WASHINGTONLas Vegas enlluerna en la fosca immensitat del desert de Nevada. Un esclat de llums procedents de casinos i hotels que atrauen turistes, amb estructures excèntriques i opulents com una rèplica de la Torre Eiffel, una piràmide negra acompanyada per un enorme esfinx o un volcà artificial que escup foc. Aquest oasi del joc d'atzar, les apostes, el matrimoni i divorci fàcils, l'entreteniment musical i teatral, la festa inacabable, els espectacles de sexe, els clubs d'estriptis i la prostitució (il·legal, però visible als carrers) té com a màxima "El que passa a Las Vegas es queda a Las Vegas". És per tot això i més que cada any la ciutat rep més de 36 milions de visitants d'arreu del món.
Establerta el 1911 al salvatge oest, Las Vegas va iniciar la seva gran transformació el 1931 amb la legalització del joc, que va fer créixer els casinos com a bolets. La ciutat, amb la seva tolerància a diverses formes d'entreteniment per a adults, va guanyar-se aviat el malnom de Sin City [ciutat del pecat]. Als anys 50 els casinos es converteixen en la Meca dels espectacles musicals, amb actuacions molt ben pagades d'estrelles com Elvis Presley, Frank Sinatra i Tom Jones. Un complement més a les sales de joc dissenyat per atraure i acontentar els clients mentre buiden les seves butxaques a la taula de la ruleta o de joc de cartes blackjack . Altres suplements d'aquests locals són l'alcohol gratuït mentre es juga i la permissivitat amb el tabac.
El joc i l'entreteniment són encara avui el gran motor de Las Vegas, però la ciutat ha deixat enrere els anys més canalla , de casinos relacionats amb la màfia, de tolerància al crim i a la prostitució, que tant han inspirat Hollywood.
Canvi de model turístic
Els magnats dels casinos i hotels han descobert nous models empresarials per atraure no només joves amb ganes de festa sinó també famílies i homes i dones de negocis. El 1989 un visionari emprenedor, Sheldon Adelson, va decidir comprar un hotel a Las Vegas i transformar-lo en un gran centre de convencions, davant l'escepticisme dels altres propietaris de casinos. Tot i l'èxit, el multimilionari va decidir tirar-lo a terra i construir el gran casino hotel The Venetian, la joia de la corona del seu imperi. Les convencions de negocis i l'activitat de diferents multinacionals, però també l'oferta d'espectacles per a tots els públics, han diversificat en els últims anys el tipus de turista que es trasllada a la ciutat.
Els empresaris s'han beneficiat de les condicions econòmiques úniques que ofereix tant la ciutat com Nevada. L'absència, en aquest estat, dels impostos sobre la renda individual i sobre les companyies hi han facilitat la inversió. Alguns treballadors d'aquests complexos turístics tenen unes condicions laborals dures, ja que no cobren si estan malalts o si decideixen fer vacances. De tota manera, des dels anys 70, amb la mobilització creada pels sindicats, es va aconseguir una millora de les condicions laborals, i algunes professions, com les del personal de neteja, estan més ben remunerades que en altres llocs del país.
Prostitució
La prostitució és il·legal a Las Vegas. Tot i així, la ciutat és coneguda per no ser gaire estricta en el compliment de la llei, i és per això que és fàcil trobar-se prostitutes al costat de casinos o homes repartint publicitat de bordells. De fet, Nevada és l'únic estat del país que permet la prostitució en algunes ciutats i comtats. A uns 80 quilòmetres de Las Vegas es poden trobar cases de prostitutes que són completament legals. D'altra banda, la policia també fa els ulls grossos a la gent que veu amb una cervesa al carrer.
La ciutat, però, no viu avui el seu millor moment. Tot i que els casinos i hotels es van recuperar aviat de la crisi econòmica, la bombolla immobiliària va explotar de ple en aquesta àrea. Un 70% de les cases valen menys del que van costar i centenars de ciutadans estan a punt de perdre les seves llars. La xifra d'atur és també una de les més altes del país (12,7%), quatre punts més que la mitjana nacional. Las Vegas necessitarà més que els jocs d'atzar per recuperar la seva economia.
