Lectura estancada
Cada vegada s’editen més llibres a Espanya, amb una gran oferta i varietat per a tots els gustos, tant en paper con en format digital. Però segons el CIS, un 39% de la població (que comprèn bàsicament la gent gran desconnectada culturalment, de zones rurals) no va obrir un sol llibre l’any 2015, ja que ni han llegit mai ni han sentit la necessitat de fer-ho. Els que més llegeixen són els joves, els universitaris i els habitants de municipis de més d’un milió d’habitants.
S’ha reduït el nombre de llibreries i s’han tancat un 25% de punts de venda de premsa. Una de les solucions per incrementar el foment de la lectura podria ser donar-li més valor social. No veiem líders polítics, econòmics o esportius amb un llibre a les mans, cosa que podria incidir positivament en lectors que ara no són habituals. Tampoc no sabem si el president del govern espanyol llegeix alguna cosa que no sigui el Marca.
La reforma educativa del PP tampoc no ajuda a superar la mancança. La Lomce anterior fixava un temps de lectura diari no inferior a 30 minuts a l’escola primària. Amb el PP aquesta mesura ha desaparegut.
Els hàbits de lectura de la societat resulten sorprenentment negatius, i el lamentable desinterès del govern espanyol agreuja la situació.
ANTONI VILANOVA CASALS
BARCELONA
Discriminar no és el camí
Tots els mitjans de comunicació es fan ressò de la discriminació que pateixen les dones, una discriminació que no comparteixo i em dol.
De discriminacions el món n’està ple, per raons de sexe, de color, de raça, de religió, etcètera, però es parla poc de la discriminació lingüística que pateixen els Països Catalans. Una discriminació abonada pel mateix Estat, per les polítiques que genera el centralisme, amb insults, desqualificacions i bromes de mal gust que més val ignorar.
També cal fer esment de la discriminació de la llengua catalana per part d’alguns membres, diria que pocs, de les forces d’ordre públic de l’Estat, que fent un mal ús de l’uniforme (Policia Nacional i Guàrdia Civil) han protagonitzat situacions de maltractament o insult pel sol fet que algú els parlés en català que han acabat als jutjats. Afortunadament són minoria, però per ser qui són la notícia s’escampa i omple titulars. Aquesta mala imatge desacredita a ulls del poble els seus comandaments i el mateix ministeri de l’Interior.
La discriminació és com una plaga difícil d’erradicar i la societat està obligada a preocupar-se’n perquè tots tenim uns drets i unes obligacions: el dret a no ser discriminats i l’obligació de perseguir els discriminadors.
PERE MANUEL GIRALT PRAT
SANT JUST DESVERN
Fent amics
Fem una entrevista a persones de la societat A perquè opinin sobre la societat B. Com més quantitat d’entrevistes, millor, per poder seleccionar les opinions que afavoreixin determinats interessos. Especialment les més radicals i agressives. Ressaltem els estereotips -els negatius- de la societat en qüestió: fatxendes, ganduls, avars, cabuts, ignorants, desconfiats... Emetem el programa per televisió.
L’espectador poc crític interpretarà del seu contingut que aquesta és l’opinió de la major part de la societat A, si no de tota. Ara, utilitzant el mateix procediment, fem-ho en sentit invers. Ja hem fet amics. I per augmentar el ressò d’aquesta polèmica, que sigui tractada en determinades tertúlies i mitjans manipuladors que expandiran l’ambient nociu.
L’ésser humà utilitza amb més freqüència en les seves opinions i accions el cor i el fetge que el cervell. I així es manipula la gent.
ÀNGEL SERRANO
BADALONA
