Publicitat
Publicitat

ECONOMIA

ECONOMIA

La moneda social, l’alternativa a l’euro?

Centenars de persones ja la utilitzen al Camp de Tarragona buscant un nou model contraposat a l’“acumulació”

Amb els ecos es poden comprar productes i pagar serveis. Físicament se’n veuen pocs, només en paper en algunes fires. La base és una plataforma informàtica, en què hi ha el llistat d’usuaris, saldos i intercanvis, que registra totes les operacions amb aquesta moneda social. Hi ha gairebé 700 comptes actius al Camp de Tarragona que usen els ecos.

La moneda social apareix a finals dels anys noranta a partir del Fòrum Social Mundial i el 2009 arriba a Catalunya. A les comarques tarragonines neix l’estiu d’aquell mateix any la Xarxa Eco, que aplega persones que s’uneixen per fer intercanvis com a alternativa a la compravenda. La moneda social sorgeix quan l’intercanvi no es pot fer directament i la comunitat es dota d’aquest instrument, que reconeixen els seus integrants.

Al voltant de la Xarxa Eco s’han creat diversos espais per fomentar l’intercanvi i l’ús de la moneda social. Un és l’Ecoespai, situat a la botiga ErrequeErre, del carrer Merceria de Tarragona, que cedeix de manera solidària una sala interna per dinamitzar els intercanvis locals. També s’hi fan tallers i reunions. És un lloc per resoldre dubtes i problemes, interessar-se per la Cooperativa Integral Catalana i fer xarxa.

La Xarxa Eco també disposa de diversos Ecorebostos a Tarragona i Valls, des d’on es gestionen totes les comandes, estocs de productes i ecopreus i s’hi pretén fomentar un consum responsable, únicament amb productes ecològics, de proximitat o de comerç just. També es tenen en compte les condicions laborals i el tracte als animals. Un altre dels aspectes importants a l’hora de decidir les compres és el grau d’acceptació en moneda social per part del productor. A Reus hi ha un grup de consum i un hort col·lectiu que abasteix els rebostos.

On resideix la confiança?

El coordinador de la Xarxa Eco de Tarragona i al mateix temps de la Cooperativa Integral Catalana, el vallenc Jordi Flores, afirma que “la moneda social és una alternativa possible al sistema monetari actual perquè és un model econòmic diferent, que no busca l’acumulació i l’especulació sinó resoldre les necessitats reals de la gent, com l’alimentació, l’habitatge i els serveis bàsics”. Flores assenyala que les monedes oficials, com l’euro i el dòlar, i la moneda social tenen funcions semblants com a mitjà de pagament, però es diferencien en què i qui garanteix el seu valor: “En el primer cas basem la nostra confiança en unes estructures econòmiques estatals o superestatals que reconeixem, mentre que en el segon la confiança resideix en un grup de persones que prenen les decisions col·lectives de manera assambleària, en funció d’un conjunt de necessitats i valors compartits”. Assenyala també que la gran diferència és com es dissenya el sistema econòmic: “Parteix de les necessitats de la gent i com es vol autogestionar. ¿Rescatem persones o rescatem bancs? Els que usem la moneda social ho tindríem clar”.

Des de la Xarxa Eco de Tarragona expliquen que els han arribat algunes consultes des d’ajuntaments, però que la seva implantació està en una fase molt incipient. En canvi, a Santa Coloma de Gramenet ja hi funciona la grama, impulsada per l’Ajuntament com a moneda social, i a Barcelona també s’està estudiant implantar-ne una a curt termini. Malgrat tot, els ajuntaments es troben amb limitacions legals, ja que els interventors municipals només volen operar amb euros.

Neix la cooperativa tarragonina

Quan el volum d’intercanvi esdevé una activitat econòmica i el venedor té necessitat de facturar, s’han creat figures legals autogestionades, com és el cas de la Cooperativa Integral Catalana, que permet als seus integrants facturar en euros i pagar impostos. Aquest cap de setmana es va fer una reunió a Tortosa per crear una cooperativa d’àmbit més local, que donarà cobertura a la Bioregió Sud, integrada pel Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre, el Penedès, l’Anoia i Lleida-Pirineus. L’objectiu de la nova cooperativa és millorar la proximitat al territori.

Flores també forma part del grup de coordinació de les monedes socials de Catalunya. Aquest any passat va explicar al Brasil el model català a la tercera Conferència Internacional de Monedes Socials, en presència d’activistes sud-americans i europeus, però també de catedràtics d’economia. Aquesta trobada se celebrarà al mes de maig a Barcelona.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT