UN ANY DE L'1-O

2 de novembre del 2017: L’Audiència Nacional envia mig Govern a la presó

Fins al 2 de novembre repassem diàriament els fets que van passar just un any abans

Avui fa un any l’Audiència Nacional va enviar mig Govern a la presó / EMILIO NARANJO / EFE

El 20 de setembre del 2017 va marcar un punt d’inflexió en el Procés i va suposar el primer tast de la repressió que el govern espanyol de Mariano Rajoy estava disposat a exercir. També va ser la primera demostració de la capacitat de resposta de l'independentisme. Fins al 2 de novembre repassarem diàriament els fets que van suposar un canvi en la història contemporània del nostre país.

2 de novembre del 2017: L’Audiència Nacional envia mig Govern a la presó

Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila. Són els nou exconsellers del Govern que la jutge instructora de l’Audiència Nacional Carmen Lamela va enviar a la presó el 2 de novembre del 2017 després d’haver-los citat a declarar amb menys de 48 hores de marge per la causa per rebel·lió i contra el referèndum de l’1-O. Així, s’unien a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que ja feia dues setmanes que estaven entre reixes a Soto del Real. Vila va ser l’únic que l’endemà va sortir de la presó pagant una fiança de 50.000 euros perquè havia dimitit abans de la DUI. Paral·lelament, aquell dia els membres de la mesa del Parlament van assistir al Tribunal Suprem, però van poder tornar a casa perquè es van ajornar les declaracions. A Catalunya milers de persones van sortir als carrers de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona per denunciar l’empresonament del Govern.

1 de novembre del 2017: Puigdemont i cinc consellers no assistiran a l’Audiència Nacional

“Uns consellers aniran a l’Audiència Nacional a declarar com a denúncia de la falta de garanties del sistema judicial espanyol i, al mateix temps, un altre grup de consellers es quedaran a Brussel·les per denunciar a la comunitat internacional aquest judici polític i emplaçar Europa a afrontar una solució dialogada al conflicte”. Així va confirmar el Govern en un comunicat que Puigdemont, Borràs, Serret, Comín, Ponsatí i Puig no assistirien als jutjats espanyols. La resta de membres de l’executiu citats a declarar a l’Audiència Nacional hi van anar sabent que podien passar aquella mateixa nit a la presó, seguint el precedent dels Jordis, als quals la magistrada Carmen Lamela va imposar presó preventiva al·legant risc de fuga. La dicotomia entre presó i exili començava a plantejar-se: Puigdemont va reunir-se amb l’advocat Bekaert per començar a treballar l’estratègia de defensa del president, que buscava la màxima repercussió internacional.

31 d'octubre del 2017: Puigdemont reclama la mediació d’Europa des de Brussel·les

Carles Puigdemont, juntament amb la resta de consellers que eren a l’exili, va fer una conferència de premsa a Brussel·les, des d’on va emplaçar Europa a implicar-se en el conflicte català. També, després de reiterar que no hi havia prou estructures preparades per desafiar l’Estat, en públic va assegurar que el Govern podria haver mantingut el pols de la República després de l’1-O, però que va preferir no fer-ho per evitar que hi hagués violència. Després de la roda de premsa, els membres del govern exiliats van parlar per Skype amb Junqueras, Romeva, Mundó, Rull, Turull i Forcadell, que eren al Parlament. Comín els va preguntar: “Si tinguéssiu el 100% de garanties que a l’exili no us extradirien, ¿també us quedaríeu a Barcelona?” I des de Barcelona van respondre afirmativament. També pensaven el mateix Forn, Bassa i Puig, que van tornar a la nit a Catalunya dos dies abans que els consellers declaressin a l’Audiència Nacional.

30 d'octubre del 2017: Puigdemont sorprèn apareixent a Brussel·les amb mig Govern

Una imatge de l’Instagram de Carles Puigdemont, en la qual es veu el cel des del Pati dels Tarongers, va alimentar les especulacions sobre on havia dormit i on era el president de la Generalitat. Tothom l’esperava a la plaça Sant Jaume el dilluns després de la DUI. També Jordi Turull i Raül Romeva, que esmorzaven en una cafeteria pròxima. Puigdemont, però, va aparèixer a Brussel·les, on hi havia també mig Govern. Altres consellers es van quedar a Catalunya i fins i tot van anar als departaments –la instrucció que havia predominat durant el cap de setmana–, com ara Josep Rull i Oriol Junqueras. També va anar a treballar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Tot i que el desig de Puigdemont era reunir tot l’executiu a l’exili, Junqueras ja va deixar clar que es quedaria. La divisió de l’independentisme, que s’havia fet evident abans de la DUI, tenia una primera conseqüència: la coalició de JxSí anunciava que el 21-D anirien per separat.

29 d'octubre del 2017: Puigdemont posa en marxa l’operació exili

Mentre part dels consellers del Govern destituït pel 155 estan reunits a la Catalunya Nord, el llavors president, Carles Puigdemont, els fa arribar aquest missatge: “Tots a Brussel·les”. La directriu contrasta amb la que s’havia acordat 48 hores abans, ja que el pla era acudir dilluns al Palau de la Generalitat malgrat la suspensió de l’autonomia. Puigdemont surt de casa seva, a Sant Julià de Ramis, rumb a Brussel·les, estirat al seient del darrere d’un cotxe. Però falta localitzar alguns consellers, entre els quals Oriol Junqueras i Carles Mundó, a més de Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull. Un emissari del president, ja de nit, va a veure Marta Rovira a casa seva i li dona un missatge: ha de localitzar els seus companys de partit per donar-los l’ordre d’anar a Bèlgica. Però cap hi anirà. Mentrestant, l’unionisme sacseja Barcelona amb una protesta de 300.000 persones. És el dia de la selfie de Miquel Iceta, Xavier García Albiol i Inés Arrimadas.

28 d'octubre del 2017: Puigdemont es planteja què fer amb el Govern a la Catalunya Nord

L’endemà de la DUI i l’aplicació del 155 era un dia d’absoluta incertesa. Era dissabte i Carles Puigdemont, recentment destituït per part del govern de Mariano Rajoy, es donava un bany de masses a Girona, poc després de pronunciar una declaració institucional en la qual cridava a fer “oposició democràtica” a la laminació de l’autogovern. Va ser un missatge poc concret: va receptar “perseverança i paciència” i no va explicar què fer el 21-D. En realitat, Puigdemont maquinava el següent pas. En una reunió a Vilaür, a la tarda, amb dirigents de partits i entitats, es parla de presentar-se dilluns als departaments. A la trobada no hi participa cap conseller: la majoria -Excepte Oriol Junqueras i Carles Mundó- esperen instruccions a la Catalunya Nord. Aliè a aquests moviments, a Madrid Rajoy delega les funcions de presidenta de facto de la Generalitat a Soraya Sáenz de Santamaría i destitueix Josep Lluís Trapero al capdavant dels Mossos.

El mateix dia, Pedro Sánchez, llavors a l'oposició, defensava el suport del PSOE al 155 que havia aplicat Rajoy el 27-O.

27 d'octubre del 2017: Puigdemont declara la independència i Rajoy aplica el 155

El 27 de setembre de fa un any, els catalans van veure com el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, proclamava la independència de Catalunya i, només tres hores després, el BOE publicava les mesures per suspendre l’autonomia amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Al mateix temps, la ciutadania va saber que l’Estat imposava la convocatòria d’eleccions autonòmiques, el 21 de desembre. Malgrat la declaració solemne del president i la votació del Parlament, on la proclamació de la República va guanyar amb 71 vots a favor, 2 en blanc i 10 en contra -només l’independentisme i els diputats de Catalunya Sí que es Pot van votar-, la comunitat internacional va donar suport a la Moncloa. Mariano Rajoy va tenir al costat desenes d’estats, incloent-hi els Estats Units, els principals socis europeus i el mateix Consell Europeu, quan va anunciar el cessament de tot el govern català.

26 d'octubre del 2017: Puigdemont passa de voler convocar eleccions a fer la DUI

Carles Puigdemont es reuneix amb el Govern i el grup de Junts pel Sí i els informa que ha decidit convocar eleccions. La reacció majoritària dels diputats d’ERC i del PDECat és de rebuig, amb crits i fins i tot plors. Alguns companys de partit amenacen amb dimissions i els socis republicans avisen que sortiran del Govern si es confirma. Twitter també s’omple de missatges en contra del president (“155 monedes de plata”, tuiteja Gabriel Rufián) i la plaça de Sant Jaume s’atapeeix d’estudiants al crit de “Puigdemont, traïdor”. El president ho argumenta dient que, a canvi, l’Estat no aplicarà el 155. Però davant els recels de l’independentisme i la manca de garanties del PP –els principals mediadors, Iñigo Urkullu i Miquel Iceta, no n’aconsegueixen– Puigdemont es decanta finalment per declarar la independència. Santi Vila, el més reticent, dimiteix i evidencia que no hi havia marxa enrere. La DUI s’acabaria votant l’endemà al matí al Parlament.

25 d'octubre del 2017: Màxima tensió tres dies abans de la DUI i de l’aplicació del 155

Tres dies abans del ple en què es va votar la DUI i del ple del Senat que va constatar la suspensió autonòmica, la majoria de la gent tenia coll avall que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, proclamaria la República. Tot i això, el president va convocar una reunió al vespre al Palau de la Generalitat en què va anunciar als principals dirigents d’entitats i partits que convocaria eleccions per evitar el 155. Hi va haver un debat dur, en què van influir els avisos del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, sobre una resposta armada de l’Estat, i el missatge de Jordi Sànchez des de la presó que va portar el mateix Ribó, en què reclamava eleccions. Finalment, després de més de set hores de debat, Oriol Junqueras ho va acceptar –tot i que assegurava que no compartia la convocatòria dels comicis–. Ja era de matinada, i Santi Vila, un dels més proclius a la convocatòria electoral, va recomanar a Puigdemont que no signés el decret de matinada perquè les coses, “als països seriosos, no es fan així”.

Mentrestant, a Madrid, l'article 155 agafava més popularitat i el mateix Mariano Rajoy defensava al Congrés la seva aplicació a Catalunya.

24 d'octubre del 2017: Última reunió d’un govern dividit entre la DUI i eleccions

El Govern es va reunir per última vegada abans del ple del Senat que aprovaria l’aplicació de l’article 155 amb tres escenaris sobre la taula: declarar la independència i resistir, declarar la independència i convocatòria d’eleccions, o directament convocatòria de comicis sense declarar la independència. En aquesta última reunió, diversos consellers del PDECat i ERC van plantejar al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, la conveniència de convocar eleccions per evitar l’embat amb l’estat espanyol, tot i que aquesta opció no era compartida per tot l’executiu, ni per tots els partits i entitats independentistes. Tot i que sectors d’ERC també apostaven per les eleccions, públicament els republicans pressionaven amb tuits com el de Marta Rovira, demanant “República ja”. Puigdemont iniciava un seguit de reunions que el portarien a canviar de parer diverses vegades fins a la declaració d’independència.

23 d'octubre del 2017: el PP bloqueja que Puigdemont comparegui al Senat pel 155

La voluntat del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de fer un pas endavant i presentar al·legacions a la comissió del Senat que debatria l’aplicació de l’article 155 va agafar per sorpresa el PP, que estava convençut que el líder independentista no acceptaria acudir a la cambra alta, com fins aleshores s’havia negat a comparèixer al Congrés. En un primer moment, el vicepresident primer del Senat, Jorge Sanz, deia que Puigdemont podia presentar objeccions entre el dimarts i el dijous d’aquella setmana, però després de la proposta de Junts pel Sí d’anar a la cambra alta va dir que només era possible el dijous a les 17.00 h, coincidint amb la jornada de ple prevista al Parlament en què es podria declarar la independència. Aquesta jugada dels populars, que tenien majoria absoluta al Senat, va fer que Puigdemont s’hagués de decidir. Finalment va optar per la cambra catalana, tot i que en algun moment es va plantejar anar al Senat en un últim gest de diàleg.

22 d'octubre del 2017: Dastis diu a la BBC que moltes de les imatges de l’1-O eren falses

L’aleshores ministre d’Exteriors espanyol, Alfonso Dastis, va qualificar de “falses” moltes de les imatges d’agressions policials que van tenir lloc l’1-O. Ho va fer en una entrevista en directe al programa dominical estel·lar de la BBC Andrew Marr Show que ràpidament es va convertir en viral.

“No crec que hi hagi cap situació brutal. Crec que ja s’ha demostrat que moltes d’aquestes imatges eren falses”, va dir mentre es projectaven algunes de les càrregues que la policia va fer aquell dia. “De debò?”, va reaccionar sorprès el periodista britànic. “Si hi va haver alguna utilització de la força, va ser limitada i perquè es volia evitar que les forces de la llei i l’ordre complíssim amb el mandat judicial”, va insistir Dastis. Al cap d’uns dies, en una entrevista a 'El País', el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va adoptar una posició molt similar a la del govern espanyol. Tot i mostrar-se en contra de l’ús de la força, va dir que circulaven moltes 'fake news'.

21 d'octubre del 2017: Puigdemont convoca el Parlament contra el 155

El mateix dia que el govern espanyol detallava els plans per passar a controlar les institucions catalanes, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, reaccionava a la nit amb la convocatòria d’un ple perquè el Parlament decidís la manera de respondre a l’intent de l’Estat de “liquidar l’autogovern i la democràcia”. Un ple en què, constatat el cop de porta del govern espanyol a cada oferta de diàleg feta des de la Generalitat, la cambra catalana preveia aixecar la suspensió de la declaració d’independència que va decretar Puigdemont. En una declaració institucional, el president optava per fer una crida a la societat a conjurar-se per “tornar a defensar les institucions de manera pacífica i civilitzada” davant l’“amenaça” del govern espanyol.

La gent responia al carrer amb una nova mobilització massiva en què 450.000 persones inundaven el centre de Barcelona en una protesta per reclamar la llibertat de Cuixart i Sànchez i defensar l’autogovern.

20 d'octubre del 2017: Rajoy negocia l’aplicació del 155 amb el PSOE i Ciutadans

El llavors president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va reunir-se amb Ciutadans i el PSOE per debatre la intervenció imminent de la Generalitat mitjançant l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Les negociacions van ser especialment intenses amb els socialistes. L’executiu espanyol i el partit comandat per Pedro Sánchez no es posaven d’acord sobre els terminis de la intervenció: mentre que Rajoy era partidari d’implementar el 155 sense data de caducitat, Sánchez demanava eleccions com més aviat millor, una visió compartida per Ciutadans -i exigida també pel PSC-. El PSOE va proposar finalment el gener com a data límit, però la Moncloa no va aclarir al final del dia si s’havia arribat a un acord o no -les eleccions es van acabar fent al desembre-. Mentrestant, a Catalunya s’esperava el veredicte del govern espanyol preparant la gran manifestació del dia 21, convocada per rebutjar l’empresonament, cinc dies abans, de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

19 d'octubre del 2017: Rajoy ignora la crida al diàleg de Puigdemont abans de la DUI

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va respondre al requeriment sobre si havia proclamat o no la República Catalana que el Parlament “no va votar” la independència el 10 d’octubre i va advertir que si s’aplicava l’article 155 sí que ho faria. Davant d’aquesta última oferta de diàleg llançada per l’independentisme abans de la DUI, el cap de l’executiu espanyol, Mariano Rajoy, va descartar que aquesta resposta fos vàlida perquè no era “clara i precisa”. En la roda de premsa posterior al consell de ministres, el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va anunciar que tirarien endavant els tràmits per a l'activació del 155 i Rajoy va convocar un consell de ministres extraordinari en què estava previst que s’aprovessin les mesures definitives de la intervenció.

Abans, però, el Partit Popular es va reunir amb el PSOE per establir quin abast hauria de tenir l’aplicació de l’article 155. Els socialistes apostaven avui fa un any per una intervenció de l’autonomia catalana “molt i molt limitada”, tal com va assegurar el secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos. També van demanar que fos curta de temps.

18 d'octubre del 2017: Madrid està a punt per aplicar l’article 155 de la Constitució

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, havia de respondre abans de les deu del matí al cap de l’executiu espanyol, Mariano Rajoy, si va declarar o no la independència de Catalunya el 10 d’octubre. El govern català va reiterar la seva aposta pel diàleg, però, tal com va advertir Rajoy, si Puigdemont no responia amb un sí o un no al requeriment entendria que es va proclamar la República Catalana i, per tant, aplicaria l’article 155 de la Constitució. Davant d’aquest escenari, entre el sobiranisme guanyava cada vegada més força l’opció de declarar la independència abans que el Senat aprovés la suspensió de l’autonomia. Tot això mentre a Madrid, preveient la resposta de Puigdemont i després d’unes quantes setmanes de reunions, el Partit Popular i el PSOE ja estaven d’acord sobre quin abast hauria de tenir la intervenció a la Generalitat. Segons la Moncloa, suposaria només activar “les mesures necessàries per tornar al marc de l’Estatut”.

Aquell dia Antoni Bassas va entrevistar Marcel Mauri i Agustí Alcoberro per valorar la detenció dels Jordis.

17 d'octubre del 2017: Puigdemont torna a oferir diàleg abans d’accelerar la DUI

El conseller de Presidència, Jordi Turull, va anunciar que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, tornaria a deixar la porta oberta del diàleg amb la Moncloa i va advertir que si l’executiu espanyol no acceptava asseure’s a dialogar s’haurien de “prendre decisions”. El govern va tornar a situar la pilota a la teulada del president espanyol, Mariano Rajoy, que amb aquesta nova resposta a la mà es disposava a iniciar els tràmits per a l’aplicació de l’article 155, tal com preveia el requeriment fet a Puigdemont després de la declaració d’independència suspesa del 10 de setembre. El fet que l’Estat no afluixés ni un mil·límetre va fer que guanyés més força entre l’independentisme l’opció de la DUI. Tot plegat, juntament amb la indignació per l’empresonament dels Jordis, en una jornada marcada per la manifestació de rebuig: “No esteu sols” era el clam del carrer, amb milers de persones concentrades a la Diagonal de Barcelona.

16 d'octubre del 2017: l’Audiència decreta presó sense fiança per a Sànchez i Cuixart

L’Audiència Nacional va decretar presó sense fiança per al president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, per la concentració del 20 de setembre davant de la conselleria d’Economia. En la interlocutòria, la magistrada Carmen Lamela va al·legar que hi veia indicis de reiteració del presumpte delicte de sedició i risc de fuga i de destrucció de proves. En canvi, la jutge va determinar llibertat provisional per al major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana. Tan bon punt es va fer pública la sentència, ANC i Òmnium van difondre dos vídeos, que havien estat gravats pels Jordis abans d’entrar als jutjats, en què feien una crida a la “mobilització permanent amb unitat, civisme i confiança”. La decisió judicial de Lamela va arribar el dia que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va respondre al requeriment de Rajoy pel 155 tornant a deixar la porta oberta al diàleg.

15 d'octubre del 2017: Puigdemont prepara una resposta ambigua sobre la DUI

A vint-i-quatre hores perquè s’acabés el termini que el govern espanyol va posar al president de la Generalitat Carles Puigdemont per respondre si el 10 d’octubre havia declarat o no la independència, el cap del Govern preparava una carta evitant una resposta binària sobre la DUI. En la línia del discurs que va fer al Parlament el dimarts anterior, la carta de Puigdemont acabaria donant a Rajoy un termini de dos mesos per buscar el diàleg i la mediació. Una resposta que no va aturar l’aplicació de l’article 155 i la intervenció de l’autonomia catalana. El mateix 15 d’octubre també s’ultimaven els detalls de les defenses dels presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, citats a declarar a l’Audiència Nacional per un presumpte delicte de sedició. Per als dos primers va ser l’última nit en llibertat.

14 d'octubre del 2017: la CUP reclama un ple per activar la declaració d’independència

Després que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, suspengués els efectes de la declaració d’independència al Parlament el 10 d’octubre, la CUP va demanar al Govern que el període per donar per esgotada la via del diàleg amb l’Estat fos de màxim un mes. Quatre dies després, però, la formació anticapitalista va arribar a la conclusió que aquest termini era innecessari davant l’amenaça del govern espanyol d’aplicar el 155 i intervenir l’autonomia de Catalunya. Reunits en un consell polític, els cupaires van decidir reclamar un ple monogràfic “tan aviat” com fos possible per proclamar, aquest cop sí, la República. “No hi ha diàleg possible”, va concloure el 14 d’octubre la CUP, que també va reclamar a Puigdemont que respongués al requeriment enviat per la Moncloa dient que, efectivament, havia declarat la independència el dimarts anterior. El ple que sol·licitaven no arribaria fins als dies 26 i 27, quan finalment s’acabaria fent la DUI.

13 d'octubre del 2017: Cospedal no descarta enviar l’exèrcit a Catalunya

Abans de la tradicional desfilada militar amb motiu del Dia de la Hispanitat, que omple de gom a gom el passeig de la Castellana de Madrid, la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, va obrir la porta a la possibilitat que l’exèrcit hagués d’acabar intervenint per resoldre el conflicte amb Catalunya. Cospedal va afirmar que tenia “la seguretat gairebé completa” que no seria necessària la intervenció de l’exèrcit a Catalunya, però va recordar que “les forces armades tenen l’obligació d’estar preparades per defensar el seu país, dins o fora de les seves fronteres”. Mentrestant, a Barcelona, 65.000 persones es manifestaven a la plaça Catalunya sota el crit de “Puigdemont a la presó”. La crida sense efecte a dialogar del president al seu homòleg espanyol, Mariano Rajoy, que va enviar un requeriment que, 'de facto', activava l’article 155, va provocar que el secretariat de l’ANC reclamés aixecar la suspensió de la declaració d’independència en una decisió que es va prendre sense la presència del seu líder, Jordi Sànchez.

12 d'octubre del 2017: un Dia de la Hispanitat marcat per la situació política catalana

L’Estat va fer la tradicional exhibició de les forces armades el Dia de la Hispanitat en un moment de màxima tensió entre el govern espanyol i el català. El cap de l’executiu d’Espanya, Mariano Rajoy, estava esperant resposta a la pregunta que li va fer al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, sobre si havia declarat o no la independència de Catalunya. En aquell context d’incertesa, la ministra de Defensa, Dolores de Cospedal, va advertir que “les forces armades tenen l’obligació d’estar preparades per defensar el seu país, dins o fora de les seves fronteres”. A Barcelona, la situació política també va marcar la celebració del 12 d’Octubre. Unes 65.000 persones vingudes d’arreu del territori espanyol van tornar a omplir els carrers de la ciutat quatre dies després de la gran manifestació unionista, i un grup d’ultres es van barallar a la terrassa del cafè Zurich, a la plaça Catalunya de Barcelona, i la van destrossar mentre transcorria la concentració espanyolista.

11 d'octubre del 2017: Rajoy demana a Puigdemont si va declarar la independència o no

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va demanar al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que aclarís si havia proclamat la independència de Catalunya o no. En cas afirmatiu, va advertir Rajoy, aplicaria l’article 155 de la Constitució. Així de contundent va respondre el cap de l'executiu espanyol a la proposta de diàleg del govern català: “Vull que m’ho posi per escrit, sí o no, i si no respon o contesta amb un discurs sobre el diàleg i altres consideracions, entendré que la resposta és que sí”. Al seu torn, el PSOE va mostrar el seu suport als populars, i el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va entonar un dels seus discursos més durs contra el sobiranisme, en el qual va assegurar que no tenia “complexos” per coincidir amb “Felipe González, Rajoy, Aznar o Pedro Sánchez”. D’altra banda, Podem va lamentar la triple aliança i va assegurar que s’havia “acabat el PSOE de la plurinacionalitat i de les primàries” i que havia “tornat el PSOE de Susana Díaz”.

10 d'octubre del 2017: Puigdemont declara la independència i la suspèn

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va deixar en suspens la proclamació de la República de Catalunya esperant trobar espais de diàleg amb el govern espanyol. “D'acord amb els resultats de l’1-O, Catalunya s’ha guanyat el dret a ser un estat independent”, va afirmar Puigdemont en un discurs al Parlament. Tot seguit, però, va demanar que la declaració d’independència quedés en suspensió i en castellà es va dirigir a l’estat espanyol: “Som gent normal que està oberta a tot el diàleg necessari”. Davant d’això, la CUP va lamentar l’impàs i Madrid va quedar descol·locat. L’expresident de l’executiu espanyol, Mariano Rajoy, s’havia assegurat de tenir el suport de Ciutadans i el PSOE en cas que es declarés la independència. Aquest pas intermedi, però, va generar dubtes entre les files socialistes, que, com els comuns, van celebrar que s’obrís una finestra per al diàleg tot i que el PP i la formació taronja donessin la República per proclamada.

9 d'octubre del 2017: pressions davant l’hora clau de Puigdemont

Totes les mirades estan sobre Carles Puigdemont i el ple previst per l’endemà, 10 d’octubre: què farà el president? Sobre la taula, l’aplicació dels resultats de l’1 d’Octubre, és a dir, la declaració d’independència. Davant d’aquesta possibilitat, Puigdemont rep moltes pressions. Privades, però també públiques: per exemple, l’alcaldessa Ada Colau adverteix que els resultats del referèndum no legitimen la DUI. A Madrid les pressions venen en forma d’amenaça: política, com la de Pedro Sánchez, que promet suport al 155; o personal, com la de Pablo Casado, que avisa Puigdemont que “pot acabar com Lluís Companys”. El president no és l’únic que sent moltes veus que li diuen què ha de fer. També Mariano Rajoy: el dia 9, el portaveu d’Angela Merkel revela una trucada de la cancellera en què li reclama “vies per enfortir el diàleg intern a Espanya”. El temps demostraria que les pressions a Puigdemont i a Rajoy van ser en va: ni un va aparcar la DUI ni l’altre va apostar pel diàleg.

8 d'octubre del 2017: l’espanyolisme, vingut d’arreu de l’Estat, desembarca a Catalunya

L’unionisme tindrà per sempre gravat el 8 d’octubre del 2017, dia en què va aconseguir celebrar la seva manifestació més multitudinària al centre de Barcelona. 350.000 persones segons la Guàrdia Urbana, una bona part vinguda d’arreu de l’Estat, es van sumar a la convocatòria de Societat Civil Catalana una setmana després del referèndum i a les portes d’una possible declaració d’independència. Però el que havia de ser una gran mobilització per “recuperar el seny” va ser un gran clam a favor de la repressió. Aquell dia es va posar de moda el “Puigdemont, a prisión” que des d’aleshores és una constant en les concentracions de l’espanyolisme. Els convidats estrella de la manifestació van ser l’escriptor Mario Vargas Llosa, que va cridar a “aturar el nacionalisme que ha omplert Europa de sang”, i l’ara ministre d’Exteriors, Josep Borrell, que va lamentar el “trencament de la convivència” a Catalunya.

7 d'octubre del 2017: Parlem-Hablemos, el carrer es tenyeix de blanc demanant diàleg

Enmig de la voràgine, una setmana després de l’1-O i amb el xoc de trens entre Catalunya i l’Estat a prop, les places d’arreu d’Espanya es van tenyir de blanc amb la bandera del diàleg. Convocats per una nova plataforma anomenada Parlem-Hablemos, milers de persones es van concentrar, entre altres llocs, a la plaça Sant Jaume de Barcelona i a la Cibeles de Madrid reclamant entesa entre els governs català i espanyol. Ni DUI ni 155, clamaven. La iniciativa va sorgir de la ciutadania, però va interpel·lar partits com el PSC i l’òrbita dels comuns i Podem, molts representants dels quals van acompanyar la mobilització. A Madrid, unes 50.000 persones van voler apaivagar l’èxit d’aquesta reivindicació i es van manifestar a la plaça Colón amb banderes espanyoles per reclamar la unitat d’Espanya. “Puigdemont a la presó” i “Amb colpistes no es dialoga” van ser les principals proclames d’una concentració a la qual va assistir l’ara president del PP, Pablo Casado.

6 d'octubre del 2017: Puigdemont demana comparèixer al Parlament per explicar l’1-O

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va demanar a Carme Forcadell comparèixer al Parlament per traslladar els resultats del referèndum de l’1-O. Suposava un canvi de plans, ja que en un inici s’havia de celebrar un ple el dia anterior, però el TC el va suspendre preventivament a instàncies del PSC. El 6 d’octubre de l’any passat també va estar marcat per la primera visita de l’excap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i els presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a l’Audiència Nacional, investigats per sedició pels fets del 20 de setembre. Tots ells en van sortir sense mesures cautelars perquè la fiscalia volia incloure més documentació a la causa. En clau econòmica, després que Caixabank i el Banc Sabadell fessin saltar la llebre movent la seu social fora de Catalunya, el govern espanyol va aprovar el decret que facilitava la fuga d’empreses. Gas Natural va liderar una jornada de fuita de companyies que traslladaven el domicili social.

5 d'octubre del 2017: el Sabadell i CaixaBank pressionen movent la seu

En ple debat sobre les conseqüències de l’1 d’Octubre, les dues principals entitats bancàries catalanes prenien una decisió que acabaria arrossegant moltes més empreses: el Banc Sabadell –que ho va fer el mateix dia– i CaixaBank –que ho va fer el dia 6– anunciaven el trasllat de la seva seu social fora de Catalunya. Seguien el camí d’Oryzon, la primera que es va traslladar, el dia 4, i l’obrien a les principals empreses catalanes. En total, la Generalitat va calcular que 3.700 empreses van moure la seva seu social. La pressió –també judicial– començava a fer efecte, i se sentia la primera veu crítica dins l’executiu: era la de Santi Vila, que demanava no declarar la independència. L’encara conseller, que movia fils amb Madrid buscant aturar la DUI, demanava en un article publicat a l’ARA donar “una última oportunitat al diàleg” i evitar “noves decisions unilaterals”. 

4 d'octubre del 2017: “Majestat, així no”. Puigdemont descarta el rei i busca mediador

El contundent discurs de Felip VI avalant la repressió i cridant al 155 encara cueja el dia 4 d’octubre. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, respon també amb èmfasi i l’acusa d'“aplanar el camí de Rajoy”.

Un cop descartat el rei com a àrbitre en el conflicte, el president català busca un altre possible mediador: Puigdemont insistia en el missatge institucional per respondre al monarca que s’havien rebut “diverses propostes”. Algunes eren públiques: Podem s’hi havia ofert, també el Col·legi d’Advocats de Barcelona, i s’hi afegien dos actors que acabarien sent claus en la mediació durant tot l’octubre, el PSC i el lehendakari Iñigo Urkullu. Qui es descartava per fer aquest paper era el Parlament Europeu. La tan anhelada ajuda d’Europa no arribaria, com havia deixat clar un debat a l’Eurocambra en què, tot i apel·lar al diàleg, Brussel·les ignorava les crides a fer de mitjancera. Durant el debat, el PP va deixar clara la seva postura amb crits de “ Viva el rey”.

3 d'octubre del 2017: la Policia Nacional té problemes als hotels on s’allotja

“Que nos dejen actuar, que nos dejen actuar”. Els crits d’uns agents de la Policia Nacional el dia 2 d’octubre, reclamant respondre davant els manifestants que els volien fer fora de l’hotel on s’allotjaven, a Pineda de Mar, mostrava la tensió viscuda després de la violència pel referèndum. Primer va ser a Calella, on els agents van respondre als que protestaven perseguint-los i fins i tot llançant-los orina des dels balcons dels hotels.

Després va ser a Pineda, on el dia 3 d’octubre –mentre durava l’aturada de país i el rei avalava la repressió– es va viure una manifestació pacífica davant dels hotels per fer fora els policies. Tot i que l’establiment on s’allotjaven volia que marxessin, el ministeri de l’Interior en va aturar l’expulsió. Tres tinents d’alcalde del PSC, una regidora d’ERC (a l’oposició) i el cap de la policia local de Pineda estan investigats, acusats de coaccionar els responsables dels dos establiments perquè en fessin fora els agents.

2 d'octubre del 2017: Puigdemont es compromet a portar la DUI al Parlament

El president Carles Puigdemont no s’aparta ni un mil·límetre del full de ruta marcat al Parlament i es compromet a portar a terme la declaració d’independència. Malgrat la repressió policial, que provoca un miler de ferits, l’àmplia victòria del sí –amb un 90% de suport entre els 2,2 milions de catalans que voten– fa que Puigdemont defensi que Catalunya s’ha guanyat el dret a “ser un estat independent amb forma de república”, de manera que les institucions “tenen el deure d’implementar” el que van decidir els catalans. Així avança que els pròxims dies traslladarà al Parlament els resultats de l’1-O perquè, tal com preveu la llei del referèndum, proclami la independència. El president espanyol, Mariano Rajoy, que justifica la violència policial, rebat que “no hi ha hagut un referèndum d’autodeterminació a Catalunya” i que “tots els espanyols” han “constatat que l’estat de dret manté la vigència”.

1 d'octubre del 2017: més de dos milions voten en el referèndum malgrat la repressió

L’1 d’octubre del 2017 va començar molt d’hora. Centenars de persones es van aplegar a les 5 de la matinada per defensar les urnes dels col·legis electorals –algunes ja hi havien passat la nit–. A les 9 del matí, agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van anar a diversos col·legis electorals per requisar les urnes. Van carregar de manera indiscriminada contra les persones que estaven protegint els col·legis. El balanç de ferits va ser de més de mil persones. Malgrat tot, durant tot el dia milers de catalans van votar en el referèndum.

Passades les dotze de la nit, l’aleshores conseller de la Presidència, Jordi Turull, acompanyat del vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i del conseller d’Exteriors, Raül Romeva, va donar els primers resultats de les votacions. En el recompte final es van comptabilitzar 2.286.217 vots. De tots aquests, 2.044.038 eren a favor del sí i 177.547 eren a favor del no. L’expresident espanyol Mariano Rajoy va negar que s’hagués celebrat un referèndum.

30 de setembre del 2017: la Guàrdia Civil entra al CTTI, hores abans de l'obertura dels col·legis electorals

Poc menys de 24 hores abans de l'obertura dels col·legis electorals, la Guàrdia Civil va entrar al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per intentar bloquejar el cens i evitar així la celebració del referèndum. L'operació va fracassar perquè l'endemà es va poder posar en marxa un cens universal que permetia els ciutadans votar en qualsevol col·legi. La vigília de l'1-O també va estar marcada per una manifestació espanyolista en què van participar 10.000 persones que va recórrer el centre de Barcelona i que va acabar a la plaça de Sant Jaume, on uns joves van intentar arrencar la pancarta amb el lema "Democràcia" que hi havia a la façana de l'Ajuntament. Mentrestant, en els col·legis continuaven les activitats per mantenir-los oberts i impedir que fossin precintats per la policia. Aquesta estratègia es demostraria exitosa l'endemà al matí.

Aquell mateix dia, la directora de l'ARA, Esther Vera, i el subdirector de Política, David Miró, van entrevistar el president Carles Puigdemont. En l'entrevista, Puigdemont va dir que l'1-O Catalunya s'hauria guanyat "el dret a ser respectada".

29 de setembre del 2017: el Govern mostra les urnes quan falten dos dies per al referèndum

Amb 6.500 agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional desplegats arreu del país des del setembre a la recerca –sense sort– d’urnes, el Govern dona un cop d’efecte, 48 hores abans del referèndum, i mostra una de les urnes que s’hi utilitzaran. Ho fa al final de la roda de premsa que l’executiu celebra al Centre Internacional de Premsa cedit per Mediapro, on el vicepresident, Oriol Junqueras; el conseller de la Presidència, Jordi Turull, i el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, anuncien que els 5.344.358 catalans cridats a votar (30.000 menys que en les generals de l’any anterior) podran fer-ho en 2.315 col·legis electorals habilitats per a l’1-O, 400 menys que en unes eleccions habituals. Al vespre, en l’acte unitari de final de campanya a Barcelona davant milers de persones, partits i entitats sobiranistes exhibeixen unitat i mostren la seva determinació per votar malgrat l’ofensiva de l’Estat per impedir que el referèndum es produeixi.

28 de setembre del 2017: els Mossos no tancaran col·legis si hi ha risc d’avalots

El conseller d’Interior, Joaquim Forn, anuncia que prioritzaran salvaguardar la convivència per sobre de les ordres que pugui dictar la jutge de cara a l’1-O. Tot i subratllar que la policia catalana no “nega ni obvia” la interlocutòria del TSJC que ordena tancar els col·legis electorals, Forn deixa clar que els Mossos d’Esquadra actuaran d’acord amb els principis d’oportunitat, congruència i proporcionalitat, tal com ja havia avisat a la fiscalia dies abans el major del cos, Josep Lluís Trapero. El conseller deixa entreveure d’aquesta manera que la policia catalana només tancarà o desallotjarà els punts de votació si fer-ho no comporta risc d’avalots i, per tant, de causar ferits. El mateix dia, milers d’estudiants de secundària, batxillerat i universitat prenen els carrers de Barcelona per reivindicar el dret a votar en la manifestació estudiantil més multitudinària dels últims anys, en una jornada de vaga que va ser seguida de manera massiva als centres educatius.

El mateix dia, l'ARA entrevistava Oriol Junqueras a la seu del departament d'Economia: "La meva presència és irrellevant comparat amb el procés que viu el país".

27 de setembre del 2017: la promesa (falsa) dels policies nacionals: “No es colpejarà ningú”

Quan falten pocs dies per al referèndum, la persecució de l’Estat s’intensifica: amenaces de la fiscalia, desplegament policial... i un degoteig de decomissos, com el que el dia 27 acaba amb 4 milions de sobres i 2,5 milions de paperetes a mans de la Guàrdia Civil, amb la qual cosa la xifra de butlletes requisades augmenta a 12 milions en tan sols una setmana. Però el Govern continua insistint que es votarà, i Puigdemont se'n riu de l’acció policial amb un vídeo que mostra com s’imprimeixen les paperetes que el dia 1 hi haurà als locals. “A cada problema, una solució”, afegeix Jordi Turull. Amb tot, el Govern cada cop és més conscient que la votació no tindrà les garanties desitjades, i posa a debat què fer el dia 2. La incògnita del dia 1 és fins a quin punt l’Estat pot fer servir la força. Cinc sindicats de la Policia Nacional ofereixen el 27 de setembre una roda de premsa amb una conclusió: “L’1-O no es pegarà a ningú”. El temps demostra que l’auguri dels agents era mentida.

Els sindicats de la Policia Nacional diuen que no són a Catalunya per perseguir "urnes o paperetes"

26 de setembre del 2017: la fiscalia ordena als Mossos precintar els col·legis electorals

El dimarts 26 d’octubre del 2017, l’aleshores fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, va donar una instrucció als Mossos d’Esquadra quan faltaven cinc dies per al referèndum: precintar els col·legis electorals abans d’aquell dissabte, vigília de l’1 d’octubre. L’ordre preveia que els agents desallotgessin tota persona que s’oposés al tancament dels centres, que calia que es mantinguessin inaccessibles fins a les nou del vespre del diumenge. La cúpula de la policia catalana va rebre amb preocupació aquella instrucció, davant la possibilitat que la mobilització ciutadana prèvia al referèndum i la seva eventual actuació pogués provocar un problema d’ordre públic. Una ordre que, en paraules de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, responia a la “voluntat que es produeixin actes violents”. Malgrat tot, el Govern va traslladar un missatge de confiança a l’independentisme i va assegurar que el referèndum es faria. Aquell mateix dia, Antoni Bassas va entrevistar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart al plató de l'ARA. En l'entrevista, Cuixart va dir, sobre l'1-O: "Vostè sap la potència que té internacionalment aquestes cues a les vuit del matí amb gent amb una arma de destrucció massiva com és una papereta a la mà, intentant posar aquesta papereta dins d'una caixa de plàstic? Això és una imatge guanyadora i infal·lible arreu del món".

25 de setembre del 2017: la fiscalia amenaça els directors d’escola que col·laborin amb l’1-O

Passaven els dies i, a menys d’una setmana de l’1 d’octubre, ni la fiscalia ni la policia havien aconseguit desmantellar el referèndum. Sense rastre de les urnes, el fiscal superior de Catalunya va decidir pressionar directament els que considerava col·laboradors necessaris de la consulta. Així, el 25 de setembre el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, va ordenar al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que identifiqués i prengués declaració als responsables d’obrir els col·legis electorals. L’encàrrec era advertir els directors dels centres que si obrien les portes o si cedien les claus i els codis de seguretat a algú altre perquè ho fes se’ls podria acusar de col·laboració amb els delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. Un any després no s’ha processat cap director. Un avís similar es va llançar als alcaldes. Molts d’ells sí que van ser imputats, però la majoria ni tan sols han declarat davant del fiscal.

24 de setembre del 2017: les entitats sobiranistes reparteixen un milió de paperetes

 

A una setmana del referèndum, Òmnium i l’ANC reparteixen un milió de paperetes a la plaça Universitat de Barcelona com a resposta als deu milions de paperetes que només quatre dies abans la Guàrdia Civil havia requisat en una nau de Bigues i Riells, en el que va ser el primer èxit policial de les forces de seguretat de l’Estat. A la mateixa plaça, centenars de persones participen en una enganxada multitudinària de cartells a favor de votar, en una acció que es repeteix en mig miler de municipis d’arreu del país. A Vic, l’independentisme també exhibeix unitat en favor de la “democràcia”: Marta Pascal (PDECat), Marta Rovira (ERC), Joan Coma (CUP) i Jordi Sànchez (ANC) fan una crida a votar. La defensa del dret a decidir, però, desperta la ira d’uns 300 ultres a Saragossa, que encerclen l’edifici on Podem feia l’assemblea de càrrecs electes, i la Policia Nacional tanca els polítics a dins perquè no en pot garantir la seguretat per falta d’efectius.

23 de setembre del 2017: l’Estat assumeix el control dels Mossos per impedir el referèndum

A una setmana del referèndum i altre cop sense debat parlamentari previ, l’Estat va maniobrar perquè el ministeri de l’Interior fos qui coordinés tots els cossos policials que actuaven a Catalunya en tot allò que tingués a veure amb l’1-O. Aquesta mesura es va vehicular a través d’una instrucció del fiscal superior de Catalunya i va topar amb l’oposició frontal de la policia catalana, que es va negar a ser tutelada per un òrgan del govern espanyol. Per la porta del darrere i mitjançant una llei del 1986 –feta quan el paper dels Mossos encara era residual, i les seves competències, escasses–, l’Estat, a través del fiscal José María Romero de Tejada, comunicava als responsables dels Mossos, la Guàrdia Urbana de Barcelona, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional que a partir d’aleshores seria el cap del gabinet de coordinació i estudis de la secretaria d’estat de Seguretat, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, l’encarregat de coordinar tots els cossos policials. 

22 de setembre del 2017: comença la persecució dels Jordis, la fiscalia els acusa de sedició

El 22 de setembre del 2017 la fiscalia feia un pas endavant en la persecució dels dirigents del Procés i acusava Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, líders de l’ANC i d'Òmnium, de sedició. En menys d’un mes aquest primer escrit, en què el ministeri públic assegurava que el 20-S s’havia produït un “tumult” davant el departament d’Economia a Barcelona, duria Sànchez i Cuixart a la presó, on són des de fa onze mesos. La notícia de les acusacions de la fiscalia compartia protagonisme fa un any amb l’alliberament dels detinguts el 20-S, que sortien del calabós enmig de noves mobilitzacions. L’acció judicial, però, començava a donar fruits per a l’Estat, que aconseguia restar garanties a una votació que el Govern pretenia que fos “com sempre”: l’executiu va anunciar la dissolució de la Sindicatura Electoral, l’ens que havia d’arbitrar el referèndum de l’1-O. L’amenaça de multes diàries de 12.000 euros als seus integrants va forçar el Govern a renunciar a l’organisme.

21 de setembre del 2017: el Govern respon al 20-S i publica els col·legis electorals

L'endemà del 20 de setembre l’eco dels escorcolls encara es fa notar: sis detinguts segueixen als calabossos, i les mobilitzacions es traslladen del departament d’Economia a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El Govern, però, treu un as que tenia a la màniga per demostrar que, malgrat el cop policial, el referèndum tirarà endavant. El president Carles Puigdemont fa pública la web per consultar els col·legis electorals, 2.000 punts de votació que cobreixen tot el territori. Tot i això, l’executiu reconeix que les detencions afecten directament el cor de la logística de la votació. ¿Fins on arribarà la repressió per frenar-la? El dubte es manté a nou dies del referèndum, malgrat que la Moncloa intenti suavitzar el to prometent "diàleg". El Govern tem que l’Estat prengui el control dels Mossos d’Esquadra, cosa que no passarà abans de l’1-O perquè el govern espanyol preferirà frenar la votació –a cops– amb els cossos i forces de seguretat de l’Estat.

 

20-S: la repressió comença, la mobilització permanent hi respon

Després de mesos en què les entitats parlaven de "mobilització permanent" per defensar el referèndum i els polítics debatien sobre fins on podia arribar la repressió de l'Estat per frenar l'1-O, el 20 de setembre totes dues qüestions van començar a aclarir-se: la detenció de 15 alts càrrecs i l’escorcoll, des de primera hora del matí, de diversos edificis de la Generalitat va motivar una concentració de milers de persones davant el departament d’Economia a Barcelona.

20-S: els primers detinguts del Procés

També n'hi va haver davant la seu de la CUP, que la policia va envoltar, tot i que no va arribar a entrar-hi. La mobilització del 20-S s’aniria repetint els dies posteriors i continuaria amb l’entrada a la presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Precisament, el 20-S va ser l’excusa que va fer servir l’Estat per processar els líders de les entitats sobiranistes, primer per sedició i després per rebel·lió. Aquell dia també es va popularitzar un dels crits que serien una constant tot l’octubre: "Els carrers seran sempre nostres!"

  • Etiquetes

Més continguts de

El + vist

El + comentat