Enric Millo: "Crec que la policia va actuar amb professionalitat l'1-O"

BarcelonaDesprés d’arribar a la Delegació del govern espanyol de la mà d’una pretesa operació diàleg, Enric Millo va haver de posar cara a la primera reacció de l’executiu de Mariano Rajoy avalant l’actuació policial de l’1-O. Un any després, i ja fora del càrrec que ocupava aleshores, culpa Carles Puigdemont i el seu govern de tot el que va passar aquell dia.

Hi pensa molt en aquell dia?

No tinc una especial sensació que l’1-O fos el dia clau. Van passar coses molt importants, però centrar-ho tot allà distorsiona la imatge del que hem viscut. Aquells dos mesos de setembre i octubre són probablement uns dels més difícils que ha viscut la democràcia a Espanya.

El govern espanyol havia assegurat per activa i per passiva que no hi hauria referèndum.

I no n’hi va haver. És mentida parlar de l’1-O com el dia que es va fer un referèndum.

Com s’explica que l’Estat no trobés les urnes?

Va ser l’únic element que els cossos i forces de seguretat no van trobar abans de l’1-O. Però, tenint en compte tot el que s’havia fet, el referèndum ja estava desarticulat. Sorprèn, de fet, que mentre la Guàrdia Civil i la Policia Nacional actuaven seguint les instruccions judicials, els Mossos d’Esquadra, que tenen més competències a Catalunya, no fessin cap actuació.

Els acusa d’abandó de funcions?

El que hi va haver clarament va ser poc interès a donar compliment a les ordres judicials.

Si, com diu, el referèndum ja estava desarticulat, ¿era necessari el dispositiu de l’1-O?

No es va actuar per caprici. Era obligació de la policia judicial que aquell dia els col·legis estiguessin tancats, i si n’hi havia algun d’obert s’hi havia de requisar el material, desallotjar-lo i tancar-lo. Evidentment, complir-ho al 100% era molt complicat. Hi va haver una voluntat clara del Govern de desobeir aquestes ordres.

Els Mossos van tancar més de 100 col·legis aquell dia.

No em correspon a mi jutjar la feina dels Mossos. Aquí la responsabilitat més gran és de qui ho va organitzar tot. L’1-O s’hauria pogut evitar? I tant! Com? Desconvocant-lo. Només hi ha un responsable de tot el que va passar l’1-O: el president de la Generalitat i el seu govern.

¿S’imaginava que hi hauria càrregues policials?

Vam treballar sempre amb l’objectiu d’evitar que hi hagués confrontació i que no fos necessària la força. Vam treballar pensant que Puigdemont ho desconvocaria tot i, en lloc d’això, va animar la gent a enfrontar-se amb els agents per impedir que complissin el mandat judicial. Els antidisturbis es van veure obligats a actuar. I quan els antidisturbis actuen, les imatges mai són agradables.

¿Creu que l’actuació policial va ser impecable?

Crec que aquell dia es va actuar amb professionalitat. Es poden desallotjar locals de moltes maneres. Es va actuar amb molta professionalitat per evitar que hi hagués mals majors. Tenint en compte el nombre d’intervencions que hi va haver, crec que si no s’hagués actuat amb professionalitat hauríem pogut patir unes conseqüències difícils d’imaginar.

¿Era professional l'"A por ellos" i el "Que nos dejen actuar"?

Hem de separar l’1-O de capítols concrets d’abans o després que cal contextualitzar. Per exemple, quan alguna gent acomiadava els seus fills o amics que venien a Catalunya havent vist, dies abans, les imatges per televisió de com destrossaven els vehicles de la Guàrdia Civil a la porta de la conselleria d’Economia. Psicològicament això crea un estat d’emocions que pot generar una reacció determinada. No ho barrejaria amb la professionalitat dels agents.

¿L’1-O es va intercanviar missatges amb membres del Govern?

A primera hora vaig parlar per telèfon amb el conseller Forn. Em va demanar que aturés l’actuació dels cossos de seguretat de l’Estat, cosa que no depenia de mi. Li vaig contestar que només ho podien aturar ells si sortien i desconvocaven la votació.

¿Qui va forçar que a la tarda ja no hi hagués més càrregues?

Reunits amb la jutge, els comandaments dels Mossos, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van considerar que en aquell moment el referèndum ja no s’havia celebrat i van acordar de no intervenir en alguns llocs on l’actuació hauria pogut tenir conseqüències per a la integritat física de la gent.

¿L’1-O va suposar el fracàs de l’'operació diàleg'?

El diàleg es va trencar abans. Es va trencar el dia en què el president Puigdemont va convocar públicament el referèndum. Aquell dia va sentenciar el final tràgic del Procés.

¿Va ser un error de Rajoy fiar-ho tot a la via judicial?

Des del primer moment hi havia una voluntat clara del govern espanyol de resoldre aquest tema políticament. El problema és que perquè fos possible hauríem hagut de tenir un govern de la Generalitat amb voluntat sincera de buscar una solució política i no d’anar a una col·lisió per forçar l’Estat al màxim, posar-lo contra les cordes i veure fins on es podia arribar.

¿Tenir mig Govern empresonat dificulta el diàleg?

No crec que hi tingui res a veure. Quan no hi havia presos tampoc era possible el diàleg. És evident que encara és pitjor que hi hagi persones privades de llibertat. Deu ser una situació molt dura per a ells i les seves famílies. Però també penso una altra cosa: són allà a conseqüència dels seus actes, que van fer conscientment. Ningú pot dir que no sabia què podia passar. Potser es pensaven que no passaria, però sabien que podia passar.