Publicitat
Publicitat

CRISI FINANCERA

El PP diu que agruparà en una entitat els actius tòxics immobiliaris com ja han fet dos bancs

'Bancs dolents' per sortir de la crisi

La creació de dues entitats privades més per agrupar els actius tòxics ha obligat el PP a moure fitxa públicament abans del 20-N. Vol un banc dolent públic que comparteixi els riscos amb entitats privades.

La banca espanyola feia temps que empaitava el PP perquè es comprometés a fer un banc dolent on dipositar els actius tòxics de les entitats financeres, els diners que van deixar als clients però que no tenen clar si recuperaran. El festeig va acabar ahir amb el primer petó. La formació de Mariano Rajoy va afirmar que vol crear un banc dolent per desar els actius tòxics immobiliaris per poder sortir de la crisi "amb tots els sectors econòmics". És el que acaben de fer aquesta setmana el BBVA i Nova Caixa Galicia. El coordinador d'economia del PP, Cristóbal Montoro, va explicar que en el projecte del seu partit, que ja es veu guanyador el 20-N, els contribuents i les entitats privades en compartiran els riscos.

Els economistes consultats per l'ARA comparteixen que aquesta figura pot ser positiva però adverteixen dels riscos. "Han donat bons resultats", va indicar el catedràtic d'economia financera de la UPF Oriol Amat. El primer pas per fer un banc dolentés reconèixer que hi ha una cartera amb un valor molt inferior. Va explicar que això és el que van fer els bancs dels EUA, que "a l'inici de la crisi van publicar pèrdues multimilionàries, van rebre ajudes molt importants, van crear bancs dolents i a data d'avui ja han tornat els diners i funcionen amb normalitat". Va assegurar que amb aquest procés "la Reserva Federal va fer bon negoci, amb uns bons interessos".

Amb els productes problemàtics que generen desconfiança en un calaix, les entitats financeres obririen l'aixeta del crèdit. Això és el que va defensar Joan Carles Amaro, del departament de control i direcció financera d'Esade. "Amb els actius tòxics a les provisions hi ha incerteses i augmenten les recances", però quan s'aparten, les entitats queden sanejades, el sistema "va més greixat, és com posar-hi oli" i l'entitat pot dedicar-se a captar diners i a deixar-los.

El problema és l'alt cost

L'inconvenient és l'alt cost que suposa capitalitzar un banc dolent. Si es busquen fons privats s'utilitzen "les regles de joc de l'àmbit empresarial", però si calen diners públics dels contribuents Amaro hi veu un "inconvenient de tipus més filosòfic o ètic", però tot i això va indicar que podria ser un "mal necessari perquè els bancs es puguin dedicar a fer la seva feina". Això sí, creu que els dirigents de l'entitat s'haurien de rellevar per altres, perquè "no deixa de ser una recapitalització", i s'hauria de tenir "molta cura" a l'hora de repartir els dividends.

Sobre si és preferible que cada entitat tingui el seu banc dolent, que és el que aquesta setmana han anunciat Nova Caixa Galicia i el BBVA, o si seria millor que n'hi hagués un de públic únic, tal com va proposar ahir Montoro, Amaro va dir que "si el banc és públic guanyarem en control dels actius i sabrem on van a parar els diners". En canvi, els bancs privats "s'han d'espavilar per fer la gestió òptima".

Encara hi ha moltes incògnites

"És molt important que els diners que es deixin a aquestes entitats es retornin, i amb interessos", va advertir Amat, perquè "són entitats privades i cadascuna ha d'assumir els resultats de la seva gestió". Va insistir que nacionalitzar les pèrdues no seria una bona solució.

El professor de dret mercantil de la UB Ricard Avilés no està totalment d'acord amb aquesta afirmació. Considera que "la socialització de les pèrdues, a curt termini pot ser bona" per reactivar el crèdit, perquè "es tracta d'injectar liquiditat fins que el mercat canviï i es pugui donar sortida finalment als productes". Explica que la proposta de Montoro de fer un banc dolent estatal s'assembla a la que es va aplicar a Irlanda, on tota la banca del país hi va abocar els actius.

La proposta del PP requereix encara moltes concrecions. El professor de dret mercantil de la UB Ricard Avilés es va preguntar on s'ha d'establir la diferència entre els actius bons i els actius dolents i es va mostrar contrari que aquesta diferència passi exclusivament per si estan relacionats amb la bombolla immobiliària. El professor sosté que caldria concretar "què s'ha de passar a dolent, per què i quan".

La patronal de la banca, que presideix Miguel Martín, ja s'ha mostrat partidària de la idea. L'Autoritat Bancària Europea (EBA) ja va presentar les necessitats de recapitalizació de la banca europea. Els bancs espanyols necessitaran, segons l'organisme europeu, uns 26.000 milions d'euros, tot i que no va tenir en compte les provisions fetes per les entitats, i els bons convertibles.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT