Laboral
ARA Mateix15/05/2021

La llei ‘rider’ deixa pas a les subcontractes i les cooperatives

Les plataformes tenen fins al 12 d'agost per contractar els seus repartidors com a assalariats

Barcelona“Els treballadors no podem deixar l’ànima al teclat dels nostres portàtils. No volem mòbils que ens penalitzin”. La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, compareixia dimarts per explicar que el consell de ministres per fi havia donat llum verda a una de les seves croades de legislatura. La llei rider era –aleshores amb altres paraules– un dels 264 compromisos del programa d’Unides Podem que va dur el partit a l’executiu de coalició. La norma només reforça el que els tribunals i la Inspecció de Treball havien reiterat en els últims anys: els repartidors de plataformes com Glovo, Deliveroo, UberEats i Stuart no són autònoms, sinó que hi ha una relació laboral amb les empreses que els fan arribar les comandes a la pantalla del mòbil.

Tot i així, el text no ha deixat satisfets ni els riders que volen un contracte d’assalariats ni els que preferirien continuar com a autònoms, i els sindicats alerten de l’escenari que es pot desencadenar a partir de l’estiu. El 12 d’agost serà la data límit perquè les plataformes garanteixin que els seus repartidors ja consten com a contractats. La llei els dona tres mesos de marge des de l’aprovació, però no concreta amb quina fórmula estan obligades a contractar-los. Aquesta ambigüitat ha deixat la porta oberta perquè algunes de les aplis que treballen a Espanya es decantin per les subcontractes i les empreses de treball temporal (ETT), uns intermediaris que ja tenien un peu a dins de l’anomenada economia digital.

Cargando
No hay anuncios

En portals com Jobandtalent fa temps que hi apareixen anuncis a la recerca de repartidors. Un dels primers que apareix en aquesta plataforma és una oferta per contractar missatgers per al servei de supermercats de Glovo: un contracte d’un mes de durada, amb una jornada de 30 hores setmanals i un sou de 7,40 euros l’hora més el plus de set cèntims per quilòmetre recorregut. “Les noves males pràctiques, les estàvem veient abans que s’aprovés la norma”, assegura José Antonio Pasadas, secretari de polítiques sectorials i transició justa de la UGT de Catalunya.

Cargando
No hay anuncios

Es refereix sobretot al risc de cessió il·legal de treballadors quan entra en joc la subcontractació. És una fórmula que ja ha fet valer el gegant del comerç electrònic Amazon a Espanya per evitar l’embolic dels falsos autònoms i que implica l’externalització de la plantilla de repartiment a terceres empreses, per molt que sigui el grup de Jeff Bezos qui en fixi les condicions. Una altra companyia de comandes a domicili, JustEat, també utilitza aquesta via.

“No poden subcontractar la seva activitat essencial. Estan intentant colar-nos un discurs que no és veraç, diuen que no poden calcular la demanda que tindran”, afegeix Carlos del Barrio, secretari de política sectorial de CCOO de Catalunya. Segons el seu parer, costa de creure que empreses que basen el seu negoci en monitoritzar repartidors i acumular dades sobre els hàbits de compra dels clients no puguin estimar quina seria la seva plantilla estructural. D’aquesta manera, avisa el sindicalista, poden justificar el fet de basar les seves flotes en personal temporal subcontractat.

Cargando
No hay anuncios

És el mateix perill que denuncia l’associació RidersXDerechos. L’entitat alertava que la norma era “insuficient” i que no permetria que se substituís “un frau per un altre” a través de les subcontractes. UberEats ja ha enviat als missatgers un correu per preguntar-los si pot donar les seves dades a les empreses de repartiment amb les quals començarà a treballar.

Dubtes sobre les cooperatives

A aquests temors s’hi suma un altre model que també genera sospites entre els sindicats. Segons ha pogut saber l’ARA, ja hi ha en marxa almenys un projecte per crear una cooperativa per intentar que els riders continuïn sent autònoms. Els impulsors –repartidors que s’oposen a la nova llei– volen tancar el nombre final de socis aquest mes per començar a facturar el vinent. La iniciativa surt de Barcelona però també té interessats en sumar-s’hi a Madrid i València. En les primeres trobades informatives que s’estan fent via Zoom, asseguren que ja tenen un acord per incorporar com a clienta una plataforma que està a punt d’aterrar a Espanya.

Cargando
No hay anuncios

Els socis de la cooperativa hi haurien de fer una aportació inicial de 50 euros i després entregar un percentatge de la seva facturació per cobrir-ne les despeses estructurals. Els promotors insisteixen que s'adaptaran a la llei rider i a les sessions també s’hi poden sentir discursos més habituals del món de les start-ups. Per exemple, que la cooperativa és un projecte “molt inspirador” que es podria convertir algun dia en un unicorn.

Catalunya compta, salvant les distàncies, amb un antecedent recent d’ús fraudulent de les cooperatives. L’auge d’aquesta mena de societats en el sector de les càrnies, com a fórmula per estalviar-se costos laborals i subcontractar els treballadors, va acabar amb una allau de denúncies i inspeccions de Treball per frenar les males pràctiques. “El cas dels riders s’ha d’acompanyar, com el de les càrnies, d’una actuació inspectora”, insisteix Del Barrio.

Cargando
No hay anuncios

Des de l’altra banda del conflicte, les plataformes, també arriben ecos d’incertesa i de desconcert. “Tampoc ens han dit quines són les alternatives operacionals”, diu una font del sector. Quan encara no s’ha acabat l’onada de judicis per la laboralització dels riders, ja intueixen l’arribada de noves denúncies.

Cargando
No hay anuncios
Incertesa entre els repartidors
  • “Segons com apliquin la llei, em tocarà quedar-me a l’atur"La Mercedes té 53 anys i assegura que no ha cotitzat com a assalariada ni un sol dia de la seva vida. “Venia de tenir la meva pròpia empresa que se’n va anar en orris amb la crisi i el 2017 vaig començar a treballar per Glovo”, explica. Va arrencar amb la bicicleta, que aviat va canviar per un ciclomotor i en aquest temps també ha repartit per a UberEats, Deliveroo i algun petit negoci de Palma, on viu. “Segons com apliquin la llei, em tocarà quedar-me a l’atur. S’ha deixat la porta oberta a la subcontractació i com a dona de més de 45 anys seré l’última de llista”, lamenta. En la seva opinió, la llei 'rider' no s’ha parat a estudiar com funciona el sector i ara els aboca a reduir els seus ingressos “a la meitat”. “Portem anys demanant una regulació, però no aquesta”, defensa. Admet, doncs, que la situació anterior permetia “abusos” en matèria laboral, però reivindica l’opció de seguir treballant com a autònoma. “Estic a favor d’un sistema mixt [amb una part de personal fixe per als pics de demanda], però controlat”, demana.
  • “Ningú ens assegura que ens contractin amb una nòmina fixa”El Dani és un dels 'riders' que ha viscut durant els últims anys com la seva feina de repartidor es convertia en una feixuga baralla als tribunals. Una sentència del TSJC va acabar determinant que la seva relació amb Deliveroo era laboral i ara obliga la plataforma a contractar-lo com a assalariat. “La llei et permet contractar personal temporal per un pic de demanda com la campanya de Nadal, però no de manera estructural”, rebutja. En aquest sentit, adverteix que la llei deixa un “forat” per a què sorgeixin noves males pràctiques. “Amb les subcontractes s’evitar pagar antigüitat i plusos. A més, es trien els convenis amb les pitjors condicions”, afegeix el Dani. El 'rider' lamenta que les plataformes també es beneficiaran de la falta de recursos de la Inspecció de Treball, que no tindrà suficients efectius per perseguir aquestes situacions. “Ningú ens assegura que ens contractin amb una nòmina fixa”, conclou.