Censura a internet
“ Este dominio ha sido intervenido y se encuentra a disposición de la Autoridad Judicial ”: aquest era el missatge, traduït per cert a sota en anglès, que es llegia quan volies obrir l’enllaç que et portava a la web de Crida per la Democràcia fa dies. També s’han intervingut altres webs que després es van intentar reobrir amb altres adreces.
Sembla que aquest control de la informació i comunicació és la manera més fàcil d’intervenir el que no veuen legal. Però pot passar que hi hagi tantes i tantes opinions, intervencions i comunicacions que no semblin bé als que tenen el poder d’intervenir-les, que hagin de tancar un tal nombre de canals de comunicació que afecti el bon funcionament de molts serveis. Voler controlar internet en ple segle XXI és una mica absurd. Tret que es tanqui del tot. Certament, hi ha països que veten internet a la població. Tot indica que el nostre país a partir d’ara en serà un més.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
No, no tot s’hi val, senyor Albiol!
El que ha dit sobre la nostra comunitat educativa és una calúmnia contra els docents, una greu ofensa a la nostra tasca diària. Un dirigent íntegre i honest no fa ús de la mentida per treure’n rèdit polític. Desconec l’escola on va anar, però el castellà, on el va aprendre? En la clandestinitat, potser? Fa més de 25 anys que treballo a l’escola catalana, educant els nois i noies en l’esperit i el pensament crític, el respecte, la diversitat i la llibertat. Principis que no li són gaire propers donades les seves afirmacions. No, Sr. Albiol, a l’escola catalana no s’educa en l’odi. Revisi-ho, l’hi recomano, revisi-ho i rectifiqui les seves paraules que són d’una gran irresponsabilitat, perquè aquesta mena de declaracions sí que atien i fomenten l’odi contra Catalunya. Sàpiga, però, que malgrat les seves amenaces jo seguiré adoctrinant dia rere dia en pro dels valors que regeixen l’escola democràtica. Dormo tranquil·la. I vostè?
MARIONA CIUTAT I FONTICH
BARCELONA
Parany? Contra la por
La setmana passada em va cridar l’atenció un dels missatges que circulen per WhatsApp. “Cuidem els Jordis”, deia, i animava a omplir Soto del Real de cartes i postals per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart com a demostració d’afecte, estima, agraïment… “Quina idea més bona!”, vaig pensar, però poc després ja circulava el contramissatge advertint que, sobretot, no ho féssim, que es tractava d’un engany per identificar indepes... Paranoia, trols?
El sol fet que, vistes les circumstàncies actuals, calgui fer aquesta advertència m’indigna profundament: què pot tenir de dolent, perillós o il·lícit escriure una carta personal a qui sigui? Malintencionada o no, gràcies per la idea de les cartes: les meves ja són de camí cap a Soto del Real, amb el nom i l’adreça de la remitent, esclar!
ANNA COLL-VINENT NOGUERA
PREMIÀ DE MAR
I la borsa?
Al front econòmic, el govern d’Espanya està jugant amb foc: fomentant la fuita de seus d’empreses de Catalunya, anticipant públicament una caiguda important del PIB, donant a entendre que l’economia espanyola podria perdre uns 12.000 milions d’euros, etc. Si, de manera important durant les pròximes setmanes, la borsa cau, l’endeutament creix i la prima de risc s’enfila, les repercussions per a l’Estat, i per a Europa, podrien ser considerables. Evidentment, per a l’economia catalana també. Però és possible que una majoria dels catalans considerin que és un preu que val la pena pagar per consolidar la independència, mentre és probable que una majoria d’espanyols, de gràcia, no n’hi vegin cap ni una. Confesso que no soc economista, però no crec que faci falta ser-ho per entendre que les coses poden anar per aquí.
HENRY ETTINGHAUSEN
LA PERA
