La Xina ja és oficialment la segona economia més gran del món
Barcelona.Des del 1991 la Xina creix a un ritme anual superior al 10%. L'imparable ascens del gegant asiàtic va començar als anys 90, amb les reformes estructurals que van anar transformant una economia tancada, pròpia d'un règim comunista, cap a una altra que no veia amb mals ulls l'obertura a l'exterior. Durant aquest temps, la Xina ha anat passant per davant no només dels veïns asiàtics més pròspers, sinó també de les grans economies occidentals. Després de passar França, el Regne Unit i Alemanya, ja només li quedava avançar el Japó, fita que va assolir el 2010.
Ara, al davant només hi té els Estats Units, amb un producte interior brut (PIB) de 14 bilions de dòlars. Segons les previsions del banc d'inversió Goldman Sachs, l'economia xinesa, amb un PIB de 5 bilions de dòlars, es convertirà en la primera del món cap al 2027. El Banc Mundial, per la seva banda, anticipa aquest relleu per al 2020.
La crisi econòmica no s'ha fet sentir gaire al gegant asiàtic, tot i que va reduir lleugerament el seu ritme de creixement per sota del 10% el 2008 i 2009. Tanmateix, l'any passat ja va tornar a agafar embranzida, amb un avanç del PIB del 10,3%. De fet, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) calcula que un terç del creixement mundial el 2010 va venir donat per l'aportació de la Xina.
En tot cas, la força de l'economia del gegant asiàtic -on viuen 1.300 milions de persones- presenta importants desequilibris: 150 milions de xinesos viuen per sota del llindar de la pobresa, segons dades de les Nacions Unides. La Xina tampoc pot competir amb els Estats Units o el Japó pel que fa a la renda per càpita anual dels seus ciutadans. La dels xinesos se situa en 3.600 dòlars, al nivell de països com Angola o El Salvador. Per contra, els nord-americans tenen, de mitjana, una renda superior a 42.000 dòlars a l'any, mentre que al Japó s'enfila gairebé fins als 38.000 dòlars.
