Inflació
En un monòleg de Joan Capri, la venedora d'una parada l'amenaça d'apujar-li el preu allà mateix. Així ho feien als súpers argentins no fa tants anys anunciant-ho pels altaveus. I val més no parlar de l'Alemanya de 1923, quan un llonguet valia maletes de bitllets.
La inflació descontrolada genera caos i subverteix valors. Castiga el que treballa i estalvia, i recompensa l'especulador. Humilia la decència i enfonsa la moral. No hi ha res que expliqui millor l'ascens de Hitler al poder que les noies de classe mitjana prostituint-se per menjar.
Aquest trauma del passat i altres interessos econòmics d'estats poderosos fan que avui el Banc Europeu sigui molt reticent a fabricar bitllets, i això deixa la UE sense una de les poques armes que li queden per defensar-se dels despòtics mercats. ¿Hi ha cap més camí perquè la política es tregui de sobre el jou especulador?
La inflació torna a ser el gran tema.I molts es pregunten si no valdria més una inflació controlada que, empobrint-nos a tots, impedís el trencament de la cohesió social; si no seria l'única manera de traspassar riquesa de les mans privades a les públiques perquè, redistribuïda, salvés l'estat del benestar. ¿Hi ha millor estratègia quan molts deuen molt a molt pocs?
L'Europa del Tractat de Versalles, dominada per interessos estatals, va provocar tal inflació en els perdedors de la Gran Guerra que al cap de vint anys va venir la Segona.
Però ara ens hem de plantejar si la fòbia a la inflació no destruirà el projecte d'Unió Europea que havia d'evitar la Tercera.
