Publicitat
Publicitat

CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 11/01/2017

Manipulació i instrumentalització

Václav Havel (1936-2011) va dir: “La política es va transformant en un camp de batalla entre lobistes. Els mitjans trivialitzen els problemes greus. Amb freqüència la democràcia sembla un joc virtual per a consumidors, en comptes d’un treball seriós per a ciutadans seriosos”.

En l’àmbit polític, manipular i instrumentalitzar no és cap novetat; de fet, la cosa ve de lluny. Hem arribat al 2017 i ens trobem amb el mateix corregit i augmentat. Des del moment que es va decidir que per guanyar tot s’hi val es va iniciar un procés que ha degenerat fins a arribar a la situació actual. Tot s’aprofita, el fet més trivial es manipula i s’instrumentalitza amb un únic objectiu: sumar vots sigui com sigui i a qualsevol preu. Sectarisme i partidisme en estat pur.

A partir d’aquesta premissa, no deixa de ser còmic, per no dir penós, com varia la percepció segons d’on vingui. Allò que per a uns és natural per a d’altres és motiu d’escàndol.

¿No deu ser que s’ha perdut la noció de la mesura i s’ha renunciat als principis ètics més elementals?

La regeneració democràtica que ens cal ha de desterrar, per sempre més, l’imperi del desvergonyiment, el cinisme, la hipocresia i la indecència. Es tracta de recuperar un valor anomenat dignitat.

JAUME FARRÉS BOADA

OLESA DE MONTSERRAT

Neu amb helicòpters?

Sembla que a les pistes d’esquí no hi ha gaire neu i per això han decidit pujar la neu artificial amb helicòpters i camions. No seré jo qui digui si això és lògic o no i fins a quin punt pot ser rendible per al negoci dels esports d’hivern, però he de dir que la notícia no m’ha deixat indiferent.

Quan jo he llogat, a l’estiu, un apartament a la costa i resulta que aquells dies plou contínuament, mai he pensat que un sol artificial em faria feliç. Si plou faig activitats que no faria en cas de tenir un sol radiant.

Potser si no pots esquiar el teu neguit no estarà satisfet, però acceptar que uns helicòpters et resolguin el problema, en els temps que vivim, no em sembla gaire assenyat. Veure com es recorre a una solució tan artificial i amb un cost tan elevat em provoca dolor.

Comença a ser el moment d’acceptar que cal viure senzillament, no amb recursos artificials que porten a pensar que tot es pot aconseguir amb diners i sense gaire esforç.

ALBERT ALTÉS SEGURA

VIC

Voluntariat i empatia

Exerceixo de voluntari en una entitat benèfica des de la meva jubilació: una hora, tres dies a la setmana, formant part d’un grup de deu persones que fan conversa català-castellà amb immigrats adults, per complementar la tasca oficial de l’administració.

Cal significar tres aspectes que caracteritzen la nostra activitat. Les classes es fan en amplis locals parroquials, amb el suport d’una mediadora del mateix origen que la majoria dels alumnes. L’ambient parroquial és el més pròxim, en la seva perspectiva emocional, a les seves mesquites o oratoris, i la mediadora és la persona amb qui poden comunicar els seus problemes en la seva llengua.

El tercer factor és l’empatia que aporta el personal voluntari, que ha vist la necessitat de dotar d’eines d’intercomunicació els nostres alumnes, ampliant-les perquè puguin interactuar (més enllà de l’àmbit limitat dels seus compatriotes) amb persones autòctones que obrin el seu cercle social: veïnat, pares de l’escola dels seus fills, mercat, etc., uns objectius difícilment assolibles sense el domini de les llengües del país.

Com a resum, diria que és l’empatia dels voluntaris la que ens porta a tots pel camí pràctic, i molt necessari, de la integració intercultural.

JAUME VALLES MUNTADAS

SANT ADRIÀ DE BESÒS

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT