Perejaume exposa al MNAC la seva visió de l’art
'Maniobra de Perejaume' es podrà visitar fins el proper 11 de gener
BarcelonaLa presència d'artistes i creadors contemporanis al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) mitjançant intervencions o presentacions puntuals forma part de les línies de treball del museu.
La mirada dels artistes aporta visions noves, revela idees i obre portes que fan avançar en la construcció de relats que el museu es proposa, sense deixar de situar la col·lecció en el centre de tota l'activitat.
Amb aquesta intenció, el MNAC acull, fins el proper 11 de gener, la mostra Maniobra de Perejaume, que proposa una mirada transversal sobre la creació artística catalana i la idea d'un possible fil conductor invisible que la faci recognoscible al llarg dels segles.
L'exposició aplega prop de 130 peces: pintures, dibuixos, escultures, però també objectes d'ús, textos literaris, documents meteorològics, estampes i jocs populars. Algunes d'aquestes peces són obra de Ramon Amadeu, Lluís Bonifàs, Joan Brossa, Juan Caramuel, Josep Comas i Solà, Joan Coromines, Salvador Dalí, Lluís Domènec i Montaner, Apel·les Fenosa, J. V. Foix, Eduard Fonserè, Marià Fortuny, Josep Maria Jujol, Frederic Macau, Marià Manent, Ramon Martí Alsina, César Martinell, Joaquim Mir, Joan Miró, Pablo Palazuelo i Pablo Picasso, entre molts altres.
La revisió de la tradició artística del país, i més concretament del barroc, és una de les fites pendents que es planteja el museu. En aquest context, un treball com el de Perejaume en aquesta exposició comença a posar les bases de la revisió que, sobre aquest període, el Museu Nacional farà en un futur.
Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) sovint ha estat associat amb un conjunt de pràctiques que inclouen la pintura, l'escriptura i la performativitat pròpia de les obres d'art en ser desplaçades.
Aquesta heterogeneïtat de mitjans i formes de fer produeix una dialèctica que treballa a contrapèl dels vincles entre text i imatge, veus i cos, parla i territori, així com tants d'altres. Això l'ha convertit en un autor de difícil classificació que s'apropa al perfil d'un crític de la cultura.
