Publicitat
Publicitat

Agustina de Jesús: "Vaig notar que al tren també hi viatjava el dimoni"

Víctima "Les meves filles i jo vam pujar corrents a l'andana i en aquell moment vaig sentir un cop molt fort" Drama "No vull que pensin que vull treure profit d'això, sinó viure com abans" Conseqüències "Encara tinc seqüeles físiques i psíquiques"

Un any després, com es troba?

Malament. No puc dormir bé, no puc treballar i encara tinc seqüeles físiques i psíquiques. Aquella fatídica nit vaig notar que quan venia el tren, també hi viatjava el dimoni.

Volia passar la revetlla a la platja?

Visc a la Llagosta amb les meves dues filles, la Ligia de Jesús, de 26 anys, i l'Ebielin, de 24. Volíem sopar en un bar a la platja. Jo mai havia anat a Castelldefels, però a les meves filles els feia il·lusió i ens vam decidir amb uns amics.

I van agafar el tren...

És curiós, però a l'estació de Sants hi va haver molt de retard i quan va venir el tren, érem molta gent. No ens podíem moure de la gentada que hi havia dins. Jo anava amb les nenes i quatre amics.

Se'n recorda del que ve després o prefereix no fer memòria...

Em va bé parlar-ne. Vam arribar a Castelldefels i tothom s'empentava per sortir, era horrible, jo vaig caure a la via i tot estava molt fosc. Vaig preguntar: "Per on es puja?" I em van dir que la porta de dalt estava tancada. Les meves filles i jo vam pujar corrents a l'andana i en aquell moment vaig sentir un cop molt fort...

Està bé?

Sí... Vaig sortir disparada perquè el tren em va arribar a tocar pel genoll i em va arrossegar. No em podia moure, només sentia crits i plors. Em queien com pedres, ara sé que no ho eren. Buscava les meves filles, era un caos. Elles estaven bé, em van abraçar i em van dir que estigués tranquil·la que de seguida vindrien els metges.

Què li va passar?

Em vaig trencar la tíbia i el peroné, he perdut la massa muscular de la cama. Només donava gràcies que les nenes estaven vives però no trobaven dos dels nostres amics. "On són?", preguntàvem. I mai més els vam tornar a veure.

Com viu amb tot aquest record?

Jo treballava en una fàbrica i em guanyava bé la vida. Ara no puc treballar. No vull que pensin que vull treure profit d'aquest drama. Només vull poder viure com abans. Hi tinc dret. I ara amb una ajuda de 400 euros no en tinc prou. La meva vida està plena de malsons, la meva família i jo no ens hem recuperat.

Creu que hi va haver negligència?

És evident que una nit com Sant Joan no pot ser que un tren vagi tan ple i no hi hagi ningú que reguli les sortides, que ens tanquin les portes, això no pot ser. Sí, molts van creuar les vies i no es podia, però per què no hi havia seguretat? Tot estava fosc.

Exigeix responsabilitats?

Jo el que demano és que hi hagi més precaució a l'hora de creuar, més vigilants a les vies que ens orientin, que els trens vinguin a l'hora i, en general, més seguretat. Jo ja estic bé sabent que la meva família està viva. Anirà a l'acte d'homenatge?

Intentaré anar-hi amb una corona de flors pels meus amics morts i també pels familiars de les víctimes. Serà la segona vegada que torno a Castelldefels.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT