Josep Cuní reobre el debat sobre la seguretat del fet casteller
El presentador de 8TV i el seu equip de col·laboradors van atiar la polèmica en una entrevista que va obviar dades fàcilment contrastables
BarcelonaEl món casteller s'ha despertat avui indignat amb el tractament frívol de les lesions dins el fet casteller per part de Josep Cuní i el seu equip de col·laboradors a 8TV. Ahir, el programa ‘8 al dia’ va entrevistar Nativitat Tapia, excastellera i autora del llibre ‘L'últim castell’, en què explica la seva experiència traumàtica arran d'una caiguda que li va canviar la vida. Tant el presentador, nomenat ambaixador dels Xiquets de Valls l'any 2011, com els seus col·laboradors van fer ús d'un importat nombre de tòpics i van tractar el fet casteller de perillós basant-se en la seva percepció personal, sense contrastar cap dels seus comentaris.
Nativitat Tapia va explicar la seva experiència com a castellera de la Colla Jove Xiquets de Vilafranca i com, en resultar ferida greu després d'una caiguda d'un castell, provocada per ella mateixa, va reflexionar sobre la seguretat a l'hora de practicar aquesta activitat. Tapia, que defensa no haver esdevingut anticastellera, va posar sobre la taula la possibilitat de limitar l'activitat als majors d'edat.
Durant l'entrevista, que va durar poc més de quinze minuts, Josep Cuní i els seus contertulians van arribar a comparar el fet casteller amb els esports d'aventura i fins i tot amb les curses de toros. En algun moment es va frivolitzar sobre el risc que hi ha a l'hora de fer castells i es va donar a entendre que s'amaga el perill de manera deliberada per interessos polítics. L'entrevista va relacionar la incorporació dels nens i menors d'edat al fet casteller amb l'inici, inexistent d'altra banda, de la “competició”, i fins i tot va subscriure que el fet casteller universitari és de menor importància perquè la seva limitació d'edat el fa poc competitiu envers les colles convencionals.
Nativitat Tapia, que va perdre un ronyó per culpa de la caiguda d'un tres de set en el qual pujava al quart pis, va reconèixer que va ser ella qui va causar la caiguda per por a que el seu fill, que pujava al pis de dosos, pogués caure sol, i va afirmar desconèixer el risc real de fer castells tot i formar part en l'època de l'accident de l'equip tècnic de la seva colla.
Tot allò que no es va comentar a l'entrevista
Conscient del risc inherent de la seva activitat, el fet casteller inverteix grans esforços a formar els seus membres en matèria de seguretat passiva, però també activa. La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya organitza cada any diverses sessions sobre primers auxilis i una jornada de prevenció de lesions castelleres amb la participació de professionals de la sanitat.
Fruit d'aquests esforços, el fet casteller ha reduït en els últims vint anys l'índex de caigudes a més de la meitat, passant del 7,2% de l'any 1996 al 3% amb el qual es va tancar la temporada 2014. De fet, segons un estudi de la Coordinadora, el risc de lesió greu entre la canalla és molt menor al risc que impliquen altres activitats esportives o, fins i tot, l'hora de lleure als patis de les escoles.
En els darrers anys, les colles han incorporat nombroses mesures de seguretat passives, com el casc, les xarxes d'assaig, els protectors bucals o els terres atenuants, i han posat el focus d'atenció en la protecció activa. Comprovat que la posició d'un casteller en cas de caiguda influeix en la gravetat d'una possible lesió, s'han promogut fullets i pòsters formatius a totes les colles per explicar quina és la col·locació correcta per a cada posició. Enguany, a més, la Coordinadora editarà un vídeo per renovar el suport d'aquesta darrera mesura.
En els darrers anys, diversos periodistes estan contribuint a la normalització informativa de les caigudes i les lesions dins del món casteller. Cada cop se'n parla amb més naturalitat, ja que és un element que en forma part, com en qualsevol altra activitat física exigent. A més, cal deixar clar que tot i que els mitjans de comunicació en ocasions fem servir suports, com el rànquing, que ajuden el públic menys habitual a ubicar cada colla castellera, l'activitat neix de la cultura popular i tradicional i no de l'àmbit de l'esport. Només una diada cada dos anys, el Concurs de Castells, és de caire competitiu. Tot i que entre les colles a vegades existeixen rivalitats, la temporada castellera mai no ha estat regulada en el marc d'una competició esportiva que premiï qui fa el castell més alt.
