Dijous que ve, jornada de portes obertes a la Casa de l’Ardiaca, seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat

Dijous que ve, 19 de juny, la Casa de l’Ardiaca, un magnífic edifici del segle XII i remodelat el XV, seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat, situat al carrer Santa Llúcia, 1 (al costat de la catedral), organitza una jornada de portes obertes. Al llarg del dia tindran lloc visites guiades per a especialistes que permetran veure les sales nobles de l’edifici -que són d’ús intern- i una vintena dels documents més emblemàtics dels que custodia l’Arxiu.

A més, aquest mateix dijous hi ha un al·licient addicional per visitar la Casa de l’Ardiaca: hi haurà l’ou com balla a la font del pati d’entrada. El visitant que no hagi estat mai en aquest indret màgic, carregat d’història, quedarà sorprès per l’altíssima palmera que hi ha, més que centenària. També convé que es fixi en la bústia amb dos motius animals -cinc falciots i una tortuga- que hi ha al costat de la porta d’entrada de la Casa de l’Ardiaca.

Els falciots fan referència a la rapidesa amb què els juristes voldrien veure resolts els plets i la tortuga al·ludeix a la lentitud de la justícia. I és que abans de ser seu de l’Arxiu Històric, la Casa de l’Ardiaca albergava el Col·legi d’Advocats. La bústia va ser dissenyada per Domènech i Montaner el 1902, arran de la intervenció que va fer per dignificar l’edifici, i la va dur a terme l’escultor modernista Alfons Juyol. És curiós com està d’enllustrada la closca de la tortuga, per les incomptables carícies que ha rebut dels vianants.

El que visiti la Casa de l’Ardiaca convé que no es perdi l’exposició Onze de Setembre. Història de la commemoració de la Diada a Barcelona, que, amb documents del mateix Arxiu Històric de la Ciutat, ofereix un recorregut per les celebracions de la Diada, que es va començar a commemorar a la fi del segle XIX, en record de les víctimes del setge de Barcelona del 1714 i com a reivindicació de l’autogovern perdut.

A la mostra s’hi poden veure imatges i documents d’Onzes de Setembre de moltes menes. N’hi ha hagut de combatius, com els de principis del segle XX o el del 1976; d’alegres, com el del 1932, quan el primer Estatut d’Autonomia ja era una realitat; de tristos, com el del 1938, quan la fi de la Segona República i de l’autonomia eren ja molt properes; de quasi “inexistents”, quan la Diada es reduïa a la que protagonitzaven uns quants activistes clandestins i la censura dels règims dictatorials impedia que els mitjans de comunicació en parlessin, o d’esperançats, com el del 1977, quan la recuperació de l’autonomia es preveia imminent.

“Barcelona sempre s’ha comportat com el que és, el «cap i casal de Catalunya». En primer lloc, ha creat els espais simbòlics que han permès commemorar la Diada (el monument a Rafael Casanova, el Fossar de les Moreres). A més, en circumstàncies excepcionals (1977, 2012), la Ciutat Comtal ha acollit catalans de totes les procedències que hi han trobat l’escenari idoni per manifestar els seus ideals”, diu Sebastià Riera, comissari de l’exposició.

D’altra banda, en el marc de les activitats del Dia Internacional dels Arxius, dilluns 16 de juny, a les 17 hores, té lloc a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (Carrer Bisbe Caçador, 4) una visita comentada sobre l’actuació municipal durant el període de la Mancomunitat, un recorregut a través dels documents de l’Arxiu Municipal Contemporani, i dimecres 18 de juny a les 18 hores, la taula rodona Vivències i records de la Barcelona de la postguerra: institucions de repressió i adoctrinament a l’Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí (avinguda Bogatell, 17; sala d’actes de la Biblioteca Xavier Benguerel).

Els fons de l’Arxiu Històric de la Ciutat

L’Arxiu Històric de la Ciutat està format per un Arxiu Medieval i Modern, que recull la documentació generada pel municipi barceloní des de mitjans segle XIII fins al primer terç del segle XIX, un gran fons gràfic (amb un munt de documents cartogràfics i iconogràfics: mapes i plànols, gravats, dibuixos, cartells, goigs, romanços...) i fons orals (destaquen les col·leccions relatives a la Guerra Civil Espanyola del 1936-1939 i les seves conseqüències, a la Segona Guerra Mundial i al franquisme). A més, té una esplèndida biblioteca que inclou diversos llegats de fons bibliogràfics privats, entre els quals la Biblioteca Massana (indumentària i arts sumptuàries), la Biblioteca Toda (temes hispànics i llibres de viatges en diverses llengües), la Biblioteca Serra i Pagès (folklore) i la Biblioteca del novel·lista Narcís Oller (literatura). I una gran hemeroteca, creada l’any 1928, especialitzada en publicacions periòdiques editades a Barcelona i el seu fons.

L’hemeroteca de l’Arxiu Històric de la Ciutat allotja des de les publicacions seriades editades durant els segles XVII i XVIII fins a la premsa actual, passant pels primers diaris publicats a Barcelona (com el Diario de Barcelona, que es comença a publicar l’any 1792) o bona part de les capçaleres editades al llarg dels segles XIX i XX, amb títols històrics tan emblemàtics com Diari Català, La Publicitat, La Veu de Catalunya i La Humanitat, entre molts altres. Pel que fa a les revistes, destaquen les primeres publicacions catalanistes, literàries, satíriques o artístiques, així com les revistes de caràcter polític i històric i els setmanaris d’informació general. Entre altres podem mencionar Lo Pare Arcàngel, La Flaca, La Renaxensa, La Campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa, Pèl & Ploma i Quatre Gats.