Dos segles d'esplendor fabril a Barcelona
El llibre 'Barcelona, ciutat de fàbriques' repassa les indústries urbanes de productes quotidians dels segles XVIII, XIX i XX
BarelonaEl llibre Barcelona, ciutat de fàbriques de Mercè Tatjer, repassa totes les fàbriques urbanes de productes quotidians que va tenir la ciutat des de finals del segle XVIII fins a finals del segle XX.
La ubicació de la ciutat, ben connectada amb Europa i amb un port molt important, juntament amb la bona mà d’obra que hi havia a Barcelona, van fer que la ciutat visqués un gran auge en la fabricació tèxtil i de productes quotidians com perfums i sabons, joguines, paraigües i sobretot productes d’alimentació. Concretament les fàbriques basades en aquests productes del dia a dia són les que repassa Tatjer en aquest llibre, que ha publicat Albertí Editor i que ja va per la segona edició.
Empreses com Damm o Moritz, que encara conserven els edificis de les seves antigues fàbriques a la ciutat, són bons exemples de la producció a gran escala en aquest cas, de cerveses. O la Coca-Cola, que tot i ser una empresa americana, va establir una seu a Barcelona gràcies a Francesc Duffo.
Els paraigües i les ombrel·les també van ser uns productes que es van exportar molt. En bona part ho va fer la fàbrica Pius Robert Laporta, una de les més importants del sector, i la fàbrica de Bruno Cuadros, una de les primeres que es van fundar, l’any 1854. D’aquesta última companyia encara queden elements identificatius a la façana de l’antiga fàbrica situada al pla de la Boqueria.
A banda dels productes quotidians, la fabricació tèxtil va ser la que va concentrar els recintes i les fàbriques més importants. Destaquen per damunt de la resta la fàbrica Fabra i Coats, el recinte de l’Espanya Industrial o el de Can Batlló, a la Bordeta.
L’any 1973 però, l’auge productiu va perdre força i progressivament les fàbriques urbanes es van anar tancant o es van mudar als polígons industrials dels afores de la ciutat. “El creixement urbà va fer incompatible en una ciutat moderna la fàbrica i els habitatges. Els mateixos veïns protestaven pels sorolls i la contaminació”, explica l’autora del llibre, Mercè Tatjer.
La xocolata, el producte estrella
Pel que fa a l’alimentació, un dels productes amb més èxit va ser la xocolata. Una de les fàbriques més antigues és la de Xocolates Juncosa, situada al carrer de Ferran, 10, i de la qual ja no queda pràcticament res.
Qui sí que ha sabut mantenir la producció de xocolates és la família Fargas, que encara avui fabrica i ven tota mena de dolços a la botiga del carrer del Pi, 1.
