un a cop l’any.

Després de 48 edicions i a les portes del 50è aniversari, el Carnaval de Solsona afronta del 28 de febrer al 6 de març una nova edició carregada de novetats, entre les quals destaquen les Enramades de diumenge passat, en què les comparses es van dedicar a decorar els carrers del municipi amb un bol de sopa calenta com a recompensa al seu esforç; unes comparses, per cert, que feien acte d’aparició a principis dels 80 i que actualment superen de llarg la seixantena. De fet, les comparses són les responsables d’una indumentària que s’ha popularitzat en el marc del Carnaval: les tradicionals bruses dels antics tractants de bestiar de primers del segle XX, que van aparèixer en els primers Carnavals d’una manera lleugera i anàrquica, han passat a ser també els uniformes multicolors de les comparses. Cadascuna d’aquestes comparses té els seus colors i el seu nom en una brusa que es posen el primer dia de Carnaval i es treuen la nit del Dimecres de Cendra, quan es crema el Carnestoltes i es du a terme l’última sortida dels Gegants Bojos.

Per als que no es vulguin perdre ni un sol detall de les tradicions més arrelades de la festa solsonina per antonomàsia, una altra de les novetats d’enguany és que l’arribada del Carnestoltes serà demà passat, en dijous, en comptes d’un dissabte, com era costum fins ara. Un Carnestoltes, a més, que, a diferència de la resta de Carnavals, no és un personatge anònim, sinó que és un solsoní de veritat, fet que amb els anys ha esdevingut un honor per a l’elegit, que regnarà fins a la seva mort, fruit de tants dies d’excessos. La vetlla, la processó pels carrers del nucli antic i la posterior crema són dels primers actes que es van recuperar el 1971 i que amb el temps s’han convertit en els més emotius i carregats de simbologia. En aquest sentit, el taller Casserras realitza cada any un ninot caricaturesc del Carnestoltes que crema a les acaballes de la festa.

Finalment, el públic infantil també tindrà la seva ració de protagonisme del 4 al 6 de març, amb la diferència que enguany les respectives baixades del ruc infantil i dels Gegantons s’han concentrat en un sol dia, el dimecres 6 de març.

Així doncs, tot està a punt per a una de les festes més concorregudes de Solsona i que més han contribuït a la projecció de la capital del Solsonès, gràcies a la seva originalitat. La substitució de les populars disfresses per les bates de colors i els Gegants Bojos, juntament amb la penjada del ruc i la sàtira del sermó, són uns dels elements més singulars del particular Carnestoltes solsoní.

Desafiament al règim franquista

Solsona, que ja celebrava el Carnaval abans de la Guerra Civil, va ser la primera població de l’Estat a recuperar-lo, concretament l’any 1971, tot i ser una festa prohibida per la dictadura franquista. Així doncs, el 1971 es burlaria la censura espanyola tot fent creure al règim que es tractava de la Fiesta Mayor de Invierno, però res més lluny de la realitat, ja que aquell diumenge fred de febrer el Rei Carnestoltes tornaria a Solsona després de més de 30 anys d’absència. Fins i tot es llegiria un sermó satíric en català contra els governants, tal com s’havia fet abans de la prohibició. Això sí, aquest cop dalt d’un cotxe en marxa per si apareixien els grisos i calia fugir cames -o rodes- ajudeu-me.

Des d’aquell any fins a l’actualitat han passat més de 40 anys durant els quals s’ha anat ampliant la festa fins a obtenir un conjunt d’actes propis basats en la mofa i l’exageració en un context de burla i en clau d’humor; elements com els Gegants Bojos, la penjada del ruc al campanar -pionera entre la resta de poblacions que també ho fan-, l’acte Figues, Coca i Vi Blanc, les Contradanses, l’arribada de Sa Majestat el Carnestoltes i el Carnaval Infantil, entre d’altres, en són una mostra.

Tanmateix, el Carnaval s’ha erigit en un dels símbols identitaris de la ciutat a la vegada que assolia una socialització en massa de la festa, no només per als mateixos vilatans, sinó també per als visitants, que troben en aquesta celebració un crit a la llibertat per expressar-se i criticar els governants i les injustícies socials, un dels trets distintius del Carnaval de Solsona. De fet, la festa té una autoritat pròpia, l’Ajuntament del Carnaval, una peculiar corporació que apareixia ja el primer any i que representa una clara mofa dels regidors del consistori i de la resta de forces vives: Guàrdia Civil, Mossos d’Esquadra i Església. Per acabar-ho d’adobar, els regidors porten, en lloc de la medalla del càrrec, una ceba penjada al coll -per allò que són de la ceba-, mentre que el paper preponderant del bisbat de Solsona i del bisbe en la comunitat també és motiu d’escarni.

Imatgeria i música pròpies

La befa i la irreverència són la tònica d’aquesta festa, però per riure’s dels altres primer calia saber-se riure d’un mateix, començant per la tradició gegantera de què gaudeix la ciutat. Per això es van crear uns gegants totalment contraris als oficials. La primera figura va ser una vaqueta que ballava pels carrers de la ciutat per primera vegada l’any 1972, però els primers gegants pròpiament del Carnaval apareixien el 1974 en forma de quatre figures que recordaven els gegants de la ciutat però amb un aire més desenfadat. El mestre geganter Manel Casserras, a partir de quatre capgrossos del taller barceloní El Ingenio, va elaborar quatre gegants que eren la viva imatge dels gegants de la ciutat però carregats de sàtira i que es van convertir en els principals elements dansaires durant molts Carnavals fins a l’arribada dels Gegants Bojos.

De totes maneres, el Carnaval del 1974 no només va estrenar quatre gegants nous, sinó també una melodia que esdevindria l’himne de la festa. El músic solsoní Joan Roure, autor d’algunes de les sardanes més reconegudes d’arreu de Catalunya, va compondre una encomanadissa tonada batejada com El Bufi, “barreja carnavalesca amb motius molt coneguts, altres que no ho són tant i alguns que no gens”, tal com la descriu el mateix autor.

El punt d’inflexió de la festa i el moment en què pren un aire nou que la defineix definitivament tindria lloc l’any 1978, quan Manel Casserras va confeccionar la peça més famosa i important del Carnaval, el Gegant Boig, diferent de tots els creats fins aleshores: geperut, panxut i calb, la seva cara era grotesca i es burlava de tothom qui el mirava, però el més destacable és que va ser dotat d’uns braços articulats amb els quals quan balla al compàs d’ El Bufi reparteix garrotades a tort i a dret tot animant la gent a acompanyar-lo. Amb aquesta nova icona Casserras trencava la imatge convencional del gegant per encetar una nova etapa per al Carnaval i, alhora, el fet geganter.

Hi havia una vegada...

L’entrada del ruc en l’escena carnestoltesca reorienta a l’alça la seva popularitat. El malnom de mata-rucs, assignat despectivament als solsonins des de temps remots arran de la llegenda segons la qual s’havia penjat un ruc al campanar amb l’objectiu que se’n mengés unes herbes, va modificar el seu caràcter ofensiu per un nou concepte innovador i alegre. La paròdia burlesca d’aquella històrica gesta d’un grapat de ciutadans que bonament van sacrificar l’ase es va produir per primera vegada l’any l985, acompanyada, per cert, d’una agra polèmica, i és que el realisme de l’acte va dur molta gent a protestar i voler salvar el ruc de cartró de l’horrorosa mort. Així, cada dissabte de Carnaval es nomena mata-rucs d’honor un personatge popular del país, tasca que enguany ha recaigut en la cuinera Carme Ruscalleda.

En definitiva, aquest acte s’ha convertit en un dels més participatius i mediàtics del Carnaval de Solsona i aplega en una petita plaça centenars de persones per veure la penjada del ruc i la posterior pixada. Perquè hi havia una vegada...

Carnavals per a tots els gustos

Carnaval de Tàrrega

L’Associació Agrat, amb el suport del consistori, organitza per vuitè any consecutiu la festa de Carnaval a Tàrrega, que se celebrarà entre el 28 de febrer i el 3 de març. Enguany ho fa sota el lema Tàrrega unida amb l’objectiu de garantir una candidatura política unitària de cara a les eleccions municipals que tindran lloc el 26 de maig.

Carnestoltes dels Congres de Balaguer

Balaguer recupera el 2 i 3 de març una de les seves tradicions més antigues amb el Carnestoltes dels Congres viatjant fins a l’any 1510, quan va ser atorgada a Balaguer la Fira dels Congres, que es va celebrar fins a mitjans del segle XX i on s’ubicaven una gran quantitat de venedors de congre, un tipus de peix blau molt apreciat des de temps molt antics.

Carnaval de Lleida

Entre els actes més tradicionals que tindran lloc del 27 de febrer al 6 de març en el marc del Carnaval de Lleida destaquen l’arribada de Sa Majestat Pau Pi, la tupinada popular, la rua del centre històric, la marató de l’ou, la gran rua, la cursa de llits i l’enterrament de la sardina.