Publicitat
Publicitat

COP AL TERRORISME ISLAMISTA

La mort de Bin Laden és una nota a peu de pàgina de les revoltes que canvien el món àrab

Al-Qaida, un fenòmen del passat

Fa una dècada, Ossama bin Laden era per a alguns l'heroi, el xeic, fins i tot el líder. Però després de la seva mort, l'home que un dia s'havia compromès a alliberar el món àrab va quedar reduït a una nota a peu de pàgina en les revolucions i aixecaments que estan redibuixant una regió que ell i els seus seguidors s'havien esforçat a entendre.

Com era d'esperar, les reaccions a la mort de Bin Laden als països àrabs han cobert tota la gama: de la ira en els llocs més conservadors del Líban, a l'alegria entre els musulmans xiïtes a l'Iraq, milers dels quals van ser víctimes de matances comeses en el nom de la seva organització. Alguns van prometre venjança, altres dubtaven que el mort fos, efectivament, Bin Laden.

Però el més notable va ser potser el que s'ha sentit en països com Egipte, Tunísia, Líbia, i en altres llocs on el nom de Bin Laden era el ressò d'una època passada, de la fossilitzada relació entre Orient i Occident, de l'omnipotència dels EUA i la feblesa àrab, de la dictadura i la impotència. En els últims mesos, pràcticament els únics que han esmentat el nom de Bin Laden a la regió han estat els homes forts de règims com els de Muammar al-Gaddafi o Hosni Mubàrak, que evocaven l'amenaça d'Al-Qaida per justificar aferrar-se al poder.

Per molts, la mort de Bin Laden, que tenia la seva responsabilitat en dues guerres i en l'aprofundiment de la intervenció dels EUA al nord d'Àfrica al Iemen i l'Iraq, és l'epitafi de la fi d'una època. Per les tres cinquenes parts de la població del món àrab que tenen menys de 30 anys, els atemptats de l'11 de setembre del 2001 són més que res un record d'infància. "El món àrab està ocupat amb els seus propis grans esdeveniments: les revolucions a tot arreu", afirmava Diaa Rashwan, sotsdirector del Centre Ahram per a Estudis Estratègics i Internacionals del Caire. "Potser abans de Tunísia la seva mort podria haver estat una gran cosa, però ara ja no".

En molts sectors es van fer crides de venjança. "El Sr. Obama ha dit que s'ha fet justícia" -cridava Bilal al-Baroudi, un predicador musulmà sunnita a la conservadora ciutat libanesa de Trípoli-. Ja veurem com". I afegia: "No ens agraden les reaccions i les celebracions als Estats Units. Què és aquesta gran victòria? Bin Laden no és la fi, i la porta entre nosaltres i els Estats Units continua tancada".

Marwan Shehadeh, un investigador islamista a Jordània, apuntava que els àrabs veurien la mort de Bin Laden a través del prisma de la seva antipatia cap a les polítiques dels EUA . "Osama bin Laden és una figura popular carismàtica per a molta gent, fins i tot entre els moderats", va dir Shehadeh. "És un model per a la lluita contra l'hegemonia nord-americana".

Però alhora Shehadeh argumentava que la mort de Bin Laden podria arribar a simbolitzar un tipus diferent de la revolució, l'abandonament de la violència per altres formes de participació política, en el context de l'esperança per al canvi democràtic obert per la més ampli de primavera àrab .

A Líbia semblava que les simpaties s'havien evaporat en l'agitació d'una revolta de collita pròpia. Al bastió rebel de Misurata, sota un setge ferotge de Gaddafi, Mohammed bin Zeer, un jove rebel, afirmava que si a Bin Laden li havien disparat un tret al cap, "a Gaddafi n'hi haurien de clavar tres".

Un símbol en decadència

El 2001, Bin Laden era vist com un símbol d'una religió assetjada, la personificació mateixa de la frustració de la gent en una fe que sembla aclaparat per un Occident omnipotent. Un corol·lari va ser la repressió d'activistes islamistes, com Ayman al-Zawahiri, el lloctinent de Bin Laden, que es va radicalitzar a les presons d'Egipte.

Tot i que encara oberts, els aixecaments àrabs, en particular a Egipte i Tunísia, han introduït el començament d'una nova política, en la qual els corrents islamistes poden tenir una participació. Mentre que perviu el rebuig a la política dels EUA i el tracta d'Israel contra palestins, l'atenció s'ha s'ha desviat en gran mesura cap a l'interior."El problema ara no és com com destruir, com resistir, és com construir una cosa nova, un nou estat, una nova autoritat, una nova relació amb l'administració, una nova societat civil", deia Radwan Sayyid, professor de la Universitat de Beirut.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT