El comiat per la porta gran de Serena Williams, l'última reina del tenis

BarcelonaNit tancada al barri de Queens de Nova York. I una dona plorava emocionada. Serena Williams no ha pogut aguantar-se les llàgrimes quan s'ha acomiadat de la pista central Arthur Ashe, posant punt final a una de les carreres més grans d'una jugadora de tenis en mig segle. L'últim partit d'aquesta filla d'una família humil, aquella nena que acompanyada de la seva germana gran, Venus, anava a entrenar-se en pistes de bàsquet de barris durs, on el seu pare Richard improvisa xarxes, encaparrat que les seves filles triomfarien en un esport on encara avui, més d'un arrufa el nas quan veu entrar una persona que no sigui blanca a certs clubs elitistes. I sí, les dues germanes van triomfar. Tant, que tots els rics, tots els famosos, tots els aficionats a l'esport volien ser a la pista central per veure cada partit de Serena Williams aquests dies, per acomiadar-la. L'última aventura ha arribat fins a la tercera ronda, amb una derrota èpica contra l'australiana Ajla Tomljanovic en tres sets (7-6, 6-7 i 6-1). Amb gairebé 41 anys, Serena Williams ha arribat a salvar sis pilotes de partit en un últim joc que el públic ha viscut dempeus, emocionat veient com la gran campiona s'aferrava amb les ungles i les dents a la pista, allargant uns segons més un somni que ha durat 27 anys.

No sabia on posar-se, la jugadora amb passaport australià nascuda a Zagreb un cop ha vist que havia derrotat Serena. Com si li fes vergonya. I pel cap de tothom han passat un munt de records. El 1995 Ratko Tomljanovic marxava a jugar a handbol al País Basc amb Elgorriaga Bidasoa, fugint de la violència dels Balcans. I la petita Ajla començava a veure món, amb dos anys. A l'altra punta del món, al Canadà, una família nord-americana es passejava nerviosa per les pistes secundàries del torneig Bell Challenge. La seva filla, Serena, es disposava a debutar al circuit professional amb tot just 14 anys. Va perdre a la primera ronda contra Anni Miller, una tenista de Michigan que era la número 149 del món, llavors. A la jove Williams li van pagar 240 dòlars per aquell primer torneig. 27 anys després, Miller només és recordada per ser la primera rival de Serena Williams. Aquests dies ha donat entrevistes, explicant com va deixar el tenis sense poder guanyar mai cap títol professional. El cercle que ella va obrir el 1995 l'ha tancat Ajla Tomljanovic, derrotant Serena en tres sets a la tercera ronda de l'Open dels Estats Units. "Alguns dels meus primers records és mirar els partits de Serena per la televisió. No m'hauria pogut imaginar mai que em tocaria a mi jugar aquest partit", deia la balcànica.

Serena, des que havia anunciat que aquesta seria la seva última participació en l'Open dels Estats Units "abans d'evolucionar a una nova etapa de la meva vida", com diu ella sense citar la paraula retirada, havia jugat tot just tres partits, aquest any. Massa lesions, massa dolor en un cos castigat per tants anys amunt i avall. Però ha aconseguit arribar a la tercera ronda, guanyant punts increïbles en un partit que s'ha allargat tres hores. En 24 hores, de fet, Serena ha perdut el seu últim partit en dobles, en què ha participat fent parella amb Venus, amb qui no jugava des de feia cinc anys, i després en categoria individual. "No havia vist mai tanta dignitat en una retirada", comentava emocionat l'exjugador Matts Vilander. Serena ha perdut competint a un nivell molt alt, emocionant amb uns últims punts on ha pujat fins a la xarxa, on s'ha tret de la màniga cops impossibles. "Suposo que aquestes deuen ser llàgrimes d'alegria, en el fons. No hi hauria Serena sense tu, Venus. No hi hauria Serena sense els meus pares. Gràcies", ha dit la campiona al final del partit. La jugadora que ha guanyat 23 títols del Grand Slam, més que cap dona o home en l'era professional, però un menys que l'australiana Margaret Court, que en va alçar 24 en l'era amateur. La dona que ha construït amb sacrifici una carrera que l'ha convertit en l'última gran reina del tenis femení. Aquests últims anys en què ella ja ha patit lesions i li ha costat seguir el ritme de joc de les joves, ja s'ha vist que no hi ha cap dona que imposi un domini com havien fet dones com Martina Navratilova, Steffi Graf i Chris Evert. Els últims anys costa encertar qui guanyarà els Grand Slams femenins, amb moltes sorpreses i jugadors que toquen el cel, però després desapareixen del mapa. La japonesa Naomi Osaka semblava amb opcions de manar, però ja no ha tornat a ser la mateixa des que va abandonar la competició uns mesos afectada per problemes de depressió. L'australiana Ashleigh Barty directament s'ha retirat amb 26 anys després de guanyar a casa seva l'Open d'Austràlia. Amb la retirada de Serena, s'acaba definitivament una època.

A més dels 23 títols del Grand Slam, Serena ha guanyat quatre medalles d'or olímpiques (tres en dobles) i 73 títols individuals. Les xifres són espectaculars, amb una carrera on ha guanyat 859 partits i n'ha perdut 155. Sumant-hi partits en dobles, ha guanyat 1.078 partits i ha liderat el rànquing mundial un total de 319 setmanes; 186 de les quals, de manera consecutiva, del 2013 al 2016. Xifres espectaculars. I als Estats Units, on agraden molt els números, un altre fet significatiu: ha guanyat gairebé 100 milions d'euros en premis; i la publicitat, a part. Ha bastit un imperi que ha canviat el tenis femení. Quan les germanes Williams van debutar, les jugadores de color eren ben poques. Ara, als Estats Units, gairebé el 40% de les jugadores professionals són d'altres races. "Has inspirat tota una nova generació, has ajudat a canviar les coses", li deia aquests dies la presentadora Oprah Winfrey. "Un dia direm que et vam veure en directe", explicava el director de cinema Spike Lee, sempre present als grans esdeveniments esportius en primera fila. Un dia ho direm tots, que vam veure Serena. Una reina que ha marxat per la porta gran. Quan el seu últim cop ha acabat a la xarxa, en pocs segons ha començat a sonar Simply de best de Tina Turner per la megafonia. La veu d'una gran dona que va superar mil entrebancs per triomfar dedicada a la jugadora que va abandonar els barris durs on molts joves no tenen futur, per convertir-se en molt més que una campiona. Simplement, la millor.