La generació d’or dels castells

VallsFa 20 anys, el 1996, la plaça del Blat de Valls vivia per Santa Úrsula una diada castellera històrica. La Vella dels Xiquets de Valls era la primera colla a descarregar el 5 de 9 amb folre al segle XX, 113 anys després d’assolir-ho per primer vegada.

A dalt de tot del castell la canalla va ser una peça clau per arribar a aquesta fita. Era un grup format per Joan Ibarra, Irina Corral, els germans Pere i Jordi Plana, David Torvisco, Eduard Aubareda, Laura Figuerola, Llàtzer Magrinyà i Miquel Àngel López. Aquest grup de nens i nenes encara no n’eren conscients però en aquells moments ja estaven forjant una amistat que dues dècades després els faria ser part activa de la que s’ha considerat la millor diada castellera de la història.

A mesura que els anys pujaven, ells anaven baixant de pis. D’aquesta manera, l’enxaneta de fa 20 anys enguany estava a quarts del 4 de 10 amb folre i manilles. Tots han anat reconfigurant el seu paper a la colla però amb una mateixa constància i fidelitat.

Una amistat que enganxa

“Trobar algú que comenci amb 6 o 7 anys a fer castells i es mantingui durant tant de temps en una colla és poc habitual, i més si es tenen en compte els sacrificis que s’han de fer”, explica Joan Ibarra, integrant d’aquesta generació i president de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

L’Irina hi coincideix i recorda que l’etapa més dura és a l’adolescència: “Mentre tu els divendres ets a l’assaig, la resta de gent de la teva edat surt de festa”. Alguns, com David Torvisco i Pere Plana, van deixar de fer castells durant una temporada, però expliquen que al final hi van tornar perquè “acaben enganxant”. La convivència en el grup i l’amistat sorgida en tants anys d’experiències plegats -“el grup d’amics és la mateixa colla”- són alguns d’aquests aspectes que han permès constituir un grup molt fort. “O tens un nucli dur a la colla o és molt difícil generar un compromís any rere any”, indica el president de la Colla Vella.

La diada de Santa Úrsula

Tots admeten que tenen una petita espina clavada pel concurs de castells d’enguany, però si han de triar entre guanyar-lo o fer una diada com la de Santa Úrsula responen a l’uníson: “Ens quedem amb Santa Úrsula”.

En parlar d’aquest dia apareixen paraules com història, rivalitat, emoció... “A l’hora de fer una actuació, la plaça té molta importància, i la plaça del Blat és el millor marc possible”, indiquen. Un bon exemple d’aquest ambient és la jornada d’aquest passat 23 d’octubre. “Quan vam descarregar el 4 de 10 hi havia gent que tot i no ser a plaça s’emocionava sentint el soroll i els crits dels castellers”, recorden.

Actuar en aquests marcs emblemàtics i poder respondre davant “el pes de 200 anys d’història” suposa, per a tots ells, una motivació extra. Aquesta adrenalina de les diades, d’actuar en grans places, de continuar escrivint la història, fa que coincideixin: “Tots ens veiem molts anys més a la Vella”.

Sense vincles familiars

Curiosament, i contràriament al que es podria pensar, cap d’ells va entrar a la colla per un vincle familiar. L’Irina recorda que va anar un any al Parc de Nadal de la Vella, on es feia un taller de castells, i ja s’hi va quedar. En canvi, ara alguns com Joan Ibarra ho tenen més clar: “A mi m’encantaria que els meus fills hi pugessin”.

Aquest és el cas de la filla d’Eduard Aubareda, que amb només 8 anys va ser l’aixecadora del 4 de 10 amb folre i manilles descarregat per Santa Úrsula. D’aquesta manera la Sofia recollia el testimoni del seu pare, que, dues dècades abans, va ser sisè del pilar de l’enxaneta del 5 de 9 amb folre.

Dos moments històrics separats per 20 anys

A la dècada dels 80 es va iniciar l’actual època daurada del fet casteller. Uns anys en què es començaven a fer castells mai vistos abans al segle XX, i en què la rivalitat entre la Vella i la Joves dels Xiquets de Valls alimentava aquesta progressió. A la imatge podem veure uns petits Miquel Àngel López, David Torvisco i Laura Figuerola celebrant la realització del 5 de 9 amb folre. Aquest 2016 la plaça del Blat tornava a viure una diada històrica en què es van descarregar el 3 i 4 de 10 amb folre i manilles i el 4 de 9.