Publicitat
Publicitat

Són voluntaris formats per desmentir tòpics associats a la immigració i desactivar discursos xenòfobs

BCN destina 350 agents a lluitar contra el racisme

Al mercat del Carmel, Dolores Molina, una dependenta que fa 27 anys que atén clients darrere el taulell, observa amb atenció les evolucions dels clowns de La Xixa Teatre. La companyia és una de les més de 200 entitats i persones a títol individual que formen part de la Xarxa BCN Antirumors, una iniciativa constituïda el juliol del 2010 per l'Ajuntament de Barcelona per rebatre tots aquells tòpics que s'associen a la immigració. "He sentit que alguns immigrants no paguen impostos", apunta una altra dependenta del mercat del Carmel, Celia Herreros, una frase que constata la feina que queda per fer. "El nostre treball serveix, almenys, perquè la gent se'n vagi a casa rumiant si el que pensava fins ara dels estrangers, dels seus veïns d'escala, és veritat o no", puntualitza Adrián Crescini, de la companyia teatral.

L'acció, que s'ha desenvolupat les últimes setmanes en diversos mercats de la ciutat, és una prova pilot per acostar al carrer l'estratègia antirumors de Barcelona. Però no tots els agents antirumors es disfressen de clowns per desmentir que els immigrants abusen de la sanitat o acaparen les ajudes socials. La majoria dels voluntaris són membres d'entitats i difonen el missatge en les activitats de barri -s'han organitzat més d'una cinquantena de debats- o en el diàleg que mantenen amb els veïns quotidianament.

Guia per als agents antirumors

Barcelona s'ha arremangat per desmentir els enunciats que alimenten la desconfiança entre ciutadans. Però en lloc de recórrer a la policia ha apel·lat a la col·laboració ciutadana. Inserida en el Pla Barcelona Interculturalitat, la Xarxa BCN Antirumors ha format en sis cursos un total de 350 voluntaris i ja s'han programat noves sessions formatives. Barcelona destina a la lluita contra els tòpics de la immigració un pressupost anual de 200.000 euros, que inclou el suport a les activitats de les entitats, l'elaboració de materials -des de tríptics fins a vídeos i còmics- i les accions per adoctrinar els agents. L'última iniciativa que ha vist la llum és una guia pràctica de l'agent antirumor, que teoritza sobre l'estratègia de comunicació que han d'utilitzar les persones que han de transmetre el missatge als ciutadans. La guia subratlla la importància de comunicar sense presses, d'utilitzar la pregunta com a eina principal i de prioritzar els missatges positius. "El discurs arriba, el problema és que hi ha gent molt crispada", admet Crescini.

Proporcionar arguments

El treball dels agents antirumors intenta rebatre la idea que els immigrants abusen dels recursos públics. En l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), set de cada deu catalans manifestaven que els estrangers reben de l'Estat molt més del que aporten. Aquesta percepció quedava desmentida en l'estudi Immigració i estat del benestar a Espanya , finançat per la Fundació La Caixa i presentat recentment, que detalla que el 30% del creixement del PIB en les últimes dues dècades ha estat conseqüència de l'assentament d'immigrants. Francisco Javier Moreno, coautor de l'estudi, considera necessària la lluita contra la rumorologia, però es mostra escèptic sobre els resultats que se'n puguin obtenir: "Està bé proporcionar arguments, però em temo que són accions poc efectives. Els que estan en contra de la immigració i els que es basen en prejudicis no canviaran d'opinió per moltes dades que se'ls facilitin". Els rèdits aconseguits en les últimes eleccions municipals pels discursos que criminalitzen la immigració -Plataforma per Catalunya va obtenir 67 regidors i el PP de Xavier García Albiol va assolir l'alcaldia de Badalona- constaten que encara fa falta molta pedagogia per provar de convèncer els ciutadans menys receptius.

La Generalitat no sembla disposada a quedar-se de braços plegats davant de l'auge dels discursos populistes. La direcció general per a la Immigració, liderada per Xavier Bosch, està recopilant dades i estudiant iniciatives municipals per preparar una campanya de país que desactivi els postulats xenòfobs. Tal com va anunciar Bosch al Parlament, el Govern pretén facilitar a ajuntaments i associacions prou arguments per combatre les informacions malintencionades sobre determinats col·lectius estrangers. "Volem fer-ho bé i per això encara hi estem treballant", expressa un portaveu de la direcció general. La campanya transmetrà la consigna que s'atenen els ciutadans en funció de les necessitats socials i no segons la seva nacionalitat.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT