Suma d’incompetències
El que va passar dilluns al matí al TSJC va ser una metàfora de la política de l’estat espanyol dels últims 10 anys. I no em refereixo al judici del president Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau. Em refereixo a l’episodi de la bandera que ens va tenir entretinguts una bona estona i ens va fer riure de valent.
Per les ventades, les banderes espanyola i europea que onegen al TSJC es van embolicar, de manera que semblava que no hi fossin, i només es veia clarament la senyera. Dos tècnics de manteniment van mirar de resoldre-ho però no se’n van acabar de sortir. Al final, van deixar la bandera espanyola tota entortolligada entre la corda i el pal. Ni el Polònia faria un esquetx tan bo.
Si no l’haguessin tocat, ningú se n’hauria adonat, ningú hauria dit res ni hauria rigut tant. El mateix ha passat amb la política espanyola. Si no haguessin tocat l’Estatut, si el PP no hagués recollit firmes contra Catalunya, si el PSOE no s’hi hagués posat tan en contra, avui dia no estaríem com estem.
Gràcies als polítics espanyols i al govern de l’Estat per la seva incompetència, la seva ineptitud, la seva ignorància i la seva arrogància. Han sigut els nostres millors aliats.
JORDI GONZÁLEZ CARBÓ
SABADELL
Recordant les víctimes de l’Holocaust
Set instituts de l’Alt Empordà vam participar en l’acte de commemoració que se celebra cada any a la Jonquera en honor de les víctimes de la gran tragèdia que va ser l’Holocaust.
El 30 de gener, al Centre Cultural de la Jonquera, el Museu Memorial de l’Exili (Mume) i el grup de treball de professors de l’Alt Empordà ens van obsequiar amb un matí ple de memòria, honra, respecte i reflexió.
Vam començar amb una visita al Mume, molt interessant pel valor dels objectes i les exposicions, no només històric sinó també sentimental. En arribar al Centre Cultural ens vam delectar amb els testimonis de la senyora Nora Gaón (del Museu dels Combatents del Gueto) i la senyora Pilar Cabratosa. Finalment vam veure uns treballs de commemoració que van preparar els alumnes i ens vam acomiadar amb un emotiu discurs dels professors.
Ara que som en un temps en què és més fàcil centrar-nos en nosaltres mateixos, és important recordar, encara que sigui de tant en tant, tot el patiment que van suportar les víctimes d’aquesta tragèdia i pensar en com podem evitar que torni a succeir.
ANDREA NAVAJAS ZULUAGA
FIGUERES
9-N: ‘mea culpa’
Sembla que la fiscalia del govern espanyol necessita uns caps de turc a qui carregar el 9-N (Rigau, Ortega i Mas), i sembla que això ja estava cantat per la senyora Camacho molt abans que la fiscalia digués el que faria. En fi, que el conte de la divisió de poders és una farsa.
Davant de tot això, jo vull inculpar-me per simpatitzar amb el sí-sí perquè els del no-no puguin votar malgrat que a mi m’ho prohibeixin; vull inculpar-me per haver sigut voluntari en el 9-N en contra d’un govern que sembla enyorar el seu 20-N; vull inculpar-me per ser un funcionari de l’estat espanyol que va secundar l’obertura d’un centre d’ensenyament durant el 9-N; vull inculpar-me per deixar passar més de 5.000 votants, alguns del no-no, durant una jornada pacífica i democràtica; vull inculpar-me per no acatar la Constitució del 1978, per defensar la moral de simplement votar; i vull inculpar-me per anar en contra del govern d’Espanya, que diu que defensa l’estat de dret però em nega el dret a votar.
Ara només resto a l’espera de dues coses: que molts enviïn una carta com aquesta i que el TC vingui darrere del pobre diable que soc.
DAVID RABADÀ I VIVES
BARCELONA
