Publicitat
Publicitat

CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 19/10/2016

L’estàtua de la vergonya

Diumenge llegia el capítol d’un llibre que parla del franquisme i la Transició incompleta. Llegir-lo m’ha servit per descobrir el que no t’expliquen a classe d’història. L’endemà, sorpresa, vaig veure com posaven una estàtua de Franco davant del Born. Però no ens hem d’espantar perquè segons Gerardo Pisarello és una mostra antifranquista. De debò? ¿No hi podrien posar l’estàtua d’alguna de les moltes persones que van lluitar contra el franquisme? Em sembla vergonyós que hi posin l’estàtua d’una persona com Franco. És una insensibilitat i una falta de respecte cap a totes les víctimes de la dictadura. Prou fredor es va tenir durant la Transició per voler oblidar els anys de règim franquista i posar al mateix nivell els vençuts i els vencedors de la Guerra Civil perquè ara exhibeixin una estàtua “com a mostra antifranquista”. Podem fer un experiment i posar Hitler o Mussolini en una plaça de Berlín o Roma per veure la reacció de la gent.

SHEILA CARRO FERNÁNDEZ

BARCELONA

La Festa del Cinema

La setmana que ve se celebrarà la novena edició de la Festa del Cinema arreu de l’Estat i he de dir que m’alegro profundament que aquesta iniciativa continuï tenint èxit: és una molt bona manera d’acostar el cine a tothom i de contribuir a la difusió de la cultura.

Molta gent es queixa que anar al cinema és car, i tenen raó. No obstant, m’agradaria recordar que ja hi ha molts cinemes que han apostat per abaixar els preus generals de les entrades durant els dies laborables. Sembla que les sales s’han adonat que anar al cinema no ha de ser cap luxe, i veure una pel·lícula a bon preu ja és possible. Si no, sempre ens queda el dia de l’espectador i, esclar, les Festes del Cinema.

CLAUDIA GUILLÉN SANTOS

SANT JOAN DESPÍ

Jo sóc un dels que...

Sí, jo sóc un d’aquells individus que quan miren les imatges de la guerra de Síria i les immenses barques plenes de persones al mig del mar, com també els camps on intenten viure, se’ls regira l’estómac i els fa mal el cor. I el pitjor és que no podré fer gaire res davant d’aquesta monstruositat. Ja fa dies que hi dono voltes.

Admiro la gent que ha tingut la valentia de fer un pas més que jo. Donar diners també pot ser una bona solució. Malgrat tot, em rebenta que les persones que realment ho poden capgirar tot donin una imatge passiva i cruel esperant que unes negociacions que mai arriben siguin la solució definitiva. Mentrestant, milers de persones van morint. Molt injust quan penses que són humans com tu i jo. No entenc que no es reaccioni davant d’aquesta tragèdia, que veiem cada dia en directe!

ALBERT ALTÉS SEGURA

VIC

Viure a la Barceloneta

Llevar-te un diumenge tranquil, anar al mercat, fer una passejada i comprar el pa sense cap alteració seria un dia normal per a tots, excepte si ets un veí de la Barceloneta.

Barcelona no pot convertir-se en una ciutat dissenyada només per als turistes sense tenir en compte el pobre veí que viu entre dos macrohotels, que ha de recórrer mig barri per trobar una fleca oberta i que quan surt de casa ha d’anar esquivant gent que es fa selfies. És el mateix que fa pocs dies no va poder dormir perquè uns alemanys van organitzar una festa que va veure sortir el sol. I això cada dia. Esclar que com que la resta no ho patim girem el cap cap a un altre afer i apel·lem a l’impacte tan “positiu” que té el turisme en la nostra economia.

Pel bé de tots, el creixement turístic ha d’estar regulat per no transformar Barcelona en una ciutat sense vida, més enllà dels set punts turístics i els quatre centres comercials.

MIQUEL TEBAR

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT