UN ANY DE L’1-O

Quin és el mandat de l’1-O?

Els líders dels partits i els impulsors del referèndum responen quina aplicació política té la jornada

Ara
5 min
Quin és el mandat de l’1-O?

Barcelona“Farem efectiu el mandat de l’1-O”. Els dirigents independentistes repeteixen sovint aquesta expressió, gairebé tants cops com els no independentistes s’esforcen per repetir que no ha de tenir cap conseqüència. Però, què vol dir “fer efectiu el mandat de l’1-O?” L’ARA ho ha preguntat al president i al vicepresident del Govern, al president del Parlament i als dirigents de tots els partits.

Quim Torra

Un dia fundacional per a la República Catalana. Així és com entenc l’1 d’Octubre. Un dia en què la sobirania va adoptar un sentit complet. Un dia en què la paraula, el vot, la veu i la voluntat van derrotar l’amenaça, la por, la negació i la violència. Un dia en què la democràcia va ser rotunda. Perquè havia de vèncer molts obstacles per emergir. I ho va fer en un esclat de joia que tots podem recordar si pensem en el moment de l’aparició de les urnes als col·legis, després d’hores de vetlla per defensar el dret de votar en ple segle XXI. L’1 d’Octubre, el referèndum i la posterior declaració d’independència ens vinculen a tots els demòcrates. I ens exigeixen una responsabilitat que, des d’aquell dia, és per a mi ineludible: que Catalunya esdevingui aquesta república d’homes i dones lliures que l’1-O va exhibir la seva millor cara al món.

Pere Aragonès

El mandat de l’1 d’Octubre és molt clar: els catalans van decidir autodeterminar-se, i aquest és un punt de no retorn. Vam guanyar aquell dia, malgrat la violència i els cops de porra. I un any després podem dir que hem anat més lluny que mai, però que encara queda molt camí. Estem compromesos amb l’1-O, amb el seu mandat, però per guanyar de debò la República hem de ser més i més forts, amb majories imbatibles com les del 3-O.

Carles Puigdemont

Els processos d’independència es basen en la legitimació dels ciutadans que hi participen, perquè és sobre aquesta legitimitat que es podrà construir una estratègia sòlida de desplegament i de reconeixement. La nostra font de legitimació va ser l’1-O. En va sortir un mandat clar, la decisió del poble català de constituir-se en república independent; i aquell mandat interpel·lava les institucions del país per fer-lo efectiu. D’aquella històrica jornada en va sortir també un altre mandat, que no era recollit explícitament a la papereta de votació, però que es va fer tan audible que avui ningú tampoc el discuteix: vam emplaçar-nos a constituir la República de la mateixa manera com havíem preparat i organitzat el seu plebiscit. És a dir, amb un gran empoderament ciutadà i amb un civisme a prova de tota mena de provocacions.

Oriol Junqueras

L’1-O expressa una voluntat, inequívoca, de decidir el futur, democràticament, votant en un referèndum. Hi ha un abans i un després de l’1-O, és el principi de tot. Aquell dia milions de ciutadans van evidenciar que el futur necessàriament passava per respectar la seva voluntat. I això és el que han de veure la comunitat internacional i el govern espanyol. El més sensat, el que desitjàvem, era pactar un referèndum. Era i és òbviament el millor camí, tal com va passar a Escòcia. Però dissortadament el govern del Regne d’Espanya no és com el govern del Regne Unit.

Roger Torrent

L’1 d’Octubre va suposar un punt d’inflexió inqüestionable, un abans i un després en la història política d’aquest país. Va ser un exercici radical de sobirania popular, una gesta heroica sense la qual no es podria entendre el que ha passat i passarà políticament a Catalunya durant els pròxims anys. Malgrat la violència dels cossos de seguretat de l’Estat, la ciutadania d’aquest país va prendre la decisió de no retrocedir en la defensa dels drets i les llibertats. L’esclat de dignitat col·lectiva que va suposar la defensa pacífica de les urnes contra la repressió de l’Estat va fer aflorar un espai de complicitats, un punt de trobada, que ens vincula per avançar incansablement cap a l’autodeterminació i la República.

Inés Arrimadas

No hi ha cap mandat. Els mandats sorgeixen d’eleccions legals amb garanties i sempre respectant el marc legal democràtic. L’1-O va ser una jornada feta pels i per als independentistes, però fent servir institucions, mitjans i recursos públics i les dades personals de tots els catalans il·legalment. Sens dubte, el govern d’Espanya no va saber gestionar-ho i l’independentisme ho va fer servir per tapar el cop contra la democràcia que havien fet al Parlament el 6 i 7 de setembre. Ens sembla un error que el separatisme no hagi rectificat ni hagi fet cap autocrítica, sinó tot al contrari, i que no admeti que van mentir fins i tot als seus votants, perquè l’1-O no ha tingut cap reconeixement internacional.

Miquel Iceta

No hi ha cap mandat democràtic derivat de l’1-O, sinó l’exigència d’una solució política. Aquell dia va ser una demostració del fracàs de la política: una votació sense efectes i un Estat que la va intentar evitar amb un error de càlcul i un dispositiu policial desproporcionat. Després de l’1-O s’hauria d’haver produït el que comença a produir-se ara, i que ha trigat cinc o sis anys: el diàleg per resoldre entre governs els problemes i l’escletxa profunda entre les dues administracions. Aquest esforç de diàleg no només ha de ser entre Catalunya i Espanya, sinó també entre els mateixos catalans. Tot el Procés ha derivat en una divisió en meitats que hem de vèncer per trobar una solució que no serà totalment satisfactòria per a ningú, però que serà raonablement satisfactòria per a una majoria de la població.

Jéssica Albiach

L’1 d’Octubre és un moment històric d’unitat entre persones de tradicions polítiques diverses que vam sortir al carrer per defensar el dret de decidir i plantar cara a l’acció repressiva de l’Estat; una acció que va culminar amb un dels episodis de violència policial més greus de la nostra història recent, amb prop de 300 persones ferides. Si alguna cosa hem d’aprendre d’aquell dia és la lliçó d’autoorganització de veïns i veïnes defensant les urnes i la necessitat de mantenir el bloc antirepressiu, divers però ferm, que es va conformar en defensa de drets i de llibertats. I, sobretot, l’1-O ens reforça en la reivindicació d’un referèndum acordat com a sortida democràtica al conflicte, i en l’esperit de diàleg per seguir interpel·lant els que no hi van ser.

Vidal Aragonés

No és una qüestió de mandat, sinó de full de ruta polític i de mitjans per a l’etapa següent. L’1-O és una demostració que si el poble de Catalunya té clar el que vol es pot aconseguir. El referèndum es va fer perquè hi havia uns objectius clars de ruptura democràtica per acabar amb el règim del 1978 i construir la República Catalana. L’autoorganització va ser la clau de l’èxit davant la institucionalitat política i la violència policial en un exercici de resistència. Una mobilització que ens marca els mètodes que hem d’utilitzar en aquesta nova etapa per avançar nacionalment i socialment.

Xavier García Albiol

Del que va succeir l’1 d’octubre passat a Catalunya no se’n pot derivar cap mandat. El Tribunal Constitucional va dictar tres sentències anul·lant la convocatòria del referèndum i, per tant, les votacions que es van produir no tenen cap validesa. Allò no va ser un referèndum, perquè tampoc reunia cap de les garanties democràtiques que ha de tenir qualsevol procés electoral. No hi havia cens, sindicatura electoral... Enlloc del món s’ha donat per bo el resultat que van fer públic des del Govern. Aquell 1 d’octubre va ser un dia trist per a Catalunya, en què uns dirigents polítics irresponsables van situar-la fora de l’estat de dret, i l’única cosa que han aconseguit és fracturar molt greument la convivència entre catalans.

stats