Publicitat
Publicitat

DEBAT SOBRE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES Crònica

Avisa que algunes comunitats volen ser "miniestats" i aposta per recentralitzar

Aznar torna a la càrrega contra l'estat autonòmic

Ha tornat José María Aznar en estat pur. Li ha durat ben poc el compromís d'estar al servei de Rajoy "com un militant més". Només deu dies després de pronunciar la frase a Sevilla, l'expresident espanyol ha dinamitat l'estratègia de prudència del president del PP en un tema tan delicat com és el model territorial. Emparant-se en un apocalíptic informe de la seva fundació, la FAES, Aznar va assegurar ahir que "Espanya no pot competir ni a Europa ni al món amb unes comunitats autònomes que aspiren a convertir-se en miniestats". Va ser ser la frase més apludida per la militància, en un hotel al cor del selecte districte madrileny de Chamberí. El mateix dia, en una llarga entrevista a El Mundo , Rajoy es comprometia, en canvi, a no tocar l'estat de les autonomies si guanya i advertia que questionar-lo "seria un disbarat".

Aznar va posar tota la carn a la graella, començant per Catalunya, que, a parer seu, és on comencen els problemes. De fet, l'estudi que ahir presentava - Per un estat autonòmic racional i viable - conté un apèndix titulat Nació i solidaritat: la factura del Tinell , escrit pel diputat Gabriel Elorriaga, temps enrere responsable de comunicació del PP i ara molt crític amb Rajoy. Per la fundació de caire ultraliberal i espanyolista que presideix l'expresident espanyol, l'estat autonòmic va començar a navegar a la deriva amb l'acord del primer govern d'esquerres a Catalunya, beneït per Rodríguez Zapatero, i amb l'aprovació sense el suport del PP de l'Estatut i el sistema de finançament.

Per Aznar, si allà cal buscar-hi els mals, els remeis són a la sentència que va dictar el Constitucional sobre l'Estatut: "El Tribunal ja ha fixat de manera inequívoca els límits juridicopolítics del procés descentralitzador espanyol", va afirmar. Alerta, que, a partir d'ara, totes les reivindicacions de més autogovern que puguin fer les comunitats autònomes s'hauran d'entendre com els intents de voler anar més enllà del model d'estat que preveu la Constitució del 1978. "Un estat pot ser moltes coses, però, per descomptat, no pot ser imprevisible", va dir Aznar.

Espanya té dret a decidir
Tot i que va assegurar que per ell les autonomies "no són un problema, sinó que tenen problemes", el discurs li va portar, mesell, la contrària. Aznar va arribar a dir que si no es fa una reforma "profunda" del model vigent, l'Estat espanyol pot tenir "dificultats creixents per seguir ancorats en l'euro" i això podria fer trontollar "la condició de soci de primera i passar a ser soci de segona". El seu pla recentralitzador el justifica també per l'hipotètic perill que la descentralització del poder polític acabi afectant la presteció dels serveis bàsics de l'estat del benestar. I no es va estar de recordar que el seu govern va ser el que va culminar les transferències de sanitat i d'educació. Ahir no va parlar de recuperar competències per a l'Estat -un extrem que Mariano Rajoy rebutja- però sí que va encendre els llums d'alarma i va reclamar que "es posi al dia aquest model per garantir-ne plenament el futur".

Però pel que va ser l'home fort del PP, i encara gran referent per bona part del partit, el risc més significatiu el té la unitat d'Espanya. Cal reformar l'estat autonòmic, assegura Aznar, "per preservar el dret de la nació espanyola a decidir el seu propi destí lliurement, a treballar per la seva prosperitat i a seguir unida". La resta només són "apostes polítiques temeràries i empobridores".

Aquest és el fil homogeneïtzador que recorre l'estudi que acaba de publicar FAES i que té una conclusió clara: els estats més descentralitzats creixen menys i són poc ràpids a l'hora d'encarar una crisi com l'actual. Curiosament, per Aznar el gran referent de país que ha fet els deures és Alemanya, un estat federal que el 2010 va créixer un 3,6%: Merkel contra Zapatero.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT