La Barcelona de Gaziel

BarcelonaCom van viure els barcelonins el naixement de l'avinguda Diagonal o l'agregació del poble de Sarrià a la ciutat de Barcelona? Per conèixer les respostes cal retrocedir fins a principis del segle XX i llegir els articles que el periodista i, llavors director de La Vanguardia, Agustí Calvet (1887-1964), conegut amb el pseudònim de Gaziel, va escriure i publicar al diari.

Ara, tothom qui vulgui recordar aquella època, pot fer-ho fàcilment a través del llibre La Barcelona de ayer. Estampas y crónicas (1919-1933), una publicació conjunta entre l'Ajuntament de Barcelona i Libros de Vanguardia, en el qual hi ha recollits els millors articles de l'època, seleccionats pel mateix autor.

"Aquest llibre és important en dos sentits", assegura Jordi Amat, escriptor i crític literari responsable de la glossa del llibre. "D'una banda, es mostra un Gaziel desconegut a través d'una vessant de la seva obra que no coneixíem: la seva preocupació per Barcelona. De l'altra, ofereix una anàlisi intel·lectual sobre la ciutat quan fa un salt i s'instal·la en la modernitat", especifica Amat.

Gaziel, un enamorat de Barcelona

Un tema recurrent en els seus articles és la crítica a la transformació de la plaça de Catalunya: "La plaza de Catalunya ha comenzado a transformarse, pero lo está haciendo con una rapidez, una anarquía, una falta de ponderación espantosas y, además, irreparables" (extret de l'article de La Vanguardia Croquis Tercero 04/04/1923). "Lo más importante de una plaza no es la extensión sino el marco" (extret de l'article de La Vanguardia Plaza Cataluña 05/06/1925).

A més de reflexionar sobre el pas del temps a través de la transformació de la ciutat, també tracta capítols importants de la història de la ciutat, com la celebració de l'Exposició Universal. Tots ells són explicats al detall en els seus articles des d'una òptica crítica, apassionada i propera.